Arxiu d'etiquetes: Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora ens escriu «Algunes notes sobre l’escriptura de ‘La netedat’»

Ens el vam trobar a la Rambla Catalunya la tarda de la Diada de Sant Jordi. Estava flanquejat per escriptores d’èxit i acompanyat per un altre escriptor que no passa per ser “fàcil” com és en Vicenç Pagès. I resulta que després de fer-li un parell de fotos -a ell i a en Pagès- li vam dir allò de

“Si ens el vols explicar al Nosaltresllegim, portes obertes!”

I dit i fet! Sebastià Alzamora ens ofereix Algunes notes sobre l’escriptura de ‘La netedat’, el seu últim llibre de poesia. – Aquí el teniu!

Vaig escriure els primers poemes que acabarien formant part de La netedat l’any 2012, després de tres anys en què havia publicat dues novel·les, Miracle a Llucmajor i Crim de sang, però no havia escrit cap poema que em semblés digne de ser tingut en compte (en poesia, havia publicat el llibre La part visible l’any 2009). Aquests primers poemes varen ser els que ara es poden trobar a La netedat amb els títols “Un poema indecent” i “Un poema més presentable”. També són d’aquesta primera tongada “Els erudits” (l’única peça d’una sèrie de versions de Yeats que vaig trobar publicable) i una primera versió d’“Intent fallit”, un poema de només tres versos que va tardar, tanmateix, alguns anys a arribar a la seva versió definitiva. Aleshores ja estava malalt d’alcoholisme, tot i que aleshores jo no ho sabia o, més ben dit, no volia saber-ho. No em vaig posar en tractament fins al juny de 2016, després de més tres anys de caiguda personal en picat.

Durant aquests anys, tot i així, vaig seguir escrivint poemes, tret de l’interval que va abastar la segona meitat del 2015 i la primera del 2016, en què escriure se’m va fer extremadament difícil perquè l’alcohol m’havia atacat la vista fins a reduir la meva visió a un trenta per cent escàs. Després de la desintoxicació i en iniciar la rehabilitació (no són la mateixa cosa), vaig reprendre l’escriptura del llibre. En algun moment dels anys anteriors ja havia decidit que el títol seria el que és, de manera que vaig fer una tria dels poemes que tenia escrits, prescindint d’aquells que, al meu parer, no s’adeien amb la idea de la netedat, que a més de títol, se m’imposava com a fil conductor del llibre. Del poema llarg i homònim que ara tanca el conjunt ja n’existia una primera versió que es corresponia aproximadament amb la meitat del que ha acabat essent la versió final. En els mesos següents, vaig escriure aquesta versió definitiva del poema extens, a més d’un grapat de nous poemes breus que han acabat completant les diferents seccions del llibre (especialment les “Marines”, de les quals, en aquell moment, només n’existia la primera). També vaig publicar un article als diaris Ara i Ara Balears, en què donava a conèixer el meu alcoholisme. Vaig pensar que fer-ho podia ser útil per a la meva recuperació, i tenia a més l’esperança que també pogués fer algun servei a altres persones que es trobessin en aquesta situació. Em satisfà molt poder dir que va ser així, en els dos aspectes.

Després va entrar en la història del llibre el dibuixant Julio César Pérez, bon amic meu i no obstant això artista magnífic, que amb els seus dibuixos plens de força i bellesa va donar al llibre la fesomia que ara poden conèixer els lectors. Mentrestant, jo em trobo ara en la fase final de la meva rehabilitació, que, segons els paràmetres mèdicament establerts, dura dos anys. Escric ara aquestes notes perquè, quan se’m pregunta sobre La netedat, l’alcohol acostuma a sobrevolar la conversa de forma explícita o insinuada, com per altra banda és lògic i comprensible. Acostumo a dir, perquè és cert, que aquest no és un llibre sobre l’alcoholisme, ni sobre com recuperar-se’n. No és aquest el tema, ni ho pretén. Del que tracta el llibre és d’una caiguda en solitari dins un pou de brutícia, i de la necessitat de sortir-ne per tornar a sentir-se net, per respirar de bell nou aire no pudent ni contaminat. Crec que tots podem arribar a sentir-nos així en algun moment de la nostra vida, a causa d’una experiència o una altra. I allò a què aspiren aquests poemes és a ser dignes de fer companyia a la persona que els llegeixi, també quan això li succeeixi.

– Sebastià Alzamora

Gràcies, Sebastià, per obrir-nos una mica més les portes de La netedat.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf de La netedat de Sebastià Alzamora.

Títol: La netedat
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-7588-696-1
PVP: 15€

Share

Sant Jordi 2018, al Nosaltresllegim

Aquí teniu les fotos del Sant Jordi 2018 que hem viscut al Nosaltresllegim!

Trobareu la majoria dels autors i autores que surten a les fotos en aquest post previ a Sant Jordi que vam publicar fa uns quants dies.

Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta Diada de Sant Jordi tant com Nosaltres, que tingueu el vostre llibre signat i esperem trobar-vos al carrer, l’any que ve, en el dia més bonic de l’any!

Aquí teniu les nostres fotos de la Diada!

 

Recordeu com va ser el Sant Jordi de l’any passat? Nosaltres si!!

 

 

Share

La netedat, de Sebastià Alzamora

Nosaltres, l’Imma Gómez Pallarès torna -després de ressenyar-nos Els metecs, de Pep Puig– per explicar-nos el nou recull de poemes de Sebastià Alzamora: La netedat. Aquí teniu el seu escrit:

Llegeixo l’últim vers de La netedat de Sebastià Alzamora. Tanco el llibre. Respiro. He quedat fortament impressionada.

Faig un salt enrere…. Abans de començar, el dibuix de la coberta, el retrat del poeta ple de brutícia, ja m’ha fet pensar que no seria una lectura “fàcil”.
M’hi he endinsat i hi he trobat un poemari filosòfic il·lustrat, amb una dibuixos impactants, magnífics, de Julio César Pérez.

L’he llegit -l’he recitat- en veu alta, per assaborir la sonoritat, la fluïdesa musical en tot el seu esplendor.

Han passat nou anys des que Alzamora ens va oferir els seus últims versos publicats. Ha valgut la pena l’espera, us ho ben asseguro.
El poemari està dividit en cinc parts ben diferenciades. El poema inicial enllaça amb els últims versos tancant el cercle, en un exercici sense artifici, de dificultat extrema, però que sembla fet a raig, mostrant el mestratge d’Alzamora com a poeta.

Com ens remarca ell mateix, la netedat és l’objectiu a perseguir. “La vida embruta” ens diu. “Hi ha un moment en què cal aturar-se, fer net i tornar a respirar.” I aquest aturar-se, reflexionar, fer net i tornar a respirar per seguir vivint és el que trobem expressat en el poemari.
Hi trobem la importància de viure el present en plenitud; de no tenir por a la pròpia por que ens paralitza. “ La mort no ens ha de fer por, perquè és ara.”, resa un dels versos.

Tot el poemari és excel·lent, però si només haguéssim tingut el poema llarg final de La netedat que dóna el títol al llibre, ja estaríem ben pagats. Sublim!

“Existeix l’ànima?” és una de les preguntes recurrents que ens fa Alzamora. Brutícia, duresa, tristor, malsons, pous, preguntes, sarcasme, atzucacs, nostàlgia, oblits, records, por, mort, dolor…i, més enllà de tot, la netedat: l’amor, la bellesa, la llum, l’esperança.

Hi sóc a temps de posar una cançó?

Poseu-la i llegiu Alzamora. En sortireu més nets i més rics.

Moltes gràcies Imma! T’esperem aviat al Nosaltresllegim!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf de La netedat de Sebastià Alzamora.

Títol: La netedat
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-7588-696-1
PVP: 15€

Share

La Malcontenta, de Sebastià Alzamora

lamalcontentaEn Sebastià Alzamora torna a l’actualitat literària i ho fa -m’atreviria a dir que- per la porta gran de la mà de La Malcontenta, el malnom del personatge principal de la novel·la que porta el mateix títol.

La novel·la comença amb una execució, la d’en Joan Durí, un bandoler que al segle XIX tenia atemorida bona part del sud de l’illa de Mallorca. A en Joan l’executaran a la forca juntament amb tres dels homes que formen part de la seva banda, acusats d’assassinat i dels múltiples robatoris que han anat cometent. Entre la multitud present a la plaça hi ha l’Antònia Suau, la companya d’en Joan Durí, anomenada la Malcontenta, unida al bandoler en un amor pur i incondicional que és capaç de sobreposar-se als fets més terribles que la banda pugui arribar a perpetrar.

Aquesta unió entre la Malcontenta i en Joan serà l’eix de la història, el que ens anirà portant en diferents fils temporals d’un moment a un altre de la vida dels protagonistes, des del dia que es coneixen fins el dia de l’execució -i més enllà- perquè el bandoler, en l’últim moment farà un jurament que l’Antònia assumeix com a propi:

Sí que vaig a l’infern! I allà vos esperaré a tots es que sou aquí! A tots!

I és que abans de tancar porta, l’Antònia ha de preparar una venjança. Algú ha traït en Joan Durí i ha de ser castigat.

Sebastià Alzamora ha optat per inspirar-se en uns fets i personatges reals -hi ha documentació sobre l’existència de Joan Durí- i n’hi introdueix un de ficció -la Malcontenta- que es converteix en l’eix principal de la novel·la i que té una característica especial: l’Antònia és una dona forta, de caràcter, lluitadora, diferent a les dones del segle XIX que vivien a l’ombra dels seus homes. L’Antònia i en Joan van junts, però no es dilueixen l’un en l’altre. Aquests personatges ens faran veure les coses des d’un punt de vista propi: en Joan és brutal, el mouen els instints, les vísceres, mentre que l’Antònia és més racional i tot i que la seva intenció és la mateixa -fugir d’un món injust, sense oportunitats- no perden mai la seva pròpia identitat.

Sebastià Alzamora ha escrit entre d’altres els poemaris Mula morta (2001) i La part visible (2008) i ha estat reconegut com a novel·lista amb els premis Josep Pla 2005, per La pell i la princesa, i el Sant Jordi 2011, per Crim de sang.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir el llibre.

Títol: La Malcontenta
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-548-3
Preu: 19€

Share

Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora

@Ed_Proa @Grup62

Fa uns quants dies vaig llegir Espriu, transparent, una magnífica i més que minuciosa biografia d’en Salvador Espriu a càrrec de l’Agustí Pons i em vaig quedar intrigada amb la relació entre Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el poeta d’Arenys. Així doncs, aquesta novel·la, Dos amics de vint anys, m’ha vingut com anell al dit per satisfer aquesta curiositat meva.

Sebastià Alzamora relata en primera persona, com si fos l’Espriu mateix, el darrer episodi de la vida d’en Rosselló-Pòrcel: la seva mort al sanatori del Brull. A partir d’aquí, fa un bon salt enrere i recorda el moment en què van conèixer-se a la Universitat de Barcelona, les jornades a bord del creuer Ciudad de Cádiz, l’amistat comuna amb l’Amàlia Tineo i la Mercè Muntanyola (especialment significativa, aquesta darrera…). Un temps, just a les darreries de la República, que van viure amb intensitat creativa per a goig de tots nosaltres.

Us el recomano de debò. He d’admetre que és el primer cop que llegeixo l’Alzamora, però ho fa tan bé que no sé si no us hauria de dir que he llegit l’Espriu. Hi ha reflexions literàries tan concretes que semblen sortir de la boca del poeta:

M’envaïa una necessitat imperiosa d’aixecar-me i sortir corrents, amb el meu vestit i la meva corbata dels diumenges, amb les meves sabates enllustrades, cap a l’habitació d’en Tomeu, per alliberar-lo com un Orlando, i de tornar a la capella per foragitar del faristol el doctor Riba i els seus fabricants de panellets i proclamar, des d’allí mateix, l’urgència d’una poesia que es fes càrrec de les fondes veritats humanes: el temps, la mort, la inveterada capacitat de la nostra espècie a l’hora de cometre els delictes més aberrants i de refugiar-se en els pretextos més miserables.

Però no només m’agrada la novel·la quan parla l’Espriu… Els comentaris de la resta quan s’expressen en primera persona també són per sucar-hi pa. Mireu què opina de la poesia en Rosselló-Pòrcel:

La poesia és per a mi el grau més alt i més net de formalització al qual pot aspirar una llengua. És l’art de la destil·lació d’un idioma, i de les seves capacitats expressives.

Bonic, oi? Doncs us esperen 214 pàgines plenes de joies com aquesta. No us el deixeu escapar en aquest #AnyEspriu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i aquí en Sebastià Alzamora explicant Dos amics de vint anys:

Títol: Dos amics de vint anys
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-7588-398-4
Preu: 17,90€

Share

Crim de sang, de Sebastià Alzamora

Títol: Crim de Sang
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1
Preu: 20€

La Laia s’ha el llegit Crim de Sang, d’en Sebastià Alzamora. Aquí teniu la ressenya del Premi Sant Jordi 2011!

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la Guerra Civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest al seu convent en companyia del Bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.

Aquesta és la síntesi de la trama de Crim de sang, en la qual malgrat que ens pugui semblar el contrari, no hi trobarem respostes sobre la Guerra Civil.

L’última novel·la de Sebastià Alzamora és un compendi de gèneres en el qual hi trobem mostres de novel·la romàntica i també de novel·la gòtica.

Gòtica, per la presència d’un vampir, que campa lliurement per la ciutat, assedegat de sang, i que aprofita les matances de capellans per part dels anarquistes per passar inadvertit; i romàntica, per la presència d’un monstre creat per un humà, que ens fa pensar en el mite de Frankenstein.

Aquesta criatura servirà a l’autor per plantejar qüestions morals sobre la dualitat entre el bé i el mal, i farà reflexionar els lectors sobre la voluntat de les seves accions i la seva intencionalitat i naturalesa. Aquest personatge planteja la contradicció de la seva aparença monstruosa i la seva innocència, el destí del qual no ha triat voluntàriament.

Tots els personatges presenten contradiccions entre les seves accions i la naturalesa dels seus sentiments, i cadascun de nosaltres pot trobar-nos en algun d’ells. Tots tenen una part de monstre. Nosaltres també la tenim? Llegiu Crim de sang i ho sabreu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Crim de sang, Sebastià Alzamora

Títol: Crim de Sang
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1
Preu: 20€

La guerra civil espanyola és un tema tan recurrent en la literatura catalana que no t’esperes gaire res de nou. Però resulta que no és un escriptor recurrent, qui escriu Crim de Sang. És en Sebastià Alzamora, i és qualsevol cosa menys previsible i recurrent.

A Crim de sang no s’hi explica la guerra. Per saber coses de la guerra no hi ha res millor que anar a buscar llibres d’Història. A Crim de sang es parla de la maldat i de la bondat, del desig de vida i de mort, de puresa i de brutícia.

És una barreja de molts gèneres i de moltes influències -em sembla, vaja… Jo no sóc llicenciada en Literatura, que ja m’agradaria, però no tinc prou temps- que van des de la novel·la gòtica fins a la novel·la romàntica, passant per la imatgeria onírica.

En la imatge gòtica d’un vampir que corre per una ciutat en runes i que entra a esglésies amb la passió pel descobriment de les màquines i de la creació de vida del romanticisme del metge i el jutge (molt de l’era romàntica, això dels monstres, siguin creats o no per l’home); per la submissió al fat del comissari que tot i això s’hi revolta i defensa el que creu que és imprescindible, sense jutjar gaire moralment si fa bé o no; per la corrupció i la misèria i la mentida i la podridura dels mateixos de la FAI que diuen que volen eliminar tots aquests defectes de la societat burgesa; amb la maldat intrínseca en alguns individus i per la maldat que es desenvolupa… I també per la bondat i la innocència d’una criatura de la qual han decidit el destí sense tenir en compte la seva opinió, per la por d’aquesta criatura, pel desig de protecció que genera en una mare abadessa eixorca de sentiments positius cap a qualsevol cosa, especialment un seu germà petit a qui odia profundament, fins que es troba aquesta criatura.

Tot això em sembla que només són recursos, eines, per explicar el que és central: que la maldat no és una cosa dels altres, sinó que tots podem ser malvats. Que és una decisió ser-ho. Que ningú no s’escapa de poder ser dolent de veritat. Que la malícia i la perversió és intrínseca en l’ésser humà i que per això també ho traspassem a allò que creem, sigui viu, mort o oníric. Que és una opció lliure ser bo. I que és una opció que té molts més costos associats que no pas l’opció de deixar que la maldat sigui qui domina les nostres accions.

Un llibre complex, certament. Però un plaer de llibre.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Crim de sang, o quan la ficció i la realitat es passegen per la Barcelona del 36

Títol: Crim de Sang
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1
Preu: 20€

La Fita s’ha llegit Crim de Sang, de Sebastià Alzamora. Alerta, que és el Premi Sant Jordi 2011!

La novel·la  Crim de Sang gira entorn d’un fet històric: la matança de religiosos maristes a Barcelona, el 1936, en el context de la violència revolucionària i anticlerical que es produeix als inicis de la Guerra Civil espanyola. Això es barreja amb la ficció: 2 assassinats, un vampir que xucla sang, un comissari que vol trobar el culpable, un autòmat…

Alguns dels protagonistes, van existir,  tenen noms i cognoms que es poden trobar als llibres d’Història, fins i tot alguns apareixen en les fotografies en blanc i negre (Manuel Escorza, dirigent de la CNT-FAI, per exemple, Aurelio Fernández,…), d’altres com el bisbe Perugorria estan inspirats de manera ben poc dissimulada en personatges reals (el bisbe Irurita)  i d’altres són una creació literària o francament fantàstica.

Ja es veu doncs que la novel·la és un còctel de novel·la negra, fantàstica, històrica, gòtica…  on realitat i ficció es barregen sense manies.

No sóc una amant del gènere fantàstic, ni de la novel·la gòtica, ni de les històries de vampirs. Prefereixo les novel·les que em descriuen realitats, sabent  que “la realitat supera la ficció”. Sovint quan m’expliquen un fet o llegeixo una notícia a la premsa penso que si m’ho proposen en una novel·la o en una pel·lícula arribaria a dir “… sí home, i què més?!” i resulta què és verídic, que s’ha produït com a resultat de la condició humana, de la nostra condició… Tot això ve per justificar que he llegit amb un cert distanciament  la novel·la de Sebastià Alzamora.

He sentit l’autor dir, en una entrevista, que una novel·la és una suma d’històries i que a una històra se n’hi afegeixen d’altres. Per a mi, la gràcia d’una novel·la és que aquesta suma d’històries acabi sent una unitat indestriable. Aquí és tan xocant la combinació de fets històrics i elements fantàstics que m’ha impedit digerir el vampir (tot i que sembla que aquests éssers triomfen entre els joves) o el cavall… i no he pogut superar la sensació d’estar davant d’un patchwork .

Hi ha moments  molt potents que fan pensar en la transcripció a imatges, un film per exemple, una mica gore, amb efectes especials que podrien esdevenir bones seqüències per al Festival de Sitges o en un “còmic”, no de línia clara,  sinó ben fosca, com la maldat que apareix en la història.

El públic que ignora alguns capítols de la persecució religiosa que hi va haver l’any 1936 pot descobrir una realitat molt bèstia. I això és ben positiu. Sense oblidar, però, que l’autor ho barreja amb la ficció de forma molt lliure. Per exemple, parla dels terribles bombardejos el 1936 i van començar l’any 1937. Són llicències que no afecten la narració però resten valor com a eina per al coneixement de la Història. El rigor cronològic, pels llibres d’Història… ja ho sé. Alzamora cita i agraeix, al final del llibre, les obres dels especialistes (Mir, Albertí i Benet) que li han donat les informacions per bastir la trama de l’episodi dels maristes.

Sembla que, aquest Sant Jordi, les parades s’ompliran de novel·les ambientades a la Barcelona de la Guerra Civil i que ja s’han comentat al Nosaltres com Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach, o el Barcelona cau de Valentí Puig.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Miracle a Llucmajor

Estimats nosaltres, la setmana vinent fem vacances! I per deixar la paradeta ben arreglada, hem pensat a deixar-vos un Miracle de part de l’Alexandra! Diu que és un llibre fantàstic, o sigui que el deixem una setmana a primera fila, que no sigui dit que no ens ha quedat clar! Molt bones vacances i millors lectures!!!!

Títol: Miracle a Llucmajor
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 536 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-8256-092-2
Preu: 19,00€

Miracle a Llucmajor és una novel·la alegre, vital, lluminosa i divertida. Un veritable luxe en els temps que corren, de novel·les dramàtiques, fosques i gòtiques…

En Pere Sastre Obrador, en Pere de Son Gall, vol construir una màquina per volar, el que ell anomena cometagiravió, a la Mallorca de 1920.

La seva il·lusió per construir aquesta màquina és tan gran que res no l’atura: ni les burles de la gent del poble, ni els problemes financers, ni el fet de conèixer l’amor de la seva vida. De fet, cada problema l’esperona per anar endavant i per construir el giny que li permetrà volar, en vertical i si cal fins i tot des de damunt de l’aigua!

Una preciosa història d’amor amb la seva veïna na Maria Boscana, que ha de combatre l’oposició del pare d’ella i que compta amb el suport silenciós i tàcit de la mare d’ell a totes les seves il·lusions i amb el suport explícit de na Maria Antònia Salvà, poeta i amiga de la família de la noia.

I la vida tranquil·la de Llucmajor es revoluciona quan unes senyores catalanes apareixen al poble per fer una conferència sobre els perills de les paraules malsonants, les senyores de la Lliga del Bon Mot, que en faran anar més d’un de corcoll.

Uns personatges alegres, vitals, divertits, amb ganes de viure i de perseguir i acomplir somnis, on fins i tot el gos Boira té una gran capacitat humana.

Un gran llibre per disfrutar unes quantes hores, de recuperar el plaer d’una lectura plena, rica, variada i, com l’illa de Mallorca, lluminosa i acolorida.

Felicitats a en Sebastià Alzamora! M’ha fet passar unes hores magnífiques, moltíssimes gràcies!

Us deixem amb un vídeo on Sebastià Alzamora ens parla de Miracle a Llucmajor.

Share

Nit de l’ànima

Títol: Nit de l’ànima
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 271
ISBN: 978-84-8437-032-1
Preu: 18€

Fa temps que volia llegir aquesta novel·la, Nit de l’ànima, del novel·lista i poeta mallorquí Sebastià Alzamora. Me n’havien parlat molt bé i la veritat és que m’ha agradat bastant tot i que és de les novel·les que més dificultats m’ha presentat a l’hora de seguir l’argument i d’anar enllaçant les múltiples imatges i pensaments que apareixen, segurament fruit de la vessant poètica de l’autor.

Us puc dir que Nit de l’ànima m’ha semblat una novel·la fantàstica i provocadora. Fantàstica en relació als múltiples i diferents personatges i espais que apareixen i desapareixen, que es transmuten i confonen Faust -el protagonista- fruit de la seva imaginació? I provocadora per la manera sarcàstica de tractar temes com la religió, el sexe i la política en els diàlegs i descripcions durant tota l’obra.

Sebastià Alzamora aconsegueix crear -sota el meu parer magistralment- un ambient desafiant, amb la barreja de connotacions religioses i sexuals, protagonitzat per tots els personatges que van apareixent durant l’obra juntament amb el Faust, el jove que vol ser escriptor i que lluita per trobar-se a sí mateix enmig de l’orgia permanent en què esdevé l’argument de la novel·la.

Us animo a llegir aquesta novel·la, si no l’heu llegida ja, i així compartir opinions i punts de vista amb l’objectiu d’enriquir la seva lectura i comprensió.

Segur que la seva darrera i recent novel·la, Miracle a Llucmajor, on Alzamora ens dóna a conèixer la història de Pere de Son Gall, no ens deixarà indiferents.

Us deixem amb un vídeo on Alzamora parla del seu llibre Nit de l’ànima.

Share