Arxiu d'etiquetes: Sant Jordi 2016

Els ocells, de Víctor García Tur

Vaig llegir Els ocells, de Víctor García Tur, en primera lectura, ja fa un munt de temps. Com que l’Anna Carreras n’havia fet una excel·lent ressenya pensava que ja no calia dir res més. Però com que m’ho vaig passar molt bé, l’estic rellegint i ja sóc a les acaballes. I em reafirmo: és un molt bon llibre per llegir-lo en aquests dies que comença a ser evident que tenim l’estiu al damunt.

M’ha acabat de decidir a fer-ne un comentari haver llegit al diari (Ara, el de l’onze de juny de 2017) un article a la secció “Viatges d’Autor” que duu per títol “L’esclat del turisme ornitològic”. Parla doncs, del tema i del món on se situa Els ocells i una de les seves protagonistes.

Precisament, la gràcia d’aquesta novel·la és la presència d’una galeria de personatges molt ben caracteritzats que podem considerar protagonistes, acompanyats d’una pila de secundaris que, amb les seves fòbies, fílies i dèries resulten tan de carn i ossos que tenim la impressió que els coneixem de fa temps.

Tota l’acció passa en els entorns de Sant Salvador, poble imaginari que jo situaria ben a la vora d’Horta de Sant Joan, al peu dels penya-segats dels Ports on segurament hi fan niu voltors com els de la novel·la però que també podria ser més al Nord, a la serra del Boumort -on ens diu el reportatge del diari que s’hi pot veure el “Trencalòs”.

L’indret, sigui on sigui, és fresquet i convé en aquests dies que se’ns prometen calorosos. La fauna humana que es troba a la novel·la és tan o més interessant i, fins i tot, més divertida que els ocells: l’activista de 16 anys que fa pintades contra l’alcalde, l’especulació i el turisme, la traductora barcelonina que buscava tranquil·litat, la família de la fonda,…

Si voleu una molt bona descripció de què trobareu a la novel·la rellegiu la ressenya que l’Anna Carreras en va fer i que acabava així: es tracta d’una joia per començar l’any.

Ara jo torno a dir: és una joia per l’estiu. Poseu Els ocells a la bossa de la platja o a la de de viatjar en agradables trens de rodalies. Us farà oblidar la calor i les catenàries.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquests ocells del Víctor García Tur. Gaudiu del viatge literornitològic!!

Títol: Els ocells
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-37-5
Preu: 18,50€

Share

El Nostre Sant Jordi

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu les fotos que hem fet durant la Diada d’enguany: el nostre Sant Jordi de 2016!!

Esperem que hàgiu gaudit d’aquest dia meravellós anant a la recerca de la firma dels vostres autors preferits i, sobretot, del vostre llibre de Sant Jordi.

 

Share

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaBenvolguts Nosaltres,

Esteu disposats a perdre hores de son? A arriscar-vos a una ensopegada al carrer? Doncs no us ho penseu dues vegades, L’última sortida ha de ser la vostra tria per aquest Sant Jordi!

No us puc donar massa detalls perquè aquest és d’aquells llibres que comencen d’una manera, et pinten una situació i passa un terratrèmol pel mig que fa que tot i tots els personatges canviïn un munt de vegades al llarg de la novel·la. La gràcia està en que al final, tot i que la història es mou en el terreny pantanós de la psicosi, amb enganys i subterfugis, acaba sent un argument sòlid i consistent. I que mentrestant, pàgina a pàgina, només tens ganes d’anar avançant per veure com acaba!

El plantejament inicial és xocant, ja ho veureu: la història comença amb en Ted, un empresari d’èxit, que ha planificat fins a l’últim detall el seu suïcidi -així, tal com raja-. El que passa és que a l’últim moment, quan ja està a punt de disparar-se un tret al cap, un home comença a donar cops a la porta del seu despatx i l’insta a deixar per un altre moment la idea del suïcidi.

I no us dic gaire més. I no és que no en tingui ganes… però explicar-vos més coses seria com dir-vos que en Darth Vader és el pare d’aquell que ja sabeu i us aixafaria unes molt bones hores de lectura.

La faixa del llibre diu: “el millor thriller que llegiràs aquest any”. No sé si serà el millor però estic segura que sí que serà difícil de superar i que el proper escriptor que vulgui aconseguir enganxar els lectors d’aquesta manera s’ho haurà de treballar, i molt, perquè en Federico Axat, l’autor d’aquest trepidant thriller, ha aconseguit convèncer a un bon nombre d’editorials i fins i tot algun productor de Hollywood de que val la pena apostar fort per aquesta història.

I amb raó! Això enganxa de mala manera!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Share

L’Avinguda dels misteris, de John Irving

lavingudadelsmisterisA L’avinguda dels misteris en John Irving ens presenta Juan Diego Rivera, el gran protagonista d’aquesta novel·la bestial.

La història del Juan Diego és ben cert que dóna per una gran novel·la. Ell és un nen de l’abocador, un “niño de la basura”. Allà és on creix amb la seva germana Lupe, una nena francament especial. La Lupe es comunica en un idioma enigmàtic que només és capaç d’entendre el seu germà. A més, ella té poders telepàtics de manera que, tenint a la Lupe a la vora, el millor que es pot fer és posar la ment en blanc perquè es corre el risc de que et llegeixi el pensament!

El cas és que en Juan Diego arreplega tots els llibres que arriben a l’abocador, siguin del tema que siguin i estiguin escrits en l’idioma que sigui. Tant li fa: ell ho devora tot! Per tant, gairebé sense adonar-se’n, el nano agafa un nivell cultural i una sèrie de coneixements impropis de la seva condició i del lloc on li ha tocat viure.

 La vida dels dos germans, a més, és un rosari d’escenaris impossibles, des de asils per a nens orfes i amb problemes fins a un circ.

Al llarg de la seva existència es troben en situacions que només és capaç d’imaginar Irving: coneixen capellans amb bon cor, monges sense pietat, prostitutes, transsexuals, gais, nans i domadors de lleons. Això últim marca significativament la vida dels dos germans per causes que ara no puc desvetllar (i que haureu de llegir).

Durant un viatge a Manila organitzat per un ex-alumne del ja professor Diego Rivera, anirem coneixent la vida d’aquest home, el lligam que tenia amb la seva germana, la vida que va tenir quan va ser adoptat per un gai i una transsexual, els seus problemes de salut i els seus fantasmes.

I de fantasmes n’hi ha per donar i vendre. Alguns d’ells són tan reals que sembla que no ho siguin, però passen unes coses… que no tenen explicació.

Irving és un escriptor fascinant. Té el poder o la facultat de semblar normal i quotidià quan juga permanentment amb l’extravagància i el despropòsit. Aquí, en aquesta història ens brinda un compendi de les seves fixacions, l’església, la sida, l’homosexualitat… La vida, en una paraula.

Mereix ser llegit amb atenció. És, simplement, el geni Irving!

Aquí podeu llegir els primers capítols en pdf i aquí els llibres de John Irving al Nosaltres.

Títol: L’Avinguda dels misteris
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 664
ISBN: 978-84-297-7487-0
Preu: 22,90€

Share

La Nostra selecció de llibres pel Sant Jordi de 2016

LLIBRES NOSALTRESLLEGIM SANT JORDI 2016

El Sant Jordi d’enguany arriba al Nosaltres amb un protagonisme especial per part dels premis literaris. En primer lloc, La vida sense la Sara Amat del Pep Puig és una de les millors apostes per tota mena de públic! Si necessiteu més detalls sobre aquesta obra premiada amb el Premi Sant Jordi d’enguany, en Pep Puig va aconseguir que en Lluís-Emili, el nostre lector, es passés de parada de metro més d’una i de dues vegades! Això sí, us recomana que tingueu a mà el Guerra i pau, de Tolstói.

Sobre en Víctor Amela, aquest periodista responsable d’una tercera part de la contra de La Vanguardia s’ha emportat el Premi Ramon Llull amb una història que ens porta cap al delta de l’Ebre i un protagonista amb carisma com n’hi ha pocs: el Groc. A molts, recomanar-vos que us submergiu en aquest Premi Ramon Llull 2016 anomenat La filla del capità Groc del Víctor Amela: és molt xulo!

Més premis? Som-hi, doncs!! Podeu ser combregar més o menys amb les idees de Lluís Foix però és inevitable que Aquella porta giratòria, unes memòries d’aquest director adjunt de La Vanguardia i que ha passat per tot arreu a can Godó només pot ser un diari interessant. En aquest llibre, Foix ens porta en el temps cap a la mítica seu de La Vanguardia, al carrer Pelai, que molts recordareu per aquella porta giratòria. No tothom podrà explicar què hi havia més enllà d’aquella porta. Ningú ho podrà saber mai com ell després de tots els anys al diari del Grup Godó.

I arribem al Rodoreda amb l’Empar Moliner. L’espectacle televisiu que vam veure i viure l’altre dia ha fet ombra a aquest magnífic recull de contes que ens explicava (i intentava replicar) en Martí. En aquest Tot això ho faig perquè tinc molta por hi trobareu tota mena de contes però partint sempre d’aquella deliciosa i cuidada visió que té l’Empar Moliner.

I de l’Empar, al Sergi Pàmies! Un personatge tant identificat amb el món culer, el Barça i tot el que significa aquest club ens ha obert el seu cor i ha fet un “exercici retrospectiu que agermana la ironia, el sentit crític i el registre passional” per tal d’explicar que és molt del Barça però que això de “ser del Barça” té graus d’autenticitat. Sou dels de tenir el carnet abans de sortir de la panxa? Això del Barça és una tribu!

En un altre registre completament diferent hi tenim el nostre estimat Màrius Serra que, després de tastar la terra de Hawaii parla amb propietat i ens explica com pot ser que no tot sigui meravellós en aquest arxipèlag dels Estats Units, tenint en compte tot el que n’hem rebut culturalment. A Res no és perfecte a Hawaii, Serra ens planteja una novel·la d’intriga situada en aquest suposat paradís que combina un assassinat en un congrés, la recerca d’una història que porti al Pulitzer i la Història en majúscula del Capità Cook, descobridor d’aquelles terres.

Fans de Harry Hole i Jo Nesbo, esteu d’enhorabona! Després de convertir-se en un fenòmen indiscutible d’això que anomenem novel·la negra nòrdica amb pel·lícula inclosa i amb la bona notícia d’un Michael Fassbender fent de Harry Hole, arriba Policia, un llibre amb el qual Jo Nesbo “demostra per què s’ha situat en un dels llocs més importants de l’escena literària de la novel·la negra” (…) ja que “ho domina tot: els tempos, la dosificació de què ha de saber el lector i què encara no, la creació de personatges de carn i ossos (sovint de sang i ossos), la sorpresa, el suspens, la descripció dels estats d’ànim i dels escenaris”. – Si sou fans de la sèrie i el personatge, no el deixeu escapar!

I de la novel·la negra nòrdica a un thriller captivador que pot ser un dels llibres d’aquest Sant Jordi! Federico Axat i el seu L’última sortida ha aparegut (pràcticament) del no-res per fer allò que ens agrada tant: un llibre que ens segresta a base de ganes de llegir perquè no pots parar de llegir! Amb els drets del llibre venut a un munt de llengües (i fins i tot els drets per fer-ne una pel·lícula!) és -i ho sabem del cert, perquè tenim a més d’un de Nosaltres segrestat per aquest llibre- un dels aspirants a ser el llibre d’aquest Sant Jordi!

I de thriller, a thriller!! Tenim a la Lia, una de les nostres lectores, afirmant amb molta contundència i seguretat que “per què voleu Stephen King, tenint tan a prop la Imma Monsó” després d’haver llegit el seu atrapant llibre L’aniversari. I és que aquesta autora ha escrit un thriller d’aquells que costa deixar anar! Partiu d’aquí: ell és tirant a paradet i ella més espavilada; han de celebrar el seu aniversari de parella i… Prepareu-vos! Això sí que és un aniversari (i un llibre que enganxa)!!

Per tots aquells que ja sigueu fans de John Boyne després de llegir bestsellers amb pijames de ratlles, esteu d’enhorabona: aquest autor ha tornat amb una història situada més o menys en el mateix període. En aquest cas, a El noi de la casa de la muntanya el nostre protagonista és en Pierrot, un nen que viu al París de 1936, amb la seva mare i el seu gos D’Artagnan i que acaba -poca broma!- a la residència de muntanya d’un dels personatges més terribles de la història: el Führer Adolf Hitler. Explicar-vos gaire més detalls us aixafaria el llibre! Sou fans de Boyne? Com ja hem dit, esteu d’enhorabona!

Si el que voleu és llegir un llibre que us faci riure de veritat, els amics de ‘La Segona Hora’ del Quim Morales han escrit un llibre agraït! Es tracta d’un viatge en el temps, en la història, a través del cosmos d’aquest programa de Rac1. Per exemple, com serien els seus cèlebres Forocoches, Estudis d’audiència, instruccions impossibles, síndic de greuges,… a diverses èpoques i moments de la Història, com ara Roma, el Renaixement, el Far West, la Guerra freda, l’Edat mitjana,… Un llibre que us farà riure!

I la nostra última recomanació, un llibre que anirà directament al cor de tota la generació que va créixer amb Son Goku, que es va apuntar a judo per culpa d’una noia que tenia el “cinturó negre”, o que va voler fer una carrera de ciències gràcies al Beakman i així poder tenir una ajudant sexy i una rata tonta anomenada Lester a qui desautoritzar contínuament. Tota aquesta generació té un nom i un munt d’hores invertides en un joc de la Game Boy. I amb una mica de sort, un dia va veure el seu nom a la tele el dia del seu aniversari. Tota aquesta gent té un nom, una cultura comuna, i ara té un llibre: Generació tomàtic. Si tot això que hem anomenat us ha tocat el cor, aquest és el vostre llibre per aquest Sant Jordi!

Aprofiteu que aquest Sant Jordi cau en dissabte per gaudir al màxim la nostra diada més literària!

Share

Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies

confessionsdunculerdefectuospamiesEn Sergi Pàmies és un dels escriptors i cronistes més lúcids del nostre país. És capaç d’escriure novel·les, de parlar de política o de literatura des d’una columna en un diari i fer-ho d’una forma única. I de futbol, amb un punt de vista únic, fet que el converteix en un escriptor molt característic.

En Sergi Pàmies té una cosa que no tots els escriptors tenen: una veu pròpia i única.

En el cas de Confessions d’un culer defectuós ens trobem amb un Sergi Pàmies íntim, que parla en primera persona, i que analitza què és el Barça, què significa el Barça, què vol dir ser del Barça i, sobretot, què “inclou” aquest ser del Barça. Com diu en Pàmies, “un bon culer ha de ser antimadridista”. Heus aquí el “alguna cosa ens falla”, quan l’autor afirma que li és igual el Madrid.

En aquestes confessions descobrim un Sergi Pàmies que va viure la infantesa a París per l’exili dels seus pares, i el futbol en sí, la manera de ser del club i l’aficionat del Barça com a alguns dels elements que, quan va arribar a Barcelona el van educar i, sobretot, acollir. En Pàmies afirma que això del Barça té quelcom de tribal i que el no haver viscut aquell “a mi em van fer soci quan era a la panxa de la mare”, per exemple, o no demostrar un odi inversemblant cap al Madrid l’allunya d’aquesta tribalitat i el converteix en un culer defectuós.

Aquest llibre no deixa de ser, d’alguna manera, arriscat. I no només perquè ens trobem amb un Pàmies declarant-se d’alguna manera una espècie de “no antimadridista” malgrat que l’ADN culé figura que ha de portar incorporat l’odi cap als merengues i també el menyspreu cap als pericos. És un llibre tendre, obert, i amb records per ídols per molts de Nosaltres no viscuts però sí coneguts, com ara el ‘Cholo’ Sotil. Aquest és un llibre on Pàmies es manifesta com a “culer defectuós” i, alhora, com a un meravellós observador de què significa, què inclou, i què suposa ser del Barça.

En aquest llibre no només hi trobareu confessions sinó que també hi trobareu anècdotes personals (els inicis al Camp Nou a la falda d’un tiet que fa d’introductor vital al món Barça), tractats d’abraçologia amb els presidents del club, fets biogràfics que han marcat un munt de personalitats, i també un anàlisi en profunditat d’alguns personatges claus de la història del barcelonisme.

Un gran llibre per a bons i grans culers escrit per un culer que s’autoanomena defectuós però que té una veu única.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí l’entrevista que li van fer en Jordi Basté i en Quim Monzó a ‘El món a RAC1’.

Títol: Confessions d’un culer defectuós
Autor: Sergi Pàmies
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-16367-59-7
Preu: 15,50€

Share

Malparits!, de Genís Sinca

malparitsgenissincaL’Eulàlia torna al Nosaltres després de fer un Murakami per ressenyar Malparits!, l’últim llibre del Genís Sinca. Aquí teniu el seu escrit!

Els mots que descriuen aquest llibre a la portada no podrien ser més encertats: “una tragicomèdia explosiva”. Malparits! narra les peripècies del Quim Maristany, un jove barceloní amb la síndrome de Tourette (malaltia que l’impedeix contenir una sèrie de tics, insults i repetir tot allò que escolta) que es trasllada a Andorra responent a la petició d’ajuda d’una antiga amiga que li demana que treballi per ella, ni més ni menys que disfressat de pollastre, per promocionar el seu negoci.

Genís Sinca, periodista i autor d’aquesta novel.la, ens acosta a la realitat d’aquesta malaltia a través de Maristany, o “Kivi” –tal i com ell es presenta-. Llegint però, t’adones que Kivi significa l’essència més pura i clara de tots els personatges que hi apareixen i que donen sentit a la seva vida. És l’únic que actua sense enganys, l’únic que no manipula ni enganya. Kivi, disfressat de pollastre i proferint insults pel mig d’Andorra la Vella, és el més sincer de tots.

Tot i així, Sinca utilitza Malparits! per enarborar el respecte i, sobretot, reclamar que els humans ens deixem de moure per les aparences. La resta de protagonistes del llibre guarden un passat escabrós, ben tancat amb clau i forrellat, que es va descobrint pàgina rere pàgina i que ajuda a entendre el perquè de les seves actuacions. L’únic capaç de rebel·lar-ho tot és en Kivi, a qui incomprensiblement tots li confessen les seves misèries, tot i sabent que en qualsevol moment les pot anar escampant en un dels seus atacs incontrolables de sinceritat.

Malparits! no és una comèdia, és un altaveu per denunciar el maltractament a la infantesa que molts adults, malauradament, continuen propiciant avui en dia. És un crit per condemnar tots aquells que estronquen les vides dels més petits i els fan créixer abans d’hora, simplement, per benefici propi.

Torna aviat, Eulàlia!! Nosaltres t’esperem!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Malparits!
Autor: Genís Sinca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2063-1
Preu: 19,50€

Share

Generació Tomàtic, d’Andrés Palomino

generaciotomaticandrespalominoPetrillons!! S’acosta Sant Jordi i encara no saps quin llibre regalar?!?! Deixa les fotocòpies del Goku i posa’t en marxa! No et preocupis amb això del llibre: té solució, súper!! I no és la nostra amiga, la pressió de l’aire, Lester!!

Si has somrigut per sota el nas només de llegir aquesta frase perquè l’has entesa tota i t’ha arribat una mica al cor és que, sens dubte, ets Generació Tomàtic.

Fa uns mesos, els diaris anaven plens de l’aniversari del Club Súper 3 i entrevistaven un Petri sense ulleres ni casc, una Noti sense vermell corporatiu i una Nets que, per un moment, deixava els culebrots de tarda per tornar a la infantesa de tota una generació. Alguns vam descobrir que el Megazero també el feia el Petri. També recordo algunes entrevistes amb un “va ser qüestió de trobar els personatges. En Goku va fer la resta”.

Jo formo part d’aquesta generació nascuda de l’amor previ o posterior al mundial del naranjito que, afortunadament, ens vam trobar amb una tele jove, valenta i amb molt de talent que es va saber inventar un producte com el Club Súper 3, o com a mínim, exportar-lo amb èxit dels Estats Units. Crescuts, molts de Nosaltres, amb un canvi de Barcelona que vèiem com a natural gràcies a uns Jocs Olímpics i a un Barça de Dream Team guanyador… què podia sortir malament? I si a més la tele hi ajudava, què més voleu?! Fins i tot ens penjàvem les monedes de cinc duros del coll!!

Aquest llibre ens recorda i ens explica d’on vénen totes aquelles vivències. Què feiem, com ho fèiem (i com ens ho fèiem sense smartphone!), i com de meravellosa va arribar a ser la dècada dels noranta, especialment pels nens de Catalunya. Recordeu que a Marbella tenien el Jesús Gil en un jacuzzi!

I ja per pujar nota: sabeu què és això sense fer servir el Shazam?

Sou prou Generació Tomàtic?

Tinc un amic 2.0 anomenat Ángel que ho és tant, que té un vídeo a Youtube amb més de 1.200.000 reproduccions. Sabeu per què? Perquè la Generació Tomàtic fins i tot vam estrenar un “cumpleaños feliz”. I ens el va fer en Kitflus.

Bon Sant Jordi, súpers!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Generació Tomàtic
Autor: Andrés Palomares
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: NO FICCIÓ
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16297-70-2
Preu: 16,95€

Si sou molt Generació Tomàtic, cap a Facebook i Twitter!

Share

La Segona Hora fa història, de La Segona Hora

lasegonahorafahistoriaQuan ens va arribar el llibre La Segona Hora fa història, escrit per en Quim Morales, la Candela Figueras, el Jair Domínguez i en Xavier Pérez Esquerdo vam tenir un dilema entre tots Nosaltres: qui podia ser capaç de llegir-se sencer el llibre de La Segona Hora? No per dolent! Sinó pels atacs de riure?

Va ser llavors quan vam veure la solució: “que ho facin ells”. És per això que li vam demanar a en Quim Morales, director i culpable de La Segona Hora, que ens l’expliqués a tots Nosaltres:

Benvinguts a un viatge extraordinari a través de la història del planeta terra, aquest lloc enigmàtic i desconcertant on vivim des de fa centenars de milers d’anys.

A conseqüència d’un estrany incident, un grup d’agosarats humans viatjarà als moments clau de la nostra cronologia per ajudar-nos a entendre com i per què som el que som. El problema és que en comptes de ser professionals preparats, científics o físics quàntics, aquests viatgers temporals són l’equip de “La segona hora”.

Forocoches, les Instruzione, el Síndic de Greuges, els Estudis d’Audiència i la resta de seccions de l’insigne programa de ràdio tenen cabuda en l’accidentat viatge en el temps de l’esbojarrat equip d’investigació que fa riure. Aquest sorprenent viatge des de la Prehistòria fins al futur amb “La segona hora” us farà riure però també us convidarà a reflexionar sobre qüestions que no us havíeu plantejat mai.

Per exemple, com és possible que aquests pallussos hagin publicat un llibre?

La veritat és que el llibre és molt divertit! Si sou fans de La Segona Hora, no us el perdeu!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La Segona Hora fa història
Autor: Quim Morales | Candela Figueras Sabaté | Jair Domínguez Torregrosa | Xavier Pérez Esquerdo
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2059-4
Preu: 12,95€

Share

Aquella porta giratòria, de Lluís Foix

aquellaportagiratoriaUn dels grans consells que em va anar repetint ma mare mentre estudiava periodisme ha resultat ser -com no podia ser d’una altra manera- un dels més encertats. Ella sempre m’anava al darrera dient-me allò de “llegeix el Foix d’avui, que encara que els de La Vanguardia no t’agradin del tot, aquest home en sap molt”. Era això o avisar-me quan parlava a les tertúlies amb el Bassas.

A Aquella porta giratòria, el Premi Josep Pla 2016, Lluís Foix fa un relat de què va ser, ha estat, és, i molt probablement seguirà sent La Vanguardia, a partir dels 45 anys en què hi ha estat treballant. I treballant de tot: traductor, redactor, corresponsal, subdirector, director adjunt, director,… El fet és que Lluís Foix comença a tenir aquella edat meravellosa que tenen alguns personatges públics en què l’edat els fa adonar que ja no necessiten guardar certes compostures. No és en absolut un “para lo que me queda en el convento”, que dirien en castellà, però sí que és dir sense gaire manies què és, com és i com ha funcionat tant de temps i tan bé un dels, per què no dir-ho, símbols de Catalunya.

La Vanguardia és, ens agradi o no, un reflex de què som i com som. I Lluís Foix ens ho explica des del terreny. Coses bones i dolentes. De fet, fa poc, Foix explicava a Vilaweb que si aquest diari ha durat tant és perquè no ha estat mai “un torcebraç definitiu al poder”. Ni d’aquí ni d’allà. Ha estat un diari que no ha fet mai nosa del tot a ningú. Adéu al quart poder, oi? En aquest sentit i sobre el conde,

L’any 1987 don Carlos moria a la seva residència de Sarrià. Era un dels últims eduardians que gaudiren d’una vida dura però, alhora, plena de distraccions i satisfaccions. Fou una persona molt influent en la societat en la qual visqué. Republicà, fugitiu durant la guerra, franquista, monàrquic i finalment demòcrata. Sense cap exageració. La capacitat d’adaptació a tots els moments històrics explica la continuïtat de la família Godó al davant de La Vanguardia des del primer de febrer de 1881.

En aquestes memòries hi ha detalls i anècdotes que ens revelen com era una redacció de La Vanguardia situada al carrer Pelai i amb aquella porta giratòria que molts de nosaltres havíem creuat només per entrar i dir “aquí m’agradaria treballar-hi”. És un viatge periodístic a l’estil Mad Men per la redacció del carrer Pelai. Tothom fuma, tothom beu i el franquisme és una llosa terrorífica. Però amb aquest llibre no ens quedem només a la porta giratòria. També anem a Londres, Washington, i un munt de llocs que repassen les vivències d’un periodista que, per desgràcia seva, va haver de cobrir massa estona el franquisme però que, per sort per molts de nosaltres, era prou bo com perquè l’enviessin a fora per anar a cobrir cimeres.

Un llibre imprescindible. Un Premi Josep Pla de periodisme d’un senyor que ma mare sempre ha dit que és molt bo. I jo hi estic d’acord. També us aviso: ma mare s’equivoca molt poques vegades.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Aquella porta giratòria
Autor: Lluís Foix Carnicé
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2016
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-9710-261-2
Preu: 20€

Share