Arxiu d'etiquetes: Sant Jordi 2011

El meu primer llibre de Sant Jordi

3 respostes

Títol: El meu primer llibre de Sant Jordi
Autors: Diversos autors
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La lluna de paper
Pàgines: 12
ISBN: 978-84-9932-361-9
Preu: 5,95 €

Al Nosaltres hem fet una trobada amb una mare, un pare i un tiet perquè ens expliquin què els ha semblat El meu primer llibre de Sant Jordi . A ells i a les criatures que l’han llegit. I tenim una mica de tot!

Tenim una mare, la Joana, que creu que aquest és un molt bon llibre per iniciar la seva filla, la Núria, al món de la lectura i que, a més, Sant Jordi és un dels millors motius per fer-ho. Afirma que la llegenda de Sant Jordi és molt bonica i parla del patró de Catalunya, i també ens ha explicat que a la seva filla li van agradar molt els dibuixos i l’estona de lectura que va compartir amb sa mare.

Per altra banda tenim un tiet -l’Ivan-, una neboda mandrosa amb el berenar -la Gina-, i una llegenda de Sant Jordi. I aquest tiet ens ha confessat que gràcies al llibre, el berenar va passar molt millor! A més, l’Ivan també ens ha explicat que el format del llibre li va facilitar les coses: després que El meu primer llibre de Sant Jordi patís un petit accident durant el berenar de la Gina (llet, molles,…), amb un cop de baieta el llibre va tornar a estar com nou per tornar-lo a llegir una altra vegada, ara que arriba Sant Jordi (i que la Gina berena cada dia).

I finalment tenim un pare, en Xevi, amb pros i contres. D’una banda la seva filla d’un any i mig, la Violeta, va tenir algun problema amb els dibuixos del llibre perquè no acabaven de ser prou concrets perquè la nena s’hi fixés. Va ser cap a les últimes pàgines -amb l’aparició de Sant Jordi, la seva lluita amb el drac, la princesa i la rosa- quan va parar més atenció a què tenia a les mans.

De l’altra banda, una cosa que en Xevi ha agraït molt -i resulta que la seva filla també- és el format del llibre. En paraules del pare, “hi ha llibres que són més grans que la nena, i en aquest cas va ser molt fàcil llegir-lo i manipular-lo”. Segons en Xevi, El meu primer llibre de Sant Jordi ja és al bagul de les joguines per recuperar-lo abans del 23 d’abril.

Share

Haruki Murakami m’agrada molt!

3 respostes

Despietat país de les meravelles i la Fi del MónTítol: Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9787-446-5
Preu: 19,90€

Irònic, però encertat. País de les meravelles; ciutat caòtica amb patiment, maldat, consciència, records, rancor… Fi del Món; ciutat pausada i tranquil·la, buida. Lloc sense sentiments on un podria viure tristament feliç per una eternitat.

A Despietat país de les meravelles i la Fi del Món Murakami ens presenta la ment humana com una gran incògnita però, alhora, com allò més manejable i domesticable. Dues històries amb un mateix protagonista que s’entrellacen al final.

Els capítols parells ens parlen de la Fi del Món, una ciutat perfecta envoltada d’una muralla on el protagonista és un nouvingut sota el títol de “lector de somnis”. Per entrar en aquest món cal primer desfer-se de la pròpia ombra. En els capítols senars la història succeeix a Despietat país de les meravelles on l’ésser humà té ment i, com a tal, barreja sentiments amb raó. En aquest món, el protagonista és un calcutec (un processador de dades) que es veu embolicat en una guerra d’informació entre el Sistema i la Factoria.

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món va ser la novel·la que va llançar a la fama Haruki Murakami al Japó l’any 1985 i, per tant, cal situar-la com a precedent de novel·les tant reconegudes com Kafka a la platja o La crònica de l’ocell que fa girar el món. És, doncs, un petit tast del surrealisme més impenetrable que acompanya el món de Murakami.

Un llibre inquietant, sens dubte. Una interessant visió de la consciència i la identitat humana. Reflexiu, sense moralitats previsibles, ple de petits detalls que evoquen a pensar que un té entre les mans un llibre peculiar.

Per acabar us deixo un fragment d’una conversa entre el protagonista i la seva ombra:

Em dius que no hi ha lluites ni odi ni desig, a la Ciutat. Això és un somni bonic, i jo vull la teva felicitat. Però l’absència de lluites o d’odi també significa el contrari de no existir. Ni alegria, ni comunió, ni amor. La felicitat solament creix allà on hi ha desil•lusió, depressió i pena; sense la desesperació de la pèrdua, no hi ha esperança

Per cert, no volia acabar el que potser serà rel meu darrer comentari abans de Sant Jordi sense dir-vos quina crec que serà la meva propera compra el dia 23… 1Q84. No podia ser d’una altra manera, no trobeu? Tenint en compte com m’ha enganxat aquesta lectura, tinc el convenciment que aquest títol, que surt com a número 1 en vendes a pràcticament totes les llistes, m’agradarà d’allò més!

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf!

Jo ja me’l sé de memòria! Hehehe…

Share

Vols guanyar tres llibres per Sant Jordi? És lipdubíssim!

11 respostes

Com que Sant Jordi és la festa grossa de la literatura, a nosaltresllegim no ens volem estar de res, per això hem organitzat un concurs la mar de xulo gràcies al qual podreu guanyar 3 llibres, els que vulgueu, del catàleg de Grup 62.

Què heu de fer per aconseguir-ho? Doncs facilíssim!

1. Mireu-vos el Lipdub (us el recodem en aquest mateix post perquè no calgui buscar massa) i digueu-nos quants autors hi reconeixeu… Feu-ho atentament, petits i grans, perquè hi ha més d’una cara una mica amagada, com a les millors pel·lícules del Hitchcock!

2. Tot seguit, contesteu aquest comentari dient el nom dels autors que hagueu conegut; quan el validem ho farem esborrant el nom dels autors però indicant quants encerts heu tingut. D’aquesta manera no donarem pistes…

3. Guanyarà el premi la persona que hagi tingut més encerts. Ens posarem en contacte amb ell/a i li enviarem els llibres que demani, sempre que estiguin en el catàleg de novetats.

Ull viu! Dilluns vinent us anunciarem qui ha guanyat els tres llibres per Sant Jordi! Animeu-vos, que us espera en Solsona, o en Murakami, o la Najat El Hachmi, o en Geronimo Stilton, o en Puyal… uf, quants de bons, eh?! No sabrem on triar!!

———————–

Només un detall, com que veig que anem bé de participació deixarem participar només 1 persona per correu, eh? així deixarem més oportunitats a tothom… en cas que hi hagi empat, el primer que les hagi encertades amb menys errors serà el guanyador.

———————–

Acabo de validar el darrer comentari, que a més ha estat el guanyador, perquè n’ha encertat 10 de 10! Crec que aquesta nosaltres deu tenir nens a casa, perquè ha encertat la part infantil i ha posat la Gemma Lienas i el Geronimo Stilton! Sí, amics, el Geronimo i el Bat Pat són autors… Jo mig us ho deia però em temo que pocs de vosaltres em vau fer cas…

Bé, us deixo amb la llista d’autors completa, perquè veieu quins eren… i quins no! Ens posarem amb contacte amb la Mireia a través del correu que va fer servir i li demanarem que triï els llibres! Felicitats i moltes gràcies a tots i totes per participar!

Gemma Lienas I&J Autor
Gerard Guix I&J Autor
Geronimo Stilton I&J Autor
Bat Pat I&J Autor
Carme Riera Edicions 62 Autor
Albert Casals Edicions 62 Autor
Najat El Hachmi Columna Autor
Martí Gironell Columna Autor
Maria Carme Roca Columna Autor
Salvador Giner Península Autor
Javier Sádaba Península Autor
Jesús Gil Vilda El Aleph Autor
Javier Zuloaga El Aleph Autor
Genís Sinca El Aleph Autor
José Maria de la Fuente Luciérnaga Autor
Jordi Cabré Proa Autor
Pilar Senpau Proa Autor
Ventura Pons Proa Autor
Xavier Guix Proa Autor
Share

Habitacions tancades, una gran novel·la

6 respostes

Habitacions tancadesTítol: Habitacions tancades
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-9708-225-9
Preu: 20,90 €

Nosaltres, avui tinc l’honor i el plaer de parlar-vos d’un llibre que m’ha entusiasmat, Habitacions tancades de Care Santos. Personalment, els llibres que tenen com a rerefons Barcelona m’encanten i si, a sobre, parlen de diferents èpoques de la ciutat, tenen molts punts per convertir-se en un dels meus llibres favorits. És per això que tenia la intuïció que Habitacions tancades passaria a tenir un lloc privilegiat a la meva llibreria.

A banda d’això, Habitacions tancades té un argument perfectament elaborat amb un món propi magnífic. La història ens ve presentada per la Violeta, de com torna a la casa familiar dels Lax i com, a poc a poc, va descobrint els misteris de la seva família per adonar-se que no la coneix tan bé com ella es pensava. Però no seré dolenta i no us explicaré els descobriments de la Violeta; des del meu punt de vista, això és la meravella d’Habitacions tancades: ajudar-la a recórrer per diferents èpoques tot el que desconeixia.

L’argument del llibre us captivarà d’una forma molt especial. I és que Habitacions tancades pot semblar que té un argument típic, la història d’una família a Barcelona, però és molt més que això. És intriga, és passió, és misteri, és descobrir una trama que es va complicant conforme vas passant les pàgines, és amor i odi als personatges, és conèixer l’art de mà de l’Amadeu Lax, és riure, plorar… tot un seguit de sensacions que crec que no poden deixar indiferent ningú. Per això, us animo a ajudar a la Violeta a obrir les habitacions tancades i poder descobrir què s’amaga darrere d’elles.

Share

La proximitat de Sant Jordi 2011 ens fa cantar, ballar, somriure… i llegir!

Deixa un comentari

Hi ha tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les, quina gran frase!

Els qui treballen per al sector editorial d’una manera o una altra la comparteixen segur. Però com que es dediquen a fer coses molt xules, com que -en el fons- la seva tasca acaba per fer-nos feliços als lectors i portar-nos hores d’aventures, bon humor, terror, amor, aprenentatge… doncs s’ho prenen molt bé!

Mireu quin lipdub més divertit que ens han penjat al YouTube!

Aquest Sant Jordi serà massa! Tindrem dos dies seguits de festa per llegir tot el que haguem acumulat el 23 d’abril… Hi haurà tantes coses a llegir i ens quedaran 48 hores per fer-les!!!

Share

El Cau del Conill

3 respostes

Títol: El Cau del Conill
Autor: Cristian Segura Arasa
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’Àncora
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9710-191-2
Preu: 19,50 €

Es tracta d’un llibre sorprenent, molt amè de llegir i que en tot moment ens fa mantenir una mitja rialla sorneguera a causa de les aventures amb què es va trobant el principal protagonista del llibre l’Amadeu Conill, en la persona del qual l’autor fa una crítica mordaç sobre una determinada burgesia catalana. Aquella burgesia d’arrel catòlica, lectora de La Vanguardia, votant de CiU, socis del Barça de tota la vida, que es consideren molt catalans però que en el seus negocis, amb les seves amistats i amb part de la seva família utilitza, sense manies, la llengua castellana.

Amadeu Conill és un industrial fabricant de setrills que fa la major part del seu negoci exportant a països asiàtics. L’Amadeu es troba gairebé arruïnat a causa de  la crisi de l’enciam, una estranya passa que provoca malestar a tot aquell que menja amanida; motiu pel qual les vendes del setrills exportats per l’empresa de l’Amadeu Conill han caigut a mínims insostenibles.

Coneixerem totes les maniobres i conxorxes que el nostre Amadeu fa per a intentar remuntar la caiguda de la seva empresa, coneixerem també alguns detalls de la seva difícil vida familiar i com reacciona davant de la confessió d’un fill seu que es declara homosexual. Ai, quin drama en una família com la que protagonitza El Cau del Conill!!! I també assistirem a la separació matrimonial del patriarca dels Conill.

Ves per on!!!, finalment una de les sortides econòmiques i socials que trobarà l’Amadeu Conill, passa per acceptar la direcció general d’un dels clubs de futbol, el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona que més ha odiat en la seva vida. Oportunitat que li ha arriba a través d’un mecenes japonès, que en el moment de la inauguració del nou estadi de l’Espanyol i el seu trasllat a Cornellà i malgrat que l’equip es troba a segona divisió, ha esdevingut l’home fort del consell d’administració del club blanc-i-blau i pel qual té un gran pla de projecció entre la població del Japó.

Tot plegat, esdevé, un interessant i distret embolica que fa fort!!!

Share

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!

2 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo.

És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!! Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!

I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!

I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!

Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…

Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna a Facebook i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.

Per cert, si trobeu algú fan de Columna que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂

Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!

————————-

Finalment, el llibre anirà a parar a mans de l’Anna… Qui sap, tanmateix, si el paquet arribarà a correus!

Bromes a banda, moltes felicitats, Anna!!

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!
Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo. És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!!
Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!
I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!
I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!
Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…
Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna al Facebook http://www.facebook.com/ColumnaEdicions i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.
Per cert, si trobeu algú fan de Columna, que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂
Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!
Share

L’últim dia abans de demà… és avui!

5 respostes

Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Narrativa [385]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16 €

L’Albert ens fa arribar el seu comentari. Llegiu, llegiu…

Vaig veure l’Eduard Márquez per la tele, explicant com en la seva vida real va trobar-se un antic company de classe captant al Portal de l’Àngel i que aquest fet formava part de la trama d’aquesta novel·la, tot i que ell en realitat no l’hi va dir res i, en canvi, en el llibre aquest fet suposa un retrobament amb l’amic de l’escola.

Bé, doncs, tot just avui m’he acabat el relat (no arriba a les 150 pàgines) i he gaudit de veure el suc que en treu l’autor barceloní d’ aquest esdeveniment que, sens dubte, deu ser colpidor. La novel·la és, des del meu punt de vista, un drama a la grega. Una tragèdia humana fragmentada en el temps, que molt hàbilment el narrador ens va dosificant, amb constants salts des del passat a l’escola cap a la vida amb els pares, amb l’antiga nòvia, amb un matrimoni ja trencat… En les primeres tres línies ja hi llegim unes frases demolidores:

“623 grams. Torno les cendres a l’urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer.”

Les cendres que pesa el protagonista són les de la seva filla, que fins ben entrada la novel·la no sabrem perquè s’ha mort… Un relat tens en què se’ns parla de moltes coses: les aparences, la família, l’escola de capellans, els amors perduts…

Elaborat amb frases molt breus que aguanten el ritme fins al final, en què he tancat el llibre amb el cor encongit i moltes ganes de llegir més literatura d’aquest autor, que treballa amb paraules com un cirurgià amb el bisturí: amb la precisió imprescindible quan es fa anar una eina esmolada.

Share

Promet-me que seràs lliure, un llibre bonic des del títol

6 respostes

Títol: Promet-me que seràs lliure
Autor: Jordi Molist
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [880]
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-6641-375-6
Preu: 22,50 €

Promet-me que seràs lliure… fins i tot el títol és bonic!

Fa 5 minuts escassos que se m’ha exhaurit aquest magnífic llibre i maleït sia… Tan de bo es repeteixi ben aviat la màgia d’això que acabo de llegir.

Al principi no vaig tenir massa feeling, la veritat. Em va semblar excessivament lacrimogen, massa tou, però nois, a mesura que vas llegint la cosa canvia.

Això sí, és un llibre d’aprenentatge que no vol pressa de cap mena. Si no es llegeix desconnectant al màxim, la meitat del contingut cau per la borda. Jo m’he vist obligada a reconduir el meu estat d’ànim per gaudir-ne com si es tractés d’una jornada per sortir a navegar amb el sol a punt i la mar en calma.

No val la pena que us expliqui de què va la historia perquè seria fer-vos una mala jugada. Millor que l’estreneu de nou en nou i en gaudiu com ho he fet jo.

Només goso a avançar-vos que ens explica coses de Barcelona que no només són curioses, són… especials!

Per què el Mercat de la Boqueria té el nom que té? Què els passava als presoners que havien de patir la “Ruta de la Vergonya”?  Quin era el carrer dels Especiers? Com era Llafranc al 1484? Palafrugell? Les invasions pirates?

Té un grapat de matisos que només requereixen un parell de coses: Que ens agradi ser fills d’on som  i que ens agradi llegir i estimar els llibres. ¡¡Està chupat!!

A gaudir, amics!! Estic convençuda que us agradarà.

Share

No és una ambulància vista pel retrovisor, és un llibre cifíngam

4 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

En Puyal és un professional d’aquells que n’hi caben pocs en un kilo. Quan va presentar aicnàlubmA vaig pensar “aquest caurà” perquè la comunicació massiva era allò que més m’interessava de la carrera de Lingüística i és precisament d’una part d’aquest tema del que tracta l’obra. Vaig tenir la sort de ser alumna d’alguns professors que apareixen esmentats en el llibre (en Sebastià Serrano i en Jesús Tusón) i em van encomanar l’interès per l’anàlisi del missatge, del canal, de l’entorn… Potser és per això que ara no sé ben bé ni per on començar! Veig tantes coses a dir i totes amb substància. Perquè si alguna cosa té aquest llibre és precisament això, substància! Massa per a un sol comentari, potser!! Crec que és el primer cop, estimats nosaltres, que no sé per on començar… Així doncs, deixeu-me que només copiï alguns fragments escampats per l’obra, sense vocació de ser exhaustius, però sí amb voluntat d’oferir-vos una cullerada d’aquest brou d’idees…

Aquest discurs (referint-se al llibre) tracta de la praxi mediàtica, en faig una exposició crítica i l’acompanyo amb exemples. (…) Aquest és un llibre crític amb la praxi mediàtica i jo hi poso exemple d’aquí i d’allà, d’això i d’allò, del que no m’acaba de semblar bé i del que està malament. Sovint dic noms i cognoms de persones, de diaris, d’emissores, de grups. I també assenyalo poders…

De vegades, per poder lluir un determinat nombre de “followers”, farcim l’antena de missatges sense substància. Siguem sincers, només volem que ens cliquin. Correm a la recerca del clic darrere la pastanaga d’una viralitat que podríem aprofitar millor.

Ens calen intruments útils a favor d’una televisió de més qualitat perquè no serveix de gran cosa la tecnologia d’última generació si no se’n fa un ús responsable, pensant en els interssos del conjunt dels éssers humans.

Una persona que no pensa és un animal racional que no raona. Una pesona que no pensi, no és una persona.

Jo estic enamorat de la televisió. I ho estaré sempre. Però el meu desacord, ara ja absolut, amb la manera com l’han feta evolucionar ens ha portat al divorci. És l’única raó per la que no hi treballo, des de fa prop de vint anys.

He pensat deixar-li aquest excel·lent llibre a en Jordi. Ell, que és un gran lector de no-ficció, segur en gaudirà i sabrà escriure’n un comentari més ordenat que no pas el meu. Abans de fer-li el préstec, però, vaig a treure els plecs de totes les pàgines que he anat assenyalant…  Perdoneu, us he de deixar perquè això em portarà molta feina.

Share