Títol: L’estrella del diable
Autor: Nesbo, Jo
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 255
ISBN: 978-84-8256-944-4
PVP: 19,90€

Que la novel·la negra escandinava està de moda, és un fet. Mai no havia vist ni llegit tanta literatura escandinava, excepte quan estava a la universitat i ens tocava el tema de l’Estat del Benestar.

Dit això, crec que L’estrella del diable està força per sobre de les de la saga Millenium. Ja ho sé, la resta del món considera que Larsson (Stieg) és l’AMO, tot i que a mi m’agrada més l’altra Larsson, l’Asa, i en Jo Nesbo s’està guanyant lloc a la meva prestatgeria.

Bé, estàvem amb Nesbo, noruec. De manera que canviem el paisatge d’Estocolm pel d’Oslo, però mantenim un seguit de constants: una societat molt tancada, molt alcoholitzada, molt moralista, on tot allò que passa darrere les cortines de les cases és un secret.

A L’estrella del diable, Harry Hole, l’investigador de la policia (que ve d’altres novel·les, per cert) es troba que ha de resoldre alhora uns assassinats en sèrie, el seu alcoholisme, els seus problemes de parella i el que sembla que pot ser un gran cas de corrupció dins el cos de la policia d’Oslo.

I per si tot això no fos prou, onada de calor a Noruega i període de vacances, que vol dir que ho ha de fer tot amb una sabata i una espardenya, perquè no hi ha personal, la meitat de la ciutat ha fugit cap a llocs més frescos i tot plegat és difícil i cansat.

Comença bé, continua millor i és trepidant al final, quan el cas es resol en 24 hores. Però com sempre amb la novel·la negra escandinava té uns punts una mica coixos, pel meu gust: que els bons poden tenir defectes, per fer-los més humans, però són molt bons i els dolents molt dolents. I no hi ha terme mig.

A veure què us sembla a vosaltres, Nosaltres!