Arxiu d'etiquetes: Pilar Senpau

Gent que plora en silenci, de Pilar Senpau

gentqueploraensilenci

@Ed_Proa @Grup62

La Montse Najera se’ns estrena al Nosaltres i ho fa amb un llibre que, segons ella, és “una petita obra d’art”: Gent que plora en silenci, de . Aquí teniu la seva ressenya:

El llibre de la Pilar Senpau és allò que tant el títol i el dibuix de la portada ens diu: un món amb un seguit de relats sobre personatges i situacions intimistes, on no hi sobra ni hi falta res.

En aquest recull de contes, a cada història s’hi fan presents la bellesa, la tristor, l’amor, la pèrdua, la soledat i la mort, sempre de passada, com si l’escriptora volgués volar per sobre de tots aquests sentiments sense arribar a provocar llàstima. Més aviat ens convida a posar-nos al lloc d’aquells que viuen les històries en determinats moments de la seva vida i ens permet imaginar-nos que també nosaltres ens podem trobar en situacions semblants en alguna ocasió.

Cal destacar la importància que l’autora dóna als nens i nenes, a la infància, a com digerim les vivències en el decurs d’aquesta i com pot arribar a marcar-nos de mala manera… i per sempre. O els secrets que s’amaguen en les aparences de les persones que creiem que coneixem, el que hi pot haver a l’altre part d’unes portes que veiem però a on la realitat potser no és la que creiem.

Aquest llibre ens fa sentir tendresa i empatia envers les persones que “relaten” d’una manera clara, entranyable i sincera el seu dia a dia, i resulta impossible no posar-nos “l’abric” de qui l’explica. Les descripcions de situació que ens ubiquen en el lloc, el temps, la fisonomia o l’edat dels personatges que ens descriu la Pilar arriben al lector de forma precisa, sense necessitat de fer ús d’adjectius ni llenguatge excessiu, carregós o monòton, malgrat que totes les narracions tinguin força punts en comú. En definitiva, i com a percepció totalment personal, confesso que la forma d’escriure de l’autora m’ha cridat molt l’atenció.

D’altra banda, és important assenyalar que tant el cos de la lletra com l’extensió de les narracions tenen la mida justa i no es fan gens feixugues. Amb el llibre a les mans, es fa difícil no passar cap a la pàgina següent per enganxar-se a una nova aventura.

Crec que aquesta petita obra d’art és com un “tresoret” que un dia, així com qui no vol la cosa, algú et deixa o cau a les teves mans mentre revises els exemplars que omplen la biblioteca de casa. Quan això passa, no pots evitar llegir-lo de nou.

Esperem llegir-te més sovint al Nosaltres i que segueixis gaudint de la lectura, Montse!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Gent que plora en silenci
Autor: Pilar Senpau
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-BETA
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-7588-479-0
PVP: 15,50€

Share

Quan la vida puja a la bàscula

La mare de l’Anna, una bona companya de feina -i amiga- que sovint ens comenta al Nosaltres llegim (vegeu Zombillennium i Els diaris…), ens parla de Quan la vida puja a la bàscula. Ens agrada veure que la passió per la lectura no té fronteres generacionals!

Títol: Quan la vida puja a la bàscula
Autor: Pilar Senpau
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9809-167-0
PVP: 16,50€

Aquest llibre ha caigut en les meves en un moment de la meva vida que ho necessitava. Sóc una d’aquelles dones que ha estat sempre pendent dels  quilos de més.

Quan la vida puja a la bàscula”  és un llibre que t’ensenya que el que mengem té efectes sobre el que sentim i el que sentim sobre el que mengem. Els metges experts en aquests temes et diuen que per començar una dieta has d’estar tranquil, fins  i tot n’hi ha alguns que acaben donant relaxants als  seus pacients.

Però fins que no he llegit aquest llibre, no he sigut conscient que és tan important saber portar-ho sense estrés, com la dieta en sí, ja que aquesta comporta uns canvis als que t’has d’habituar.

Allò que més m’ha agradat, com diu en el llibre, ” és que ja  és un fet que el problema dels quilos cada dia s’allunya més del plat” o sigui que s’ha d’associar dieta i problemes de la ment.

En el cos tot  és pura química, començant per l’hipotàlem, que des del cervell dóna ordre a las glàndules suprarenals perquè segreguin glucocorticoides amb la intenció de fer front als perills que ens neguitegen. Fins als aminoàcids,  com el triptòfan i la serotonina,  que són responsables de la sensació de benestar.

Per l’autora he sabut que el perímetre abdominal del matí es el real, durant el dia recopilem estrés fent així que aquest perímetre augmenti: “són les panxes de patir.”

Ella et dóna pistes per ajudar a portar la dieta, com petits regals des-estre s sants, per exemple la xocolata que causa secreció de dopamina o els fruits secs que cuiden les neurones i la pèrdua de memòria,  que  és el patrimoni més important que tenim.

Al fer dieta s’ha de cuidar tant els aliments sòlids com els líquids, també explica aquest llibre . Exemples com les begudes light amb cafeïna, que estimulen la insulina, retiren  la glucosa del cos i fan  que  al cap de poc es torni a tenir gana.

Es dóna per sabut cada vegada més que les coses que ens relaxen com ara el ioga, la poesia, la música,  els perfums agradables… també poden contribuir a sobreposar la vida.

Recomano així aquest llibre a persones que en mitat d’una dieta, encara que estigui portada per un professional, siguin incapaces de tirar endavant per nervis, ja que és un procés lent i de vegades costós a nivell econòmic, perquè l’ajudarà a agafar-s’ho amb calma i positivament.

Conclusió personal, recordeu sempre que s’ha d’escoltar el cos en tot moment i fer-li cas en les coses que necessita, dins d’una moderació i que no hi ha mai dues persones iguals, per això els aliments no afectaran mai per igual.

Mª Asunción Marí Zaera

Share