Arxiu d'etiquetes: Sergi Pàmies

Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies

confessionsdunculerdefectuospamiesEn Sergi Pàmies és un dels escriptors i cronistes més lúcids del nostre país. És capaç d’escriure novel·les, de parlar de política o de literatura des d’una columna en un diari i fer-ho d’una forma única. I de futbol, amb un punt de vista únic, fet que el converteix en un escriptor molt característic.

En Sergi Pàmies té una cosa que no tots els escriptors tenen: una veu pròpia i única.

En el cas de Confessions d’un culer defectuós ens trobem amb un Sergi Pàmies íntim, que parla en primera persona, i que analitza què és el Barça, què significa el Barça, què vol dir ser del Barça i, sobretot, què “inclou” aquest ser del Barça. Com diu en Pàmies, “un bon culer ha de ser antimadridista”. Heus aquí el “alguna cosa ens falla”, quan l’autor afirma que li és igual el Madrid.

En aquestes confessions descobrim un Sergi Pàmies que va viure la infantesa a París per l’exili dels seus pares, i el futbol en sí, la manera de ser del club i l’aficionat del Barça com a alguns dels elements que, quan va arribar a Barcelona el van educar i, sobretot, acollir. En Pàmies afirma que això del Barça té quelcom de tribal i que el no haver viscut aquell “a mi em van fer soci quan era a la panxa de la mare”, per exemple, o no demostrar un odi inversemblant cap al Madrid l’allunya d’aquesta tribalitat i el converteix en un culer defectuós.

Aquest llibre no deixa de ser, d’alguna manera, arriscat. I no només perquè ens trobem amb un Pàmies declarant-se d’alguna manera una espècie de “no antimadridista” malgrat que l’ADN culé figura que ha de portar incorporat l’odi cap als merengues i també el menyspreu cap als pericos. És un llibre tendre, obert, i amb records per ídols per molts de Nosaltres no viscuts però sí coneguts, com ara el ‘Cholo’ Sotil. Aquest és un llibre on Pàmies es manifesta com a “culer defectuós” i, alhora, com a un meravellós observador de què significa, què inclou, i què suposa ser del Barça.

En aquest llibre no només hi trobareu confessions sinó que també hi trobareu anècdotes personals (els inicis al Camp Nou a la falda d’un tiet que fa d’introductor vital al món Barça), tractats d’abraçologia amb els presidents del club, fets biogràfics que han marcat un munt de personalitats, i també un anàlisi en profunditat d’alguns personatges claus de la història del barcelonisme.

Un gran llibre per a bons i grans culers escrit per un culer que s’autoanomena defectuós però que té una veu única.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí l’entrevista que li van fer en Jordi Basté i en Quim Monzó a ‘El món a RAC1’.

Títol: Confessions d’un culer defectuós
Autor: Sergi Pàmies
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-16367-59-7
Preu: 15,50€

Share

La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies

Títol: La bicicleta estàtica
Autor: Sergi Pàmies
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 141
ISBN: 978-84-7727-487-2
Preu: 11€

Potser malacostumat als tocs d’humor que he trobat sempre en els llibres de contes del mateix Sergi Pàmies, d’en Quim Monzó, o de l’Empar Moliner, m’he sentit decebut amb aquest darrer llibre d’en Pàmies ja que m’he trobat amb un recull de contes més aviat tristos protagonitzats per personatges perdedors.

A més a més, l’estil del llibre és més aviat pla, amb poques inflexions ni concessions al to humorístic utilitzat en anteriors ocasions per l’autor.

Sigui com sigui, m’atreveixo a recomanar una de les històries que componen el llibre. Em refereixo a la que porta per títol “Un any de gos equival a set anys de persona”. Un conte delirant, una espècie de vodevil protagonitzat per una parella de gossos i una altra parella formada per un porc i una truja, en què retrobem el millor Sergi Pàmies.

Tot i el seu èxit de vendes, el llibre decebrà o haurà ja decebut els molts seguidors de les intervencions mediàtiques (ràdio i TV) d’en Sergi Pàmies, ja que es trobaran amb un to depressiu molt allunyat de l’habitual to foteta utilitzat en anteriors obres d’aquest escriptor català nascut a París.

Share