Arxiu d'etiquetes: Salvador Macip

Ja sé el secret d’en Salvador Macip… Hipnofòbia!

2 respostes

Títol: Hipnofòbia
Autor: Salvador Macip
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-304-5
Preu: 16,90€
Premi Carlemany per al Foment de la Lectura

No us heu preguntat mai com és que en Salvador Macip pot fer tantes coses i tan ben fetes? Sempre que veig el seu currículum em sento aclaparada… Bé, em sentia així fins que he llegit Hipnofòbia. Entre Nosaltres, crec que l’autor ha comès un gran error i ha posat al descobert l’única fórmula possible per aconseguir arribar a aquesta increïble capacitat de treball que té: no dormir! Ara ja ho sé i confio que, amb un bon entrenament, jo també podré aconseguir-ho! Amb tot -per més que no el conec personalment- en Salvador sembla una persona cordial i afable, així que potser no, que no és aquest el sistema que fa servir! Perquè els protagonistes de la novel·la, aquests superhomes que a base de no dormir poden fer  mooooooltes coses, són de tot menys afables!

I és que la novel·la va, precisament, de com el poder de la ment pot ser dominat fins a uns límits inimaginables a base de controlar els efectes del son sobre el nostre organisme. Uns efectes brutals: La bèstia que havia sortit del capoll era filla de l’abisme. El monstre engendrat pel son de la raó. Però no us en vull explicar massa, perquè la trama és d’aquelles que si n’expliques més del compte perd la gràcia. Només us diré que el Macip home de ciència hi ha deixat una empremta (Qualsevol malaltia que no se sap d’on ve s’acaba encolomant a un virus) tant o més forta que la del Macip home de lletres, que ha escampat Shakespeare o H.P. Lovecraft ara i adés (No dormis més! Macbeth assassina el son.).

Aquesta Hipnofòbia ha guanyat el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i em sembla una gran elecció. Penso que el plaer per la lectura s’aconsegueix, especialment entre els joves, amb novel·les com aquesta, amb molt de ritme, una trama versemblant plena d’intriga, uns personatges propers als nois i noies de casa nostra… I qui sap si després se senten també encuriosits per Shakespeare. Que sigui fructífer començar en ordre invers em sembla ben bé impossible!

Bé, us deixo que vaig a fer-me un parell de cafès ben negres, a veure si començo l’entrenament i abans de Sant Jordi ja m’he llegit totes les novetats literàries! Visca la Bibliofília!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

… i destrueix la Terra!

5 respostes

Títol: El joc de Déu
Autor: Salvador Macip
Editorial: Bromera
Pàgines: 221
ISBN: 9788498247121
PVP: 15.95€

Què se n’ha fet, dels renecs genuïnament catalans? Quan jo era petita el meu avi deia sovint el XX de Déu (substituïu XX per qualsevol nom que us vingui al cap) i això volia dir que determinada cosa no acabava de rutllar com tocava. I si la cosa era definitivament fatal s’hi podia casar, donant la fórmula: em caso en el XX de Déu. Si eres a prop, allò era un senyal inequívoc que calia fer-se fonedís com més aviat millor.

Tot aquest preàmbul, estimats nosaltres, ve perquè quan vaig saber el títol de la nova novel·la d’en Salvador Macip, El joc de Déu, vaig pensar que el joc devia venir o ser de Déu –en sentit literal- però potser també hi havia alguna cosaemprenyadora en ell… Bé, doncs, no sé si l’autor comptava amb aquest sentit, però certament el joc de Déu té tela marinera.  I si no que li expliquin a en Sherman… Ups, m’adono que estic començant el comentari per la finestra. Anem al principi.

Us imagineu un científic incorpori, capaç de viatjar en el temps, que té com a distracció espiar dones famoses de la història mentre es banyen i es fa dir Déu; una rica, guapa i ambiciosa hereva anomenada Vivian Bentley i en Sherman Comet, un pèssim estudiant interessat exclusivament a lligar-se-la, salvant la Terra de la destrucció? Doncs en Macip sí! En aquesta galeria, a més, hi ha afegit un xèrif, en Travis, que no és precisament James Bond…

Amb aquestes cartes, i l’ajut de la ciència, l’autor ens ha muntat un joc distret, divertit, fàcil de llegir i enginyós fins al final. Són 222 pàgines que m’han acompanyat al bus, al tramvia i a les sales d’espera i no han deixat d’emetre sempre el mateix missatge: llegeix-me, llegeix-me… I, és clar, la paraula de Déu s’ha d’obeir encara que, com veureu, el joc que té preparat per als personatges sigui inquietant… per casar-s’hi vaja!

Share