El detectiu privat Cormoran Strike, és un home cepat, de cabells negres ben cargolats, mirada intensa, pinta de boxejador i amb una coixera que li amarga l’existència per culpa d’una metralla perduda a la guerra d’Afganistan.
No és un paio gaire normalet, l’Strike. Recita els clàssics com qui canta la cançó de l’estiu, el seu pare és una ex-estrella del rock amb qui mai ha tingut bon rotllo, i després de deixar els Serveis d’Intel·ligència i els jocs de guerra, munta un despatxet per guanyar-se la vida fent de detectiu amb l’ajuda de la Robin, la seva noia per a tot. En el més estricte bon sentit de la paraula! Oi que m’heu entès?
El cas és que fins ara l’Strike i la Robin han de malviure amb els casos que els van sortint -la majoria, qüestió de banyes, seguiments de marits i mullers, i bírries d’aquestes. Però un bon dia truca a la seva porta una doneta menuda, envellida, i sobretot desesperada. Li diu que el seu marit, l’escriptor Owen Quine fa dies que ha desaparegut i que el trobi si us plau, costi el que costi.
Resulta que el Quine no és el primer cop que desapareix d’aquesta manera. És un home que ha sigut capaç de guanyar-se l’antipatia i l’animadversió de gairebé tots aquells que el coneixen, i la gota que fa vessar el got és l’esborrany de la seva última novel·la. Allà hi surten tots aquells que l’han envoltat retratats de manera… Com podrien dir-ho? Poc afavoridora. Dit sense embuts: els posa verds, els ridiculitza i els deixa com un drap brut.
Sembla ser que algun d’aquests personatges s’ho pren més malament que els altres i decideix donar-li a en Quine una lliçó que ningú no podrà oblidar mai: el troben mort tal i com apareix un assassinat en la seva novel·la. La posada en escena és esgarrifosa, un ritual que només podria imaginar una ment malalta i torturada. En fi, una barbaritat!
La policia sospita ràpidament de la dona d’en Quine però en Cormoran té una visió i una sensibilitat diferents a l’hora de determinar segons quines coses. Potser la seva formació militar, el seu sentit de l’ordre i el rigor que posa en tot allò que fa li donen una visió més amplia del conjunt. Els sospitosos poden ser i de fet són molts i es tracta de separar el gra de la palla i trobar l’autèntic culpable.
Sota el pseudònim de Robert Galbraith s’hi amaga J.K. Rowling, a qui ja vaig conèixer per primer cop a La vacant imprevista després de descobrir que, afortunadament, hi ha vida més enllà dels mags amb ulleres.
El cuc de seda t’atrapa des de bon començament, i això sí, és important posar atenció des de les primeres pàgines al tema dels noms, els diminutius, els cognoms, etc. perquè són abundants i poden portar a alguna confusió. Tret d’això, estic convençuda que aquest cuquet us farà moltes pessigolles!!
Aquí teniu els primers capítols en pdf.
Títol: El cuc de seda
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-561-2
Preu: 19€
