Títol: La casa cantonera
Autor: Sílvia Alcàntara
Editorial: Edicions de 1984
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-92440-58-0
Preu: 15€
No havia llegit mai la Sílvia Alcàntara, però tothom me n’havia parlat bé. Potser per això vaig decidir-me a comprar La casa cantonera, la seva darrera novel·la; molt breu, de només 140 pàgines. Però quines 140 pàgines!
El vaig agafar diumenge havent dinat i al vespre ja el rellegia… Sabeu com quan t’acabes un bon cafè i amb la cullereta en vas repescant l’escuma per acabar-lo d’assaborir? Doncs talment així em sentia jo. Amb aquella necessitat de voler-ne més, de confirmar que no se m’hagués passat cap detall per alt per entendre millor la Irene i la Marina, les dues germanes protagonistes que es troben a la casa just després que s’hagi mort la seva mare.
És una novel·la de personatges grisos, tristos, marcats per les circumstàncies, presos del que diuen i del que callen… Els anem coneixent desordenadament i amb poques pinzellades, però de manera molt i molt intensa.
M’ha agradat especialment en Ramon, el pare d’aquestes noies. És d’aquelles persones que també devia escurar el cafè amb cullereta… per trobar-lo ben amarg.
