Arxiu d'etiquetes: Vicenç Pagès

Exorcismes, de Vicenç Pagès

Deixa un comentari

He tingut un únic problema amb aquest llibre. Tot i llegir-lo, li anava sentint la veu.

He recorregut les pàgines dels exorcismes personals del Vicenç Pagès Jordà amb ganes de sentir-hi un narrador diferent i ha estat llavors que m’he adonat que aquest és el llibre on hi deu haver una veu, un tò i una mena d’explicar les coses que s’assembla a com t’explica les coses en Vicenç Pagès quan és a taula, dinant un menú dels ja no tant barats, entre setmana.

D’entrada, el subtítol resa que aquest llibre és una “Antologia personal”, i el perquè de tot plegat l’explica l’autor al pròleg, on fa servir el seu estimat Foster Wallace, Victor Hugo i el recorregut personal per arribar a la conclusió que aquesta tria personal és el d’uns textos que tenen la capacitat de comprendre “l’emoció màxima” que “té lloc en el moment solitari de l’exorcisme, el procés a través del qual el conte pren forma”.

Benvinguts, doncs, exorcismes de can Pagès!

A continuació, relats de tota mena i en diferents formes: monòlegs que fan pena i riure, intercanvis de cartes, dietaris, biografies d’autors de ficció però que existeixen en altres llibres de Vicenç Pagès, i un munt de formes que ens demostren que escriure novel·les és molt complicat però que podria ser que escriure bons contes ho fos encara més.

M’ho he passat molt bé llegint les vicissituds d’aquesta dona atrapada en la inèrcia, el dia a dia, el mirar de reüll i el sospirar dient “què hi farem” del conte ‘L’altre dia vaig anar al metge’. No sé per què, la dona tenia la cara de la Vicenteta, però de jove. També m’ha agradat molt la sèrie de relats de ‘Sèrie d’infinites combinacions’, i ‘El captiu’. En aquest últim hi he llegit un Vicenç Pagès atrapat a una sala de professors de secundària visualitzant l’horror d’un ‘Com ser John Malkhovic en versió d’institut… I m’ha fet riure molt, com a fill de professors que soc!

I per acabar, de què això de sentir-li la veu? No conec a tota la gent que llegeixo però a en Vicenç si que l’he tractat. Així com a Dies de frontera li vaig sentir la terra i l’agudesa, però només alguna cosa en els seus personatges, aquí hi he notat molt sovint la seva veu, el seu somriure amb una cella aixecada, i la mirada curiosa del “què passaria si”.

I què millor que explorar les possibilitats del “què passaria si”, quan el resultat és un viatge amb en Vicenç Pagès durant “un moment d’emoció màxima”?

Aquí teniu els primers capítols en pdf dels Exorcismes de Vicenç Pagès.

I aquí teniu la seva última novel·la, Robinson, i la presentació del llibre amb en Marc Pastor.

Títol: Exorcismes
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-17016-56-2
Preu: 18€

Share

Sant Jordi 2018, al Nosaltresllegim

1 resposta

Aquí teniu les fotos del Sant Jordi 2018 que hem viscut al Nosaltresllegim!

Trobareu la majoria dels autors i autores que surten a les fotos en aquest post previ a Sant Jordi que vam publicar fa uns quants dies.

Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta Diada de Sant Jordi tant com Nosaltres, que tingueu el vostre llibre signat i esperem trobar-vos al carrer, l’any que ve, en el dia més bonic de l’any!

Aquí teniu les nostres fotos de la Diada!

 

Recordeu com va ser el Sant Jordi de l’any passat? Nosaltres si!!

 

 

Share

Robinson, de Vicenç Pagès

Deixa un comentari

En acabar de llegir aquest llibre -que he devorat- havia quedat desconcertat com a lector i descol·locat com a ressenyador: “I ara jo què dic?”

Per ajudar-me vaig llegir-me el booktràiler de l’editorial i alguna crítica-ressenya de la premsa. No em va ajudar gaire, ja que narrar -que no “explicar”- gran part del que s’esdevé al llarg de la novel·la no em feia gens el pes. El més rellevant, per mi, quedava sense dir. El problema, però subsistia: què és doncs el més rellevant, si no és què hi passa? En realitat “De què va”?

En ple naufragi vaig rebre el suggeriment salvador: “Per què no et mires la presentació que va fer l’autor a la Laie?”. Sense gaire fe ho vaig fer i -a més de passar-m’ho bé amb els diàlegs entre l’autor i Marc Pastor que oficiava de presentador- vaig aclarir les meves idees.

Pagès ha escrit ja magnífiques novel·les, ha assolit una gran maduresa com a escriptor i com a constructor d’estructures narratives. I aquesta vegada es posa a si mateix el repte, no tan sols de no repetir ni temàtica, ni estructura, sinó d’escriure la narració del que passa dins del cervell del protagonista quan fa coses, quan recorda coses, quan inventa realitats noves per tal de reexplicar-se-les quan les necessita.

Però tot això sense que, H., el protagonista, necessiti moure’s d’un escenari -el llit flotant – des del qual evoca fets externs que, al capdavall ens quedarem sense estar segurs de si formen part d’allò que és real o del que el protagonista crea per fer-ne ús quan li convé. Per cert H., com Pagès, es posa a si mateix una colla de reptes i normes complicades de complir.

A la narració no hi ha cap referència a llocs identificables, ni a persones reconeixibles; com a molt pare, mare, la Dona (així genèricament, no pas la “dona” com a sinònim de parella). Potser allò que resulta més concret és que H. es guanya la vida fent de carter.

Al mateix temps l’autor ens fa entrar, a través dels ulls i el cervell d’H., en un món dels objectes que troba a la casa dels veïns on s’ha introduït d’amagat. Aquests objectes ens van fer passar per davant de la nostra mirada qui són els habitants de la casa dels veïns. I també van deixant pistes del perquè del capteniment realment estrambòtic d’aquest personatge.

H., a qui la veïna anomenarà amb força raó “aquell sonat”, fa un munt de destrosses en la casa i es destrossa ell mateix; aquest fet farà que conegui una dona que esdevindrà, potser, la Dona. O no.

La novel·la s’acaba quan ja no queden pàgines per llegir. No acaba. No hi ha final “obert”. A la presentació Pagès deixa ben clar que això és volgut i que ell tampoc no sap si el que hem llegit forma part de la realitat exterior o de la realitat que hi ha en l’interior del cervell d’H. que és, segons la Dona i també en opinió de l’autor, l’ “Artista sense Obra” (com el darrer Duchamp).

No vull caure en la temptació d’entrar a descriure més detalladament què passa. (Ni, per exemple, perquè es diu Robinson o què és el “guiri” pels japonesos).

Un bon consell: feu com he fet jo, llegiu-lo primer i mireu després el youtube de la presentació; tindreu la versió que us dóna la vostra lectura i després la que dóna sentir l’autor quina és la que ell ha volgut donar.

Però sobretot llegiu-lo, és una obra mestra d’elaboració literària. I curtet: 183 planes.

Aquí teniu la presentació del llibre. En Marc Pastor i en Vicenç Pagès, a la llibreria Laie:

Aquí podeu començar a llegir el llibre del Vicenç Pagès! Gaudiu dels primers capítols en pdf!

Aquí teniu més llibres del Vicenç Pagès al Nosaltresllegim, com ara el Premi Sant Jordi anomenat Dies de frontera que vam ressenyar en aquest enllaç.

Títol: Robinson
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-17016-20-3
Preu: 17€

Share

Marc Pastor i Vicenç Pagès presenten ‘Robinson’ a la llibreria Laie

Deixa un comentari

El 14 de novembre vam anar a la llibreria Laie de Barcelona per assistir a la presentació de Robinson. I ho vam gravar tot! Aquí teniu l’escriptor i mosso d’esquadra Marc Pastor presentant “Robinson”, de l’escriptor i professor universitari Vicenç Pagès, a la Llibreria Laie de Barcelona.

Fa una petita introducció l’editor Josep Lluch.

· · ·

▶︎ «Fent un balanç, en l’obra del Vicenç, hi trobem tres paraules: ambició, solidesa i inconformisme»
– Josep Lluch

▶︎ «Jo només llegeixo quan passejo el gos»
– Marc Pastor

▶︎ «L’objectiu era no ser simpàtic»
– Vicenç Pagès

▶︎ «Jo volia fer una seqüela d'”Els jugadors de Whist” i li vaig dir a la meva agent. Ella em va contestar que “una seqüela es una malaltia”. I jo vaig dir: “Doncs no faré cap seqüela”»
– Vicenç Pagès

▶︎ «El titular era que “Robinson” és un emparellament de Kafka i Jane Austen»
– Vicenç Pagès

▶︎ «Amb en Josep vam idear tres adjectius: centrípet, claustrofílic i horitzontal»
– Vicenç Pagès

▶︎ Sobre el diari de l’home decapitat del Marc Pastor, l’inici de l’any que va morir: «Crec que aquest serà un bon any»

Aquí podeu començar a llegir el llibre del Vicenç Pagès! Gaudiu dels primers capítols en pdf!

Aquí teniu més llibres del Vicenç Pagès al Nosaltresllegim, com ara el Premi Sant Jordi anomenat Dies de frontera que vam ressenyar en aquest enllaç.

Títol: Robinson
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-17016-20-3
Preu: 17€

Share

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

1 resposta

diesdefronteraLABUTXACAQuan vaig agafar el Dies de frontera del no només em va cridar l’atenció que fos el Premi Sant Jordi del 2013. L’havia fullejat en una llibreria i… i en un tres i no res me n’havia cruspit 40 pàgines! El fet que el llibre tingui com a escenari l’Alt Empordà també va ser una de les coses que em van fer venir més ganes de llegir-lo, perquè és un lloc que em sé molt bé i on hi he passat molt de temps en els darrers 34 anys.

En aquests Dies de frontera ens trobem amb la història d’una parella i la de les seves respectives famílies. És una espècie de biografia d’aquests dos personatges, dels seus amics, de com esdevenen una parella i també és una panoràmica de la generació nascuda al final del Franquisme i durant la Transició. I en aquesta panoràmica partim d’una relliscada (allò que en castellà en diuen “un desliz”) d’ell que acaba en una trencadissa emocional que, de forma exhaustiva i molt descriptiva, es convertirà en l’eix de la novel·la.

Un cop presentats els personatges, és ben bé que el llibre es converteix en una espècie de crònica quasi cinematogràfica dels llocs, els ambients, les persones, i els detalls d’aquest Alt Empordà

Després de Llançà predominen els supermercats, els càmpings i els apartaments. A tocar de les cases s’alternen les fileres de baladres blancs i roses. La resta de vegetació es limita al fonoll, les atzavares, les figueres de moro i les canyes que volen envair la carretera. El cel va passant del blau al violeta -amb retalls de taronja i vermell a les vores.

(…)

Passen per Garriguella, per Rabós, per Espolla. En pocs quilòmetres, masos i cellers han substituït les botigues que venien matalassos inflables i ulleres d’anar sota aigua. Arran de carretera s’estenen les vinyes, més amunt els alzinars. Sant Climent Sescebes sembla un poble com els altres, però dalt del pal de la bandera delata la base militar. Després els boscos es fan més espessos. A Campmany, un enorme magatzem de mobles suggereix que s’acosten a un àmbit menys agrari.

Enteneu el que volia dir? Potser és hora que, així com en Zafón té una ruta per Barcelona, en Vicenç Pagès tingui una ruta per l’Alt Empordà que ja va explorar, amb minuciositat a Els jugadors de Whist. Si a més hi sumem uns quants recursos literaris curiosos, com ara la proposta del Vicenç Pagès de qui seria qui a la seva novel·la si fossin en una pel·lícula, o la narració de converses de Whatsapp, el llibre no deixa de sorprendre.

I no us dic res del final, que m’ha encantat!

Nosaltres, si va ser el Premi Sant Jordi 2013 és per alguna cosa. I és perquè és molt bo. No us el perdeu i deixeu-vos perdre per l’Alt Empordà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9930-957-6
PVP: 9,95€

Share

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

5 respostes

diesdefrontera

@Ed_Proa @Grup62 @Whistplayers @JosepLluchPuig

En Josep Lluch és editor de Proa, Empúries i Pòrtic i li hem demanat que ens recomani un llibre per Sant Jordi. Dit i fet! En Josep se’ns estrena al Nosaltres ressenyant tot un Premi Sant Jordi d’un autor a qui li acaben de donar -poca broma!- el Premi Nacional de Cultura:

Ho he dit alguna altra vegada, però m’agrada repetir-ho: la literatura catalana està en un moment feliç. I la novel·la Dies de frontera de és una de les expressions d’aquesta bonaventura literària. Per què ens agrada tant aquesta obra? Què té la història del Pau i la Teresa, aquesta parella normal i corrent de Figueres? Cada lector pot viure-ho a la seva manera, en funció de la implicació amb cada un dels personatges. Es tracta de dos individus que ja no són joves però que encara no se senten adults, que estan en trànsit, en una provisionalitat que abraça els àmbits afectiu, laboral i hipotecari.

En un camp semàntic semblant al trànsit que esmentàvem hi ha la frontera del títol, on les coses canvien o estan a punt de fer-ho. I al mig de la novel·la, com una fita central, un dels personatges comet una relliscada de conseqüències imprevisibles, un fet que ho canvia tot, perquè potser tot havia de canviar.

El narrador, que sobrevola totes les pàgines a una distància prudencial, guia el lector amb un ritme àgil, viu, a prova d’interrupcions telemàtiques. En cent capítols breus desplega un repertori de recursos narratius que no pretén impressionar el lector, però sí sorprendre’l, seduir-lo i oferir-li sempre nous punts de vista. Com quan Picasso no es pot estar d’afegir una nova perspectiva reveladora al mateix quadre.

El resultat és una lectura ameníssima, perquè l’experimentació de Dies de frontera juga sempre a favor del lector, i difícilment s’hauria pogut executar amb tanta naturalitat i eficàcia si l’autor no hagués escrit abans unes quantes novel·les ambicioses. Dies de frontera enganya, perquè fa somriure com una comèdia sense pretensions, però té la profunditat que només pot donar la lleugeresa. El jurat del Premi Sant Jordi va tenir ocasió de distingir una obra de primeríssim nivell d’un escriptor que acaba de rebre, en un moment dolç de maduresa creativa, el Premi Nacional de Cultura per tota una trajectòria.

Moltes gràcies pel teu escrit, Josep! I això de recomanar-nos llibres s’ha de repetir! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Premi Sant Jordi 2013
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-473-8
Preu: 21,50€

Share

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

1 resposta

diesdefrontera

@Ed_Proa @Grup62 @Whistplayers

En Jordi Lon se’ns estrena al Nosaltres amb tot un Premi Sant Jordi! Aquí teniu la seva ressenya dels Dies de frontera del .

Hi ha moltes menes de fronteres: físiques, polítiques, mentals… Però, sobretot, hi ha fronteres vitals. Vénen instal·lades de sèrie en el nostre disc dur i ens permeten transitar de forma conscient entre les etapes de l’existència. Algunes, com el pas de la vida a la mort, són contundents i inevitables -amb permís d’Eduard Punset. Però d’altres, com el pas de la joventut a l’edat adulta, són dinàmiques, intangibles i estan eternament subjectes a revisió. Els protagonistes de Dies de frontera (premi Sant Jordi 2013) són víctimes d’aquesta arbitrarietat. Conscients de la indefinició existent al voltant del concepte de maduresa, i sense un tutorial de Youtube que els expliqui quin és el proper pas, s’instal·len en aquella terra de ningú anomenada qui-dia-passa-anys-empeny fins que el sistema es penja i demana ser reiniciat.

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) explora amb habilitat els terrenys pantanosos d’aquesta no-frontera, aquesta zona de transició que ve més determinada per l’actitud vital de cadascú que no pas pel fet de canviar el tres pel quatre en la primera espelma del pastís d’aniversari. Amb una tècnica narrativa a mig camí entre el collage i la novel·la psicol·lògica, Pagès planteja una trama aparentment senzilla, on els personatges ens vénen dibuixats, a parts iguals, per allò que fan, allò que pensen i allò que pengen al seu mur de Facebook. I on la veu del narrador treu el nas per interpel·lar directament els lectors i acabar de situar-los en la línia espai-temps.

Els fans d’Els jugadors de whist, l’anterior i exitosa novel·la de l’autor (Premi Crexells 2009), trobaran en aquest nou llibre elements familiars, reconeixibles, del seu univers literari: d’una banda, l’ús constant de la cultura pop com a material narratiu (de les sèries a la música, passant per la publicitat i la moda). De l’altra, la irrupció de Figueres i, per extensió, de l’Alt Empordà, com un escenari rellevant, que influeix els personatges i arriba a determinar-ne les decisions. Això sí: que ningú no s’esperi trobar-hi l’Empordà mitic, idealitzat per poetes i estiuejants, sinó un paisatge real, a trossos viu a trossos decadent, farcit d’eixos viaris i prostíbuls a l’engròs, i amb rastres evidents de l’incendi de 2012. Una terra, ai!, de frontera.

Moltes gràcies pel teu escrit, Jordi! T’esperem més sovint pel Nosaltresllegim!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Premi Sant Jordi 2013
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-473-8
PVP: 21,50€

Share

El llibre de l’any i els “deures” literaris setmanals

6 respostes

Títol: El llibre de l’any. Almanac literari
Autor: Vicenç Pagès
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 132
ISBN: 978-84-9930-391-8
Preu: 16,95€

El Martí s’ha llegit El llibre de l’any del Vicenç Pagès i ens n’ha fet la ressenya. Tingueu en compte que coneix l’autor… però com que li agrada burxar a pràcticament tot el que se li posa davant, podeu confiar (prou) en el seu escrit.

Hi ha llibres que entren primer pels ulls amb la portada o, en el seu defecte, amb la contraportada. I què diu aquest El llibre de l’any? Doncs una cita de Samuel Johnson que resa: “no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”.

Partint d’aquí, doncs, jo em refio d’en Vicenç Pagès perquè, pel que sé, és un home molt llegit… i a més, sap escriure. A més, aquesta cita és una pseudojustificació per entendre què trobarem en aquest “almanac literari”: un recull dels articles que des de l’any 2000 ha anat escrivint Pagès al diari El Punt i després a la revista Presència. Ara, però, no us imagineu un totxo amb un recull d’onze anys de columnes setmanals! El que trobareu en aquest llibre són cinquanta-tres textos on es contextualitza cadascuna de les setmanes de l’any, amb les seves circumstàncies, separats per estacions, marcats per les “dates assenyalades” -Sant Jordi, Nadal, Tots Sants, Setmana Santa, l’Epifania d’un Crist salvador, l’arribada de cada estació o dels canvis de temps, etc.-, i amb una altra guia inamovible i indispensable: la literatura i, en el seu defecte, els seus autors.

Així doncs, en la citada epifania comencem a llegir un text on se’ns parla de l’inici de l’Ulisses de Joyce, però poc després s’explica que si a la literatura universal hi ha hagut algun especialista en la matèria és Lleó Tolstoi. I, en aquest sentit, partint d’autors o temes anem passejant de la mà de Vicenç Pagès per retrobar o descobrir les obres de Dostoievski, Pla, Virginia Woolf, Fages de Climent, Cortázar, Kapuscinski, Salvat-Papasseit, Nietzsche, Verdaguer, C.S. Lewis, Maria Mercè Marçal, Huxley, Stendhal, Rodoreda, Kafka, Karl Marx, o fins i tot referents culturals indispensables per la nostra societat com Groucho Marx.

Un llibre que es llegeix de forma deliciosa. Fins i tot li ho podríem retreure a Pagès. I és que ja ho aconsella l’autor al pròleg quan recomana una lectura pausada i, si pot ser, llegint cada text corresponent-la a cada setmana de l’any.

I entre text i text de Pagès, l’excel·lent treball d’il·lustració que fa Joan Mateu, extreient dels escrits setmanals aquella imatge que podria passar pel nostre cap, o fins i tot aquella que ens fa dir allò del “sí, sí,… té raó. Així està més ben explicat” a l’hora de plasmar l’escrit al dibuix: rostres de Sagarra amb tatuatges de la Polinèsia, llibres en una nevera quan es parla de la fredor narrativa de Txèkhov o un Peter Pan de Disney amb bigotis dalinians a l’hora d’explicar com el pintor surrealista i Gala van sobreviure, com Orwell, als Fets de Maig del 34.

Només dos retrets: he estat incapaç de fer-ne una lectura pausada. Sóc periodista i devoro més articles que no pas llibres.

L’altre retret és que després de llegir aquest almanac literari de Vicenç Pagès tinc tal quantitat de “deures”, de llibres per llegir amb una explicació del per què ho he de fer, que ja no podré devorar més articles…

Doncs això: no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit.

D’en Vicenç Pagès us en podeu fiar.

Share