Arxiu d'etiquetes: Tània Juste

Tània Juste ens explica el seu llibre ‘Passatge a un nou món’

Deixa un comentari

La Tània Juste, que acaba de publicar el llibre Passatge a un nou món s’ha prestat a explicar-nos el seu nou llibre i, sobretot, explicar-nos d’on ha sortit. Aquí ho teniu!

DE COM VA SORGIR L’ESPURNA QUE EM VA PORTAR A ESCRIURE “PASSATGE AL NOU MÓN”:

Tot va començar amb un viatge a l’Argentina i unes quantes lectures sobre homes i dones que hi van emigrar el segle passat. A mesura que recorria el país, aquelles històries de gent anònima que va emprendre la gran aventura de les seves vides a l’altra banda de l’oceà van començar a omplir el meu cap de preguntes: Com devien ser elles i ells? Què devien sentir des del moment en què van posar el primer peu al transatlàntic que els havia de portar cap a Amèrica? Se’n van penedir en algun moment de la llarga travessia? Quants van assolir aquell somni que, des de la seva vida d’abans a Europa, havien anat dibuixant? Fins a quin punt una persona pot arribar a començar de nou?

Amèrica, aquell continent que a començaments del segle XX encara es mantenia parcialment verge, era vist com un full en blanc, com la terra de les noves oportunitats i també de la reinvenció personal. Però aleshores se’m va acudir que res acaba sent com un ho imagina des d’un inici, que resulta impossible endevinar com ens anirà, preveure la nostra nova vida fins a l’últim detall, perquè en la gran aventura hi intervé irremeiablement el destí, i per damunt de tot, les nostres històries acaben sent fruit de un seguit de casualitats. Sota aquesta darrera premissa, tan poderosa com sorprenent, vaig començar a escriure la meva nova novel·la, “Passatge al nou món”. Una història que té com a personatges centrals a dues dones que a finals del 1918 embarquen en un gran transatlàntic que surt del port de Barcelona amb destinació Buenos Aires, el Reina Victoria Eugenia, un vaixell que va existir de veritat. La Berta i la Irina procedeixen de llocs molt diferents i arrosseguen històries que res tenen a veure; són dues autèntiques desconegudes fins el moment que pugen al vaixell. Però aquell viatge per mar, aquella trobada casual, fruit de l’atzar, donarà un gir a les seves vides que mai haurien arribat a imaginar.

Un vaixell de vapor dels d’abans, una època que m’apassiona, un seguit de personatges meitat ficció i meitat realitat que començaven a habitar els recons de la meva imaginació i per als quals calia documentar-me en el vell i en el nou continent. I així va ser: a Barcelona, vaig peregrinar d’arxiu en arxiu buscant aquells documents de l’època, aquells tresors amagats, que en aquesta ocasió vaig trobar principalment a la biblioteca i l’Arxiu Històric del Museu Marítim de Barcelona: llibres d’informació per al passatger de la Compañía Trasatlántica, –a la qual pertanyia el meu vaixell–, revistes i diaris marítims de l’època, antics quaderns de bitàcola, i fins i tot el plànol original del meu vaixell! Càmera en mà, vaig fotografiar alguns d’aquests tresors de manera gairebé furtiva, amb la fam de qui vol fer-se amb un tros de l’ànima que encara viu en tots ells. I el mateix vaig fer a Buenos Aires, on hi vaig tornar un segon cop amb l’instint del detectiu que sap bé el que busca i on trobar-ho. Des de les llibreries de vell de la Calle Corrientes de Buenos Aires fins a la Patagònia, on em vaig enamorar de la terra dels pioners. Tot i que va ser a la meva tornada a Buenos Aires, de camí ja cap a casa, on vaig aconseguir el meu autèntic talismà que m’acompanyaria durant els mesos d’escriptura. Es trobava enterrat entre un munt de documentació que guarda el Museo de la Inmigración, un lloc que antigament es coneixia com l’Hotel de Inmigrantes i que ve a ser com una mena d’Ellis Island a l’argentina: un lloc situat al port de Buenos Aires on s’acollia temporalment a tots aquells acabats d’arribar al nou món sense feina ni llar on estar-se. Allà em vaig fer amb el llistat de passatgers d’una de les travessies que el Reina Victoria Eugenia, el meu vaixell, va fer a finals d’aquell 1918. Noms i cognoms, nacionalitats, professions… De tots ells he viscut acompanyada fins a escriure l’últim paràgraf de “Passatge al nou món” i qui sap quant hi ha de les seves ànimes en cada un dels personatges que transiten pel llibre. I ni tan sols ho he pogut agrair a ningú, perquè va ser un àngel anònim qui em va oferir aquest llistat de passatgers.

Tan bon punt el vaig tenir imprès a les mans, –no m’acabava de creure la meva sort!–, vaig sortir d’allà tan de pressa com el nen a qui han donat una llaminadura gairebé per casualitat, una mica de sotamà, i fuig ben lluny abans que a ningú se li acudeixi prendre-li. Això doncs, des de la distància i amb la seguretat d’haver-lo assaborit plenament, et dic “gràcies, àngel sense nom. Algun dia tornaré a visitar-te i aleshores t’ho agrairé personalment”.

Moltes gràcies, Tània, pel teu escrit! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim i si vols llegir amb nosaltres seràs molt benvinguda!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Passatge a un nou món, de Tània Juste

Títol: Passatge a un nou món
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 20€

Share

NosaltresEntrevistem la Tània Juste, autora de ‘Passatge a un nou món’

Deixa un comentari

Després del Victor Jurado i en Jaume Funes, fem el nostre primer NosaltresEntrevistem a una autora! La Tània Juste, una escriptora que ja hem ressenyat -i s’ha ressenyat a sí mateixa- al Nosaltresllegim amb anterioritat, torna a les llibreries amb un llibre publicat per Columna anomenat Passatge a un nou món.

Com que volem conèixer la informació de primera mà, li hem enviat unes preguntes per conèixer una mica més el seu llibre i saber més d’ella com a escriptor i lectora.

Tània Juste respon el test del NosaltresEntrevistem.

•    Ens expliques el teu nou llibre sense mirar la sinopsi de la contracoberta?

És l’any 1918 i el foc de la primera guerra mundial s’ha aturat mentre les grans potències negocien la pau. Un gran transatlàntic surt del port de Barcelona amb destinació Rio de la Plata, Buenos Aires i en el seu interior hi viatgen tot un seguit de personatges d’origen i condició molt diversos. El personatge central és la Berta Casals, una catalano-francesa que s’embarca cap al nou món disposada a casar-se amb un ric oveller de la Patagònia a qui gairebé no coneix. En la travessia farà molta amistat amb una altra noia, d’origen rus, i també hi trobarà un vell amic de la infància. Un vaixell farcit de somnis i una travessia on res està del tot escrit.

•    Si hem de situar als nostres lectors, on hem de posar aquest ‘Passatge al nou món’? En la novel·la històrica que escriuen María Dueñas, Care Santos o Luz Gabás?

Cada novel·lista té el seu propi món narratiu, el seu to, la seva manera d’explicar una ficció dins un context històric i per tant se’m fa molt difícil situar “Passatge al nou món” dins un d’aquests universos concrets. Podríem dir que hi trobarem complicitats amb tots tres, i també amb totes les lectures dels clàssics que han fet de l’escriptura la meva vida.

•    La teva novel·la està situada fa 100 anys, en un viatge per mar a Buenos Aires. Què és el que ens fascina -i us fascina als autors- tant d’aquesta època d’inicis de segle XX?

Jo concebo cada principi de segle com un nou full en blanc, i encara més el segle XX, ja que la humanitat deixa enrere el món antic per entrar de ple en la modernitat. És un estat psicològic molt potent, hi ha la consciència individual i col·lectiva de començar de nou, de la reinvenció a tots nivells. Artísticament està demostrat que és un moment decisiu, i també ho és en la ciència, en la política, en la filosofia, en la moda, en la vida quotidiana en general. No és estrany, així doncs, que alguns autors ens hi sentim cridats tot sovint.

•    Ens expliquen que la protagonista, la Berta Casals, té un destí -Don Julio Mitchell- i dos acompanyants en el seu viatge, l’Abel i la Irina. Ens pots donar més detalls d’ells?

Caldrà anar-los descobrint poc a poc, amb la lenta cadència dels dies de navegació, però podria avançar que la Berta és en aparença una noia com tantes altres de la seva edat, excepte pel fet extraordinari que ha decidit creuar el vast oceà per casar-se amb un desconegut. L’Abel és un amic d’infantesa que retroba per casualitat al vaixell i que li recordarà aspectes d’ella que potser havia oblidat. La Irina, ai…, qui li anava a dir a aquesta filla d’una cèlebre ballarina russa que trobaria una amiga com la Berta a bord! Una travessia que els canviarà la vida i que la Berta explicarà a la seva néta escriptora gairebé set dècades després.

•    D’on va sortir aquest ‘Passatge al nou món’? Quina va ser l’espurna que et va portar a escriure’l?

Va sorgir arran d’un viatge a l’Argentina i de tot un seguit de preguntes i reflexions que em van anar sorgint. Em van atrapar les infinites històries dels europeus que hi van anar a viure, que van voler començar una nova vida en un lloc tan llunyà i desconegut. Els seus motius, les seves pors i els seus anhels van anar impregnant la meva ànima i poc a poc van anar agafant vida els personatges de la meva novel·la i la seva història particular.

•    Tens alguna època, algun moment, algun lloc, alguna situació que creus que mereix una novel·la però que encara no l’has poguda explicar en una novel·la? Tens previst fer-ho aviat?

Tinc llibretes senceres amb noves idees que algun dia voldria novel·lar! Quan acabo d’escriure un llibre –més aviat quan finalment el deixo anar a córrer món–, comença la dolorosa sensació de pèrdua que provo d’apaivagar ràpidament començant un nou projecte. Normalment viatjo a qualsevol dècada de la primera meitat del segle XX, que considero d’un gran interès històric, literari i artístic i font inesgotable d’inspiració i de reflexió.

•    Quins són els teus escriptors preferits en català?

Més que d’autors sóc de llibres, tot i que sempre hi ha hagut unes lectures constants que m’han fet una mica més escriptora, com ara les obres de Mercè Rodoreda, Víctor Català o Cèlia Suñol, i també lectures més contemporànies com Jaume Cabré, Monika Zgustova… només per citar-ne alguns. M’agrada llegir tot el que puc sobre els autors i autores de la meva generació i he fet bones descobertes.

•    Quins són els teus escriptors preferits en castellà?

Els primers que em van atrapar de joveneta van ser els de la generació del 98, potser per aquell sabor fi de segle que em va arribar a l’ànima. El teatre i la poesia de Lorca sempre m’han acompanyat, no me’n perdo cap posada en escena que, per cert, en els últims anys han estat superbes. De lectures actuals en faig moltes i molt diverses, des d’una novel·la històrica d’Almudena Grandes, passant pel més recent d’Espido Freire, fins a alguna novel·la negra de la Dolores Redondo reservada per a les vacances.

•    Quins són els teus escriptors preferits en altres idiomes?

No acabaria mai la llista! Llegeixo molts autors estrangers. En primer lloc, hi ha els clàssics que sempre m’han acompanyat i que continuo llegint compulsivament. Tinc sempre a mà les novel·les de Dickens, Thomas Mann, Zweig o qualsevol d’Irène Némirovski. Estic sempre atenta a les noves edicions i en la meva biblioteca conviu sovint un mateix títol en l’exemplar vell –de la meva àvia– i el nou. També els diaris de l’Anaïs Nin són sempre a prop meu, perquè allà hi resideix una part de la meva memòria familiar, i perquè a través d’ella trobo tot sovint reflexions, anhels i una passió per la vida que comparteixo.

•    Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?

El més recent que he llegit, i que m’ha agradat molt, és “Un debut en la vida”, d’Anita Brookner.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!

Vaig tornar a llegir “El temps de les cireres” de Montserrat Roig en l’acurada edició commemorativa que va fer 62 i encara la vaig gaudir més que de joveneta, perquè ara els 70 són part de la meva història.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!

L’últim que he llegit d’Espido Freire, “Llamadme Alejandra”, amb el qual he conegut més de prop la controvertida figura de l’última tsarina i el seu moment històric.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!

“Tu no ets una mare com les altres”, de l’autora alemanya Angelika Schrobsdorff, tot un descobriment. La vida de la seva mare no pot deixar indiferent a ningú.

•    I ara, quin projecte tens entre mans?

Una nova història s’obre pas en el meu cap, de moment en un estat molt germinal com per començar-ne a parlar, tot i que puc avançar que em farà viatjar, en el proper any, altre cop cap enrere.

•    Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Tània!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Passatge a un nou món, de Tània Juste

Títol: Passatge a un nou món
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 20€

Share

Temps de família, de Tània Juste

1 resposta

tempsdefamiliaAquesta és una història d’aquelles que quan les acabes et deixen bon sabor. Picant l’ullet a la pròpia novel·la diria que és equilibrada, amb aromes intensos i dolça, però sense embafar.

Temps de família de Tània Juste és una història familiar. Ens explica la història de la família Giner, començant amb el retorn des de Cuba del patriarca, el 1898, i acabant amb la quarta generació de la nissaga, ja durant els anys d’assentament dels franquistes al poder.

En Bonaventura Giner, el personatge amb qui s’inicia cronològicament la història és enviat a Cuba per tal que allà es formi i faci fortuna. Quan torna a Vilafranca després de la mort del seu pare, troba les terres familiars abandonades i mortes arrel de la crisi de la fil·loxera. En Ventura decideix dedicar la seva vida a recuperar el mas i el bon nom de la família creant del no-res un imperi vinícola. A partir d’aquí viurem esperances, amors, venjances, alegries i penes dels quatre fills d’en Ventura i la seva dona, la Mercè, la filla petita d’una família burgesa barcelonina, que serà l’autèntica matriarca de la família.

Amb aquestes premisses, Tània Juste desenvolupa la història d’una família que podria ser com la de moltes altres famílies del Penedès. Rebuscant als arxius segur que trobaríem casos de pagesos que van veure amb horror com els camps de vinyes del país sencer s’infestaven per la fil·loxera un cop va travessar la frontera amb França, que van viure les terribles conseqüències d’aquell desastre i que van haver de fer mans i mànigues per acabar tirant endavant amb el poc que els va quedar. Probablement, també podríem trobar famílies amb avantpassats que van marxar a Amèrica a fer fortuna i per descomptat que trobaríem famílies que van veure com durant la guerra, les terres eren confiscades i després retornades si havien militat al bàndol adequat. Temps de família és doncs, una agradable narració de tots aquests fets concentrada en els Giner i els que els envoltaven.

Tània Juste torna al món literari amb aquesta segona novel·la de tipus històric, amb un subtil regust al Mirall Trencat, de Mercè Rodoreda, després de la publicació el 2014 de L’hospital dels pobres que també vam ressenyar aquí, al Nosaltres. I no ho ha fet del tot malament, tenint en compte que Temps de família va guanyar el passat novembre l’últim Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica que dóna l’editorial Columna des del 1997.

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

Share

La Tània Juste ens explica el seu Temps de família

Deixa un comentari

tempsdefamiliaSempre és un plaer explicar-vos llibres, Nosaltres, però que ens l’expliqui l’autor sempre ho hem considerat un luxe fabulós. Aquesta vegada és la Tània Juste qui ens explica el llibre que acaba de publicar, el Premi Néstor Luján anomenat Temps de família. Té una pinta de regal de Nadal… bastant espectacular!

Aquí teniu l’escrit que ens ha fet la Tània Juste sobre el seu nou llibre:

Aquesta és una història sobre una gran família lligada a una terra i al somni del seu patriarca, un indiano retornat de Cuba a finals del segle XIX.

Feia temps que volia escriure i reflexionar sobre l’univers familiar, sobre el que significa formar part d’una nissaga i com hi encaixa cada un dels seus membres al llarg de les diverses generacions.

La vaig situar al Penedès, entre uns camps de vinya que expliquen la història del nostre país, i la vaig iniciar amb un indiano perquè representen un tipus de personatges molt característics del nostre tombant de segle (del XIX al XX), uns tipus plens de misteris, acompanyats d’una fama de rars, d’exòtics, amb una personalitat sovint forta i dominant.

En una família com la dels Giner tothom hi juga un paper determinat, cadascú amaga els seus secrets, les seves pors, els seus anhels més íntims i personals. Diria que si bé la primera generació està marcada pel caràcter dominant i somiador de l’indiano, en la segona generació hi brillen amb llum pròpia unes dones molt potents, cadascuna en el seu estil. Les relacions familiars són d’una complexitat enorme entre alguns dels seus membres, diries que es podrien matar els uns als altres i alhora estimar-se incondicionalment. Res més lluny de la realitat de moltes i moltes nissagues familiars que en aquest país i en d’altres han construït grans imperis.

I també hi ha una qüestió de fons que és el somni heretat: estudiant i analitzant les grans nissagues catalanes t’adones que l’esquema es repeteix sovint; el patriarca o la matriarca que inventa un somni, que el dibuixa, el construeix, el fa possible; i rere aquesta figura hi ha els hereus, les generacions que es succeeixen i que potser fan créixer aquest somni, d’altres el destrueixen, però en tot cas no inventen, és un somni heretat.

Moltíssimes gràcies per explicar-nos el llibre Tània i prenem molt bona nota d’aquest somni heretat! Regalar un Premi Nèstor Luján per Nadal sempre és una bona idea!

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

Share

La Tània Juste respon les Nostres preguntes sobre Temps de família

Deixa un comentari

tempsdefamiliaAvui tenim l’oportunitat de fer quatre preguntes a Tània Juste, la guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica per Temps de família. Aquí ho teniu!

Quan vas començar a idear Temps de família?
És una idea que em voltava pel cap des de fa uns quants anys. Volia escriure una novel·la sobre una nissaga familiar lligada a una casa i a una terra; volia parlar sobre aquest fenòmen que tots coneixem en pròpia pell que és l’univers familiar.

Què t’ha portat a situar la teva nova novel·la al Penedès?
Sembla que aquesta terra em crida… Buscava el paisatge d’infància de l’indiano, en Bonaventura Giner, havia de ser un lloc molt especial, un paisatge que parlés de vinyes, de fil·loxera, de la història del nostre país i del món rural que es trobava en plena transformació. També hi ha un altre factor determinant a l’hora de triar les vinyes del Penedès, que és la llum. Aquesta terra és inundada cada dia, cada hora i cada estació de l’any amb uns matisos de llum que activen poderosament la inspiració.

En quatre adjectius, com definiries els Giner?
Com a clan familiar els definiria com la pinya que formen els castellers, capaç de sostenir moltes generacions. Els Giner són una família arrelada no només a una terra sinó al somni del seu patriarca. Són obstinats, lluitadors, gelosos de la seva vida íntima i familiar en la qual no hi pot accedir qualsevol. I posseeixen allò que tenen les grans nissagues que és l’esperit de superació i d’inmortalitat.

No és la teva primera novel·la històrica. Quin moment de la Història tens pendent de novel·lar?
Malgrat que a través de les meves quatre novel·les he pogut parlar d’un període històric força ampli que va de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, crec que em queda moltíssim per explicar, capítols concrets dins aquest ventall tan ampli d’anys i potser anar més enllà en el temps, més enrere i també més endavant. M’agrada pensar que tots vivim condicionats pel moment històric que ens toca viure i per tant la història sencera de la humanitat dóna joc a possibles novel·les. Tot i així, el que més m’agrada és el XIX i el XX.

Recomana’ns un llibre d’aquí (català), un d’allà (espanyol) i un de més enllà (internacional) per aquest Nadal.
Fent honor a l’any de les bibliotecàries, un llibre d’aquí de la Núria Pradas: “La noia de la biblioteca”. I per suposat una joia nostra recuperada fa poc del passat: la imprescindible Cèlia Suñol amb el seu “Primera part”.
Un clàssic d’allà seria qualsevol recull de poemes de García Lorca que sovint retornen a mi a través de la música del gran Paco Ibáñez.
I si viatgem una mica més enllà, traspassant la frontera amb França i anant a buscar els orígens en la llunyana Ucraïna, no imagino un Nadal millor que llegint “Suite francesa” d’Irène Némirovsky.

A qui li hauríem de regalar Temps de família aquest Nadal, que segur que li agradarà?
A tots aquells apassionats de les grans nissagues familiars, als qui els agrada llegir sobre aquesta societat en miniatura que esdevé cada univers familiar, amb els seus secrets, amors i rancúnies que es van teixint generació rere generació. Als amants de la nostra història més recent i del món de la vinya i el vi al llarg dels segles XIX i XX.

Per cert! Els amics de Columna han posat en marxa un concurs sobre el Temps de família de la Tània Juste!! Aquí el teniu:

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

Share

L’hospital dels pobres, de Tània Juste

Deixa un comentari

lhospitaldelspobresEn la passada edició del certamen Barcelona Novel·la Històrica vaig veure que al programa d’actes hi havia una xerrada entre autors que debatien si es podia fer novel·la històrica fora de les grans èpoques que habitualment serveixen com a reclam per a aquest tipus d’obres. És a dir, si podíem classificar com a novel·la històrica les històries que no esdevenien a l’Edat Antiga o Mitjana. Penso que , igual que altres autors, ha demostrat que sí que és possible i que no cal recórrer a la Revolució Francesa, la Inquisició o el 1714 per narrar històries treballades i que requereixen igualment una bona feina de documentació per sostenir-les.

L’hospital dels pobres agradarà als barcelonins perquè se centra en un dels moments de la història artística més importants per la ciutat de Barcelona: el trasllat de l’Hospital de la Santa Creu i la construcció del que més endavant seria el seu substitut, l’Hospital de Sant Pau. Però també agradarà a qualsevol que se senti mínimament interessat en conèixer els fets que van ocórrer a la ciutat al llarg dels anys en què es desenvolupa aquesta construcció, entre el 1892 i el 1939, quan les tropes franquistes van aconseguir entrar a la ciutat comtal.

M’ha agradat trobar-me amb personatges als quals coneixia poc més que per saber que algun carrer o hospital del país porta el seu nom. Durant els esdeveniments que narra el llibre, la Tània Juste ens ajuda a conèixer el motiu pel qual es van guanyar l’honor d’aparèixer amb lletres majúscules a la història artística, cultural o mèdica del nostre país. Així doncs, personatges relacionats directament amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com el doctor Josep Trueta o Manuel Corachán, o escultors com Eusebi Arnau o Pablo Gargallo, apareixen a la narració i ens ajuden a entendre com era la vida entre les famílies benestants i les no tan benestants a la ciutat de Barcelona. Una vida i un temps en el qual les aparences eren molt més importants que fins i tot les persones, en els quals semblar ser feliç passava per sobre dels sentiments i la manera de ser de cadascú, en els que una dona sense parella i embarassada era forçada a abandonar els seus fills si volia donar una mínima oportunitat de viure a la criatura que havia de néixer.

Tània Juste recupera a la seva tercera novel·la la temporalitat d’Els anys robats, publicada el 2012 i ambientada en els anys de la dictadura de Primo de Rivera i la República, però en aquesta ocasió se centra en mostrar-nos què va significar per a les famílies pobres de Barcelona que un hospital com el de la Santa Creu continués viu en l’ànima del que amb el temps seria un dels centres mèdics més importants del nostre país, tant per la innovació mèdica com pel patrimoni artístic.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’hospital dels pobres
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-1903-1
Preu: 20€

Share

Els anys robats, de Tània Juste

2 respostes

Títol: Els anys robats
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-6641-446-3
Preu: 19,50€

Hi ha llibres que només veure’ls saps que seran especials, i això és exactament el que em va passar quan Els anys robats va caure a les meves mans. No només és la portada amb aquesta fotografia que et convida a recordar una altra època, ni la promesa de la contraportada de que viuràs un moment que ja coneixes… és molt més que això. És l’emoció que s’amaga darrera de cada pàgina, l’esperança que diposites en cada paràgraf i finalment el desig de que tot acabi com tu vols. Els anys robats és moltes vides en una sola veu, en una sola història, la d’en Josep Savall, un jove mecànic d’aviació de la República durant la Guerra Civil Espanyola que durant una revetlla de Sant Joan coneix la Rosa.

En Josep sap que la Rosa serà l’amor de la seva vida només veure-la, però l’inici de la seva relació es veu interromput per una guerra que tot just acaba de començar. Una guerra que els portarà a tots dos per camins que no s’esperen. En Josep, per la seva condició de mecànic, és enviat a un dels camps d’aviació des d’on surten cap al front tots els avions que lluiten per salvar una Barcelona cada cop més ocupada. Una Barcelona on viuen totes les dones de la seva vida: la mare, les germanes i sobretot, la Rosa. A mida que avança la guerra, el destí el portarà a viure situacions que mai havia imaginat, a conèixer persones que per sempre més guardarà al seu record, i finalment, acabarà allà on no s’espera.

Carregada d’emocions i minuciosament escrita, els detalls es van succeint en una novel·la que pots viure tal i com van viure els nostres avantpassats. És una historia documentada a consciència doncs la Tània Juste, autora d’aquesta joia, ha basat els fets que descriu en totes aquelles persones que en el seu moment van viure la Guerra Civil primer, i la Segona Guerra Mundial després. Aquelles persones que poden ser els nostres avis.

No deixeu de llegir-la. Personalment, mentre ho feia m’ha semblat estar asseguda amb els avis mentre aquests m’explicaven com era la seva vida, el seu dia a dia, sota una Guerra. És una lectura, sense cap mena de dubte, apassionant.

Si en voleu fer un primer tast, podeu llegir el primer capítol aquí.

Share