Arxiu d'etiquetes: Neus Canyelles

Grans esperances i “La novel·la de Dickens”

L’Albert, un fan de Dickens, s’ha engrescat a fer-nos arribar un comentari sobre La novel·la de Dickens

Títol: La novel·la de Dickens
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 540 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-940-6
PVP: 16,50€

El títol va ser el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta novel·la. M’agrada, Dickens. La vaig agafar i automàticament vaig tenir aquella impressió que havia fet una bona elecció. Dickens hi apareix en el to, en els personatges i en persona a partir de la pàgina 51: “-Som mort, jo. Vaig morir el nou de juny de 1870 d’un atac cerebral. I de sobte em trob a la seva habitació, llegint en veu alta Grans esperances. Què li sembla?”.

Des d’aleshores neix una connexió íntima entre la protagonista, na Blanca, i l’autor de Grans esperances. Vaig subratllar-me un fragment, per a aquest comentari, que em va semblar especialment escaient: “Jo [Dickens] només deia que de vegades el que ens passa a la vida té una causa concreta que es troba en un detall molt petit. Això dóna lloc a tota una llarga cadena de conseqüències. En Pip n’és un exemple. Jo en som un exemple. I vostè, probablement, també.” M’agrada aquesta idea, de la causa-efecte. A les novel·les de Dickens (inclosa aquesta) hi és, i està bé l’equilibri universal, no trobeu? Encara que, de vegades, només sigui a la ficció.

En definitiva, m’ha agradat estrenar-me en aquest bloc amb una novel·la trista però portadora de grans esperances per a tots, personatges i lectors.

Share

La novel·la de Dickens

Us deixem amb un comentari d’una col·laboradora, Sabina Galí, sobre el llibre La novel·la de Dickens, de Neus Canyelles. Llegiu, llegiu…

Títol: La novel·la de Dickens
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 540 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-940-6
Preu: 16’50€

La novel·la de Dickens és una novel·la de Dickens (en minúscula, com els noms comuns). Una novel·la de Dickens vol dir un llibre ple de gent trista amb grans esperances. L’últim llibre de Neus Canyelles parla de gent comuna, amb problemes força comuns. La Blanca no troba feina i té unes migranyes espantoses. En Samuel acaba de perdre la dona i està deprimit… Però alerta, perquè el lector no trobarà en aquest llibre cap lloc comú. No hi ha res tòpic ni en la història (amb un toc d’un peculiar realisme màgic illenc), ni en la forma de narrar-la, ni en la psicologia dels personatges, ni en la ironia (que no és superficial, sinó estructural). La Blanca converteix les petites misèries i heroïcitats quotidianes en contes. Els escriu i acte seguit els perd. Un cop obtingut el consol que hi buscava, ja no els necessita.

Seguim. Perquè aquesta novel·la de Dickens és molt més que un exercici metaliterari. Res més allunyat de la pedanteria que aquesta novel·la (de frases curtes, àgils), que també parla d’amors impossibles, de fantasmes, de la renúncia als somnis, de les aspiracions dels humils…

Els lectors estem de sort. Perquè la Blanca, aquesta caixera de supermercat que no és el que sembla, no ha anat a cap taller d’escriptura. No hem llegit els seus contes, però estem convençuts que expressen un punt de vista singular sobre la vida i una manera molt pròpia d’exposar-lo. No és això el que demanem als bons escriptors?

Share