Aquí teniu les fotos del Sant Jordi 2018 que hem viscut al Nosaltresllegim!
Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta Diada de Sant Jordi tant com Nosaltres, que tingueu el vostre llibre signat i esperem trobar-vos al carrer, l’any que ve, en el dia més bonic de l’any!
Aquí teniu les nostres fotos de la Diada!
Recordeu com va ser el Sant Jordi de l’any passat? Nosaltres si!!
M’he empassat la nova novel·la de Xavier Bosch d’una tirada -556 planes de lletra grossa, fet que s’agraeix.
La publicitat de la portada, a l’hora de donar un resum/esquer, presenta Nosaltres dos, com una novel·la centrada en la pregunta “és possible l’amistat entre un home i una dona?”. Efectivament aquest tema hi és ja que els protagonistes, home i dona, són molt amics i el que hi ha implícit en l’interrogant és la continuació: “…sense que la cosa passi ‘a mayores’ ?”. La meva mare, nascuda al tombant del segle XIX-XX, era radical: no és possible. Avui, ben entrat el segle XXI, no sé què hi diria.
Però Nosaltres, el que jo crec és que aquest no és el tema central de Nosaltres dos. Quan Bosch comença per recordar-nos allò d’Heràclit -“Mai no ens banyem dues vegades al mateix riu”- ens orienta més sobre què hem d’esperar de la lectura de la seva excel·lent novel·la.
La narració comença, si seguim la metàfora del riu, quan les aigües arriben als meandres propers a la desembocadura. Els protagonistes enceten la cinquantena. Immediatament ens els trobarem amb encara no vint anys, al campus de Bellaterra amb la sang en ebullició -com en la mítica cançó del Serrat-, i començant una relació d’amistat casual induïda per un forçat equip de treball per a una assignatura d’EUTI.
Ell, fill aviciat d’un hoteler de Barcelona sense problemes econòmics, i ella, filla única d’un pare comptable d’una fàbrica important de mobles de Banyoles i d’una mare mestressa de casa. Noia d’empenta, entrenadora d’un equip de bàsquet juvenil, molt llesta i molt de Banyoles.
Els anys, l’aigua inexorable del riu, van passant. Els en passen de tots colors, a cadascú pel seu cantó -com sol passar a totes les vides-, i l’amistat sobreviu saltant per sobre de distàncies que arriben a ser les màximes possibles. Ell, en Joaquim o Kim, a Barcelona, casat i amb fills. Ella, la Laura, a Austràlia.
Quan ens aproximem a la desembocadura apareix la pregunta de la possibilitat de l’amistat entre home i dona. No penso revelar la resposta ni fer cap espòiler. Però tampoc em sembla tant important. No és una novel·la d’intriga encara que Bosch dosifiqui sàviament la informació.
El que dóna gran interès a aquesta, insisteixo, molt bona novel·la és que la narració, tot i no ser estrictament lineal, està molt ben estructurada, és coherent i és comprensible. Tots els personatges són versemblants. Semblen de carn i ossos. El llenguatge està molt ben triat, amb pinzellades que introdueixen els diferents registres sense abusar-ne -m’encanta el “trobut” banyolí que apareix de tant en tant-. Tots els personatges tenen virtuts i defectes tan humans i reals com els de la gent que som o coneixem.
M’agrada remarcar el brevíssim homenatge que, a més de la dedicatòria de la primera plana, Bosch dedica al malaguanyat poeta Francesc Garriga (un gran amic seu), fent-lo aparèixer recitant en un bar:
Cremeu els llibres. Nodriu-vos de les cendres.
(p. 207)
També podríem descriure Nosaltres dos com la crònica del pas del temps per una empresa familiar que lluita per resistir el tsunami de la globalització/despersonalització.
En Paco, el pare del protagonista és un personatge que mereix passar a la galeria dels arquetips: impagable la manera que té d’afrontar la iniciació sexual del seu fill o el moment que, després de l’esclat d’un espinós problema:
I quan ja marxava.
-Kim. Una cosa. -El Paco es va esperar que el Kim es girés, per mirar-lo als ulls-. Corda’t la bragueta, fill meu, de tant en tant.
(p. 177)
Hi ha un munt de personatges “secundaris” tots molt ben caracteritzats: els germans i la germana, el recepcionista, el grup de rock anglès, el catedràtic de filosofia també anglès, l’esposa del Kim, els pares de la Laura, la Laborde (una primadonna que recorda moltíssim Edita Gruberova),…
Bosch ens deixa anar tota la informació per tal que puguem seguir el fil però sempre amb mesura. Allò que ja s’entén no cal explicitar-ho. I Nosaltres, jo això ho agraeixo molt.
Un bon consell: No espereu a Sant Jordi per comprar-vos el llibre. Segur que s’exhaurirà i podreu dir allò de “doncs jo ja l’he llegit i és boníssim”.
Aquí teniu els primers capítols en pdf perquè pugueu començar a gaudir de l’últim llibre del Xavier Bosch.
Títol: Nosaltres dos
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-2228-4
Preu: 21€
Al Nosaltres som molt i molt fans de la Rosario! És una noia amb criteri i per això li demanem que sigui una de les que ens faci la tria al Editor’s Choice d’aquest Sant Jordi 2015. I sabeu què ha triat explicar-nos? Pot ser que acabi sent el llibre d’aquest Sant Jordi…?
A veure què ens explica la Rosario sobre aquest Algú com tu del Xavier Bosch…
Ja fa dies que, ja sigui al metro, a l’autobús o fent un cafè, veig a més d’una persona amb Algú com tu a les mans. No ho puc negar: em fa molta il·lusió. Quan els veig penso en com es deuen imaginar ells el Jean-Pierre i la Paulina, com deuen crear paral·lelismes amb les seves històries d’amor, viscudes o imaginades, perquè això és aquest llibre, una gran història d’amor. Un amor clandestí, urgent, de només cinc dies, amb el temps com a principal enemic, en un escenari idíl·lic, París. Ella, una dona casada amb una filla, i ell, un galerista de la Rive Gauche.
Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El Jean Pierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain.
Algú com tu se situa molts anys després de la mort de la Paulina, que va morir quan la seva filla encara era petita. Aquesta, en un intent de refer el seu record, descobreix i reconstrueix, a través d’unes cartes, aquest breu afer, que va canviar la percepció de la vida de la seva mare i li va servir com a estímul per a continuar vivint.
La novel·la també és un clar homenatge als llibres i, en definitiva, a la cultura. Només començar ja ho podem intuir en el rerefons d’una biblioteca, galeries d’art, el passeig per uns dels llocs més especials que conec: la llibreria Shakespeare & Co., de la qual encara puc recordar l’olor i la calidesa…
L’escriptor i periodista Xavier Bosch canvia radicalment el registre de thriller periodístic en aquest darrer llibre. Volia demostrar-se que no era una autor d’un sol gènere (i ja ho pot ben dir!) i ha guanyat el Premi Ramon Llull, el guardó més important de les lletres catalanes. Si ha arribat a vosaltres Algú com tu, teniu a les vostres mans una novel·la delicada amb un llenguatge exquisidament romàntic que jo anomenaria, a la fi, la novel·la de Sant Jordi. Perquè, en paraules del Xavier, «l’amor es l’única certesa».
Nosaltres, ho tenim molt clar: és un dels llibres d’aquest Sant Jordi!
Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf i la llista de Spotify del llibre:
Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull 2015
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9708-276-1
Preu: 21,50€
Comença a ser tradició que en Xavier Bosch aparegui a la llista d’autors més venuts per Sant Jordi. No em sorprèn! Des de 2009, que va publicar Se sabrà tot, en Dani Santana ens ha portat lectura per tres Diades magnífiques.
Ara bé, en Santana s’ha acabat, ara com ara. De detectius no n’hi ha més! I doncs? Quedem els lectors orfes de Xavier Bosch? Deixarà d’aparèixer aquest gran autor entre les llistes de persones amb esquinç al canell la nit del 23 al 24 d’abril? Auguro que no!
Us ho anuncio a ple pulmó per als pocs de nosaltres que encara no n’estigueu al cas que en Xavier Bosch acaba de publicar a Planeta Algú com tu, el Premi Ramon Llull d’enguany. No tinc cap mena de dubte que serà un dels llibres del Sant Jordi (si no EL llibre), perquè quan recorrem a l’assessorament dels nostres llibreters de capçalera, si els demanem:
estic segura que la resposta serà convergent: Algú com tu.
Jo ja l’he llegida, així que començaré la conversa amb el llibreter dient “Ja m’he llegit en Bosch. Ara, què més?”. Feliç Sant Jordi!
Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf i la llista de Spotify del llibre:
Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull 2015
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9708-276-1
Preu: 21,50€
@Ed_Proa @Grup62 @XavierBosch
El 2010 va ser Se Sabrà tot, guanyador del Premi Sant Jordi 2009. El 2012, Homes d’Honor. I aquest 2014, Eufòria. Amb aquest tercer títol, Xavier Bosch tanca un tríptic sobre el periodisme. Si al primer llibre parlava de la premsa escrita i al segon de la televisió, en aquest cas parla del present i futur del periodisme: el periodisme digital.
Després d’un intent d’assassinat, el protagonista Dani Santana s’està recuperant de les ferides al Institut Stoner. Des d’aquí, amb un equip comprès pel Gratu, un hacker paraplègic, l’Agus, un periodista de bàsquet a l’atur, i la seva ajudant Raquel, posen en marxa nomeselsfets.com, una web des d’on volen fer periodisme d’investigació.
Comencen per voler destapar el dubtós negoci dels visitadors mèdics i els medicaments psiquiàtrics de darrera generació, que creuen que han portat al col·lapse el sistema sanitari.
En paral·lel, tenim una altra trama, la que protagonitza un dels homes més rics del món que pretén muntar Historyland, un gran complex temàtic amb casinos i atraccions a la plana de Vic, amb tot l’entramat d’influències que això comporta i que arriben fins al govern.
Amb aquests ingredients, una prosa àgil i directa, capítols curts i amb frases memorables i “cliffhangers” que t’obliguen a continuar, el relat ens porta, sense poder recuperar l’alè, a veure com els personatges van arribant a situacions cada vegada més compromeses i complexes, fins al pitjor (o millor) desenllaç possible.
I quan acaba la funció, queden unes quantes pàgines per escombrar, tancar els llums i la porta.
I tornar a respirar!
Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre.
Títol: Eufòria
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€
Títol: Homes d’honor
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-7588-261-1
PVP: 19€
Havent llegit Se sabrà tot, tenia curiositat de conèixer com continuava la vida del Dani Santana, el protagonista i alter ego evident de Xavier Bosch, autor d’Homes d’honor. Tant l’un com l’altre van treballar en un diari i el càrrec “els va durar unes sabates” (Bosch a l’Avui i Santana al Crònica). Ara els dos treballen fent entrevistes a la televisió: Xavier Bosch a l’”Àgora” de TV3 i Dani Santana en el “Punt de vista” del fictici canal privat anomenat TV10. De totes maneres, aquí s’acaben les semblances, ja que l’autor li fa passar al seu personatge situacions de l’alçada d’un campanar.
El llibre ens desenvolupa tres històries que avancen paral·lelament mentre les investiga l’equip del “Punt de vista”. La primera, la història del retorn d’un quadre molt valuós a Catalunya i del seu rescatador, un heroi nacional de l’època de la Guerra Civil, pare de l’actual (i fictici) alcalde de Barcelona. La segona, l’incendi del Liceu i quines en van ser les causes. I la tercera és la màfia italiana, arrel d’una entrevista a Tuzza Talese, que ha escrit un llibre anomenat “Homes d’honor”, on explica els brutals mètodes del seu marit, un sicari de la màfia.
Els capítols, curts, ens fan avançar a ritme de TGV per una Barcelona i una Catalunya plena de personatges realistes a qui podem posar cara d’algú real, alguns més evidents que d’altres (penso en el mateix Xavier Bosch com a Dani Santana o en la directora de la televisió TV10). Les trames s’entrellacen, se solapen, creixen, t’atrapen, s’emboliquen…
Avançant en el relat, anem veient com Bosch coneix com funciona el periodisme des de dins i la seva relació amb els poders polítics, i fa servir la seva experiència i el seu coneixement per sargir una xarxa d’investigacions on ningú és innocent (ni el propi protagonista, un addicte a la feina, egoista i, a vegades, patètic) i en la qual es destapen misèries que deixen a tothom esquitxat, afectat, ferit o, directament, mort.
Vigileu, que el Dani Santana pot descobrir el titular a 5 columnes que us pot esguerrar la vida. Diu que tothom en té un…
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Aquí teniu el booktrailer que ha fet l’Editorial Proa d’Homes d’honor.
.
Per aquest Sant Jordi, com que és un tema que em toca de ben a prop (vegeu Guardians…), recomano a tots els meus amics periodistes (i no periodistes!) el llibre Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Qui millor que un exdirector de l’Avui per explicar-nos com es gestiona el poder de la comunicació. Se sabrà tot treu a la llum molts “draps bruts” del periodisme. Un llibre que mostra la corrupció de la política dins dels mitjans de comunicació, tan importants avui dia. Si voleu conèixer aquest món tan “pervers” no dubteu a regalar per Sant Jordi un llibre de premi!
Per altra banda, estic buscant un llibre per ma mare. Porta dies donant-me la tabarra 
preguntant-me quin llibre li compraré per Sant Jordi i he arribat a la conclusió que el millor que li escau és La pressa del temps, de Maria Barbal. La Montse no ha deixat de dir meravelles sobre aquest llibre (vegeu Temps…). “Aquest és un llibre com els vins del Priorat, que l’has d’obrir, deixar reposar, tenir-lo una estona en boca abans d’empassar-lo i trobar-hi els matisos… Un llibre de grandíssima expressió, complexitat i generositat d’emocions”. Després de llegir aquesta recomanació, no hi ha cap dubte que encertaré amb la decisió! Tot s’ha de dir que, de pas, caurà a les meves mans…
Títol: Se sabrà tot
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 531 ]
Pàgines: 304
ISBN:978-84-8256-620-7
PVP: 20,00
Hi ha llibertat en els mitjans de comunicació? Aquesta és la pregunta que planteja Xavier Bosch en el seu llibre Se sabrà tot, un llibre que atrau al lector només començar pel títol.
Se sabrà tot té regust a revenja. Tot i que l’autor afirma que la novel·la no té res a veure amb la seva dimissió en el diari Avui, sinó que més aviat és una ficció que relata fets reals, els paral·lelismes entre el protagonista i l’autor són, si més no, sorprenents. El llibre, guanyador del Premi Sant Jordi 2009, és el relat d’una dimissió. Se sabrà tot explica com el periodista Dani Santana és anomenat director del diari Crònica i com es veurà atrapat en la xarxa d’interessos interns de l’editor, el tràfic d’influències i el poder. D’altra banda, la novel·la també tracta temes com la degradació del raval i el terrorisme islàmic.
A Se sabrà tot, Xavier Bosch denuncia les misèries del periodisme. Bisturí en mà, Bosch posa en evidència el (decadent) prestigi dels mitjans de comunicació. Lluny queda ja la funció social que tan s’inculca als joves estudiants de les facultats de comunicació. I ho dic en primera persona! Quantes tardes he passat amb els meus companys de la Ramon LLull escoltant el professor Francesc Torralba parlar de l’ètica i la moralitat dels periodistes… Quantes vegades he hagut de memoritzar el codi ètic dels periodistes! Però la realitat resulta ben diferent. En comptes d’això, jocs bruts, mans vessades de sang i cap remordiment de consciència. Peixos grossos que es mouen amb destresa al servei del despotisme. La polèmica està servida.
Sempre he sentit a dir que el poder corromp. Alguns anomenen els mitjans de comunicació com el quart poder. Ens hem de creure, doncs, tot el que veiem o sentim en els mitjans de comunicació? Els periodistes ens presenten una realitat emmanillada, una veritat a mitges. Malgrat tot, el presentador d’Àgora conserva la “bona fe” i la ingenuïtat, i fins a dia d’avui no li ha anat malament. Sempre de cara, posant les cartes damunt la taula.
Us deixo amb una entrevista a Xavier Bosch en el programa Divendres, de TV3.
