Arxiu d'etiquetes: Nadal

Les propostes del Nosaltresllegim per unes festes plenes de llibres

Arriba el Nadal! I és per això que des del Nosaltresllegim us volem fer algunes propostes de llibres perquè l’encerteu. Siguin llibres per vosaltres o per amics o per família! Comencem!

Als enllaços de cada llibre, el post on donem més detalls!

Pels amants dels bons autors, dels bons escriptors, de la gent que domina la llengua, aquest any tenim una magnífica notícia: tenim un Josep Pla inèdit que tots els lectors que l’han explicat al Nosaltresllegim han quedat encantats. En Jordi Sanuy deia que “un Pla inèdit, ara, és un privilegi”, i per en Lluís, que aquest llibre és ideal per qui comença en el món del periodista i escriptor empordanès i imprescindible per tots aquells que ja el coneixen. El millor dels bons escriptors és que, interessi més o menys el que escriuen, sempre ho escriuen bé!

Pels amants dels bons escriptors però que busquen alguna cosa una mica més arriscada tenim el Robinson del Vicenç Pagès. El guanyador del Premi Sant Jordi amb Dies de frontera ha tornat amb un llibre on –com ell mateix confessava en aquesta presentació de llibre-, la intenció ha estat que, un cop acabat, el lector no sabés ben bé què havia passat. I és que Pagès presenta el seu protagonista, H., com un Robinson urbà i que formalment vol ser fill de Kafka i Austen: el que passa, passa per on pensa, i el detall exhaustiu basteix l’obra.

Pels amants dels bons escriptors però que busquen els escriptors una mica més lluny, tenim un magnífic 4 3 2 1 de Paul Auster que ha deixat a tots els nostres lectors meravellats. L’Álvaro i la Clara s’han rendit davant de l’últim llibre d’un dels millors autors nord-americans del nostre temps. Tal i com ens explicava Auster, la casualitats van formant les històries. Els detalls, les casualitats… quan aquestes intervenen en la vida (o les vides!), és quan es creen les històries.

Pels amants del thriller i els bestsellers trepidants, tenim un nou Dan Brown! Aquesta vegada, en aquest llibre anomenat “Origen”, el professor de simbologia religiosa Robert Langdon inicia un periple per l’estat espanyol que comença al Guggenheim de Bilbao, passa per Madrid, Sevilla, l’Abadia de Montserrat i Barcelona. Així doncs, després de París, Roma, Washington i Florència, la capital de Catalunya ja és de ple dret un escenari d’una novel·la de Dan Brown. Trigarem gaire temps en veure en Tom Hanks per la Sagrada Família o la Pedrera? Estarem atents per explicar-vos-ho tot!

Pels amants del thriller però també la novel·la negra nòrdica una mica sanguinolenta tenim dues propostes que són dues sèries diferents. David Lagercrantz ja està absolutament consolidat com l’autor dels nous llibres de Millennium i d’aquí no gaire esperem que ja hi hagi tants llibres escrits per ells com per Stieg Larsson amb Blomqvist i Salander de protagonistes.
L’altra sèrie que atrapa de mala manera, que té sang per tot arreu i que ve del nord és la Sèrie Bergman, de la qual en vam estar parlant una setmana sencera. Absolutament imprescindible!

Pels amants de l’assaig polític, tenim el postpartit dels temps de Trump! La Naomi Klein ja ho escrivia en un llibre fa uns anys: aquell adveniment… aquell “que vindrà l’home del sac”! I al final, no era del sac sinó l’home dels cabells inquietants. En aquest llibre -fora conyes-, ens trobem amb un assaig seriós, que va a buscar el ganyot del per què està passant el que està passant, i què hi podem fer com a ciutadans. Perquè potser resulta que no en tenim prou amb dir no. I potser resulta que sí que necessitem poder saber com fer front a la doctrina del xoc.

Pels amants de l’assaig polític i la investigació periodística, i en concret, en què està passant i ha passat recentment a Catalunya, tenim dues propostes extraordinàries: una és la Liz Castro amb Els carrers seran sempre nostres, amb un llibre que és “una denúncia, però també un homenatge a tots els voluntaris i votants implicats en una jornada inoblidable d’un país en marxa”. I després, Operació Urnes, que explica com es va portar a terme tota l’operativa per poder tirar endavant l’històric 1 d’octubre que no fa gaire que hem viscut.

Pels amants de la històrica, tenim L’homenatge que ens ha escrit en Xulio Ricardo Trigo i que va deixar la Clara meravellada! Això de la novel·la històrica és una cosa molt particular i no a tothom li agrada. A vegades, n’hi ha que acaben una mica farts amb anar sempre al mateix moment en el temps però X. R. Trigo ha aconseguit parlar de coses diferents -en aquest cas de grans pintors catalans- en un llibre que s’ha emportat el Néstor Luján de millor Novel·la Històrica. Alerta, que un premi a vegades és un bon indicatiu! Però és que, a més, a la Clara li va encantar quan ens el va explicar!

Pels amants dels contes ben escrits i que fan que t’enganxis, que t’amorris al llibre, ho heu de saber i tenir-ho molt clar: Això no és Amèrica! En Jordi Puntí ha fet -com deia la Montse- «un enorme llibre de 9 contes, alguns dels quals -com s’indica a la “Nota final”- escrits l’any 2002 i altres tot just al llarg del 2016» i que, després del què ha passat, «m’ha acompanyat en dies convulsos i m’ha fet viure emocions intenses, d’aquelles que els bons contes transporten amagades a dins, com si fossin una càpsula farcida d’antibiòtic que mata tots els bacteris que ens van minant la moral…»
Cor compungit? Contes del Puntí!

Pels amants de la històrica i una mica fans de Lluís Llach… doncs Lluís Llach!! I és que aquest senyor, a més de cantant, lletrista i activista polític, cada cop és més escriptor. Bàsicament perquè escriu molt bé! Ara només falta que ens oblidem que també fa vi, que fa política,… que fa un munt de coses! El seu últim llibre, El noi del Maravillas ha quedat truncat per l’1-O pel què fa a presentacions però us podem assegurar que és un llibre que paga la pena llegir i val la pena regalar a tots aquells que vulguin descobrir un Paral·lel que ja no existeix i un personatge que ja és mort: el baríton d’òpera més important que ha donat Catalunya.

Pels qui vulguin descobrir alguna cosa nova i tenen en compte els premis literaris: el Prudenci i Bertrana d’enguany: El llibre Melissa & Nicole del David Nel·lo ens presenta un escenari casi teatral però amb un rerefons de natura important: en una illa de Suècia es troben dues famílies. Un sol encontre els canviarà la vida. El fet de trobar-se i -potser torbar-se? pertorbar-se- els canviarà la vida per complet. Dues famílies. Estats Units. França. I resulta que les dues noies són bessones! I això com ha estat…? Ho haureu de descobrir amb en David Nel·lo.

Pels amant de l’assaig una mica més relaxat, per aquells que us agrada d’observar com les coses passen i van fent, dues propostes: A El que la terra m’ha donat, de Lluís Foix, el periodista, escriptor i ex-director de La Vanguardia ha recollit un feix de pensaments -com sempre, molt ben escrits!- amb un leitmotiv: “la Terra ens crida. Hi és sempre. Sempre hi ha estat”. I per altra banda, un aventurer amant del silenci: El silenci en temps de soroll, d’Erling Kagge, és el llibre d’aquest senyor que ha estat allò on no se sent casi res. Com es pot posar valor al silenci si no parem de sentir soroll? Com calcular i apreciar aquest intangible? Un assaig silenciós sobre un bé molt preuat!

Pels amants de la novel·la negra que no és nòrdica sinó italiana, un incombustible: Camilleri! El comissari Montalbano i el seu inseparable Catarella tenen un nou cas sobre la taula, i aquest cop qui hi té més a veure és la màfia que no altres poders fàctics o altres fàstics diversos. De nou, una traducció absolutament FABULOSA de Pau Vidal, que s’ha convertit en l’equivalent dels traductors amb el que ens passa amb Woody Allen i Joan Pera. El dia que no tinguem Pau Vidal, com llegirem Camilleri? Perquè aquest home té més de 90 anys i no para de fer llibres!

Pels que tenen una dèria particular i els agrada la novel·la anglosaxona amb una mica de mala llet, ha tornat en Salman Rushdie per arreglar-vos “els Nadals”, que dirien aquells. Després d’aquella reinterpretació de les 1.001 nits -ara se’n diu reboot, d’això-, a La decadència del Nero Golden, Rushdie torna a parlar de coses que passen ara. I l’Álvaro ens explicava que, amb  «el narrador permet que la seua imaginació de cineasta passege de forma lliure. No observa, inventa, crea i recrea escenaris que el lector desconeix i que van posant-nos indicacions per a arribar a on ell ens vol. La incertesa de saber-ne més produeix una lectura apassionada.»

Per anar acabant i pels amants de la bona poesia, de nou, estem d’enhorabona: Joan Margarit! El poeta català més important del nostre temps ha tret nou poemari i l’ha anomenat Un hivern fascinant. I és fascinant per tot arreu perquè la Fita, que llegeix més novel·la que poesia, va quedar embadalida amb els escrits -i també l’edició- d’aquest nou llibre: «Margarit ha buscat construir els seus poemes des de la seva veritat, sabent que la poesia és una eina potent. Per al poeta i per als lectors, destructora d’enganys que sovint ens fem com a mecanismes de supervivència.»

I per acabar, una novel·la sobre Amor i Amistat. El llibre en català més venut de l’any: el Nosaltres dos de Xavier Bosch ens ha demostrat que si hi ha un llibre que els nostres visitants segueixen consultant per veure de què va, per veure què tal és, és aquest. Després de trilogies detectivesques, en Bosch ens va sorprendre amb un llibre tendre i però que també aixecava la cella tot preguntant-se si era possible l’amistat entre un home i una dona. En Lluís-Emili ho explicava així: «Bosch ens deixa anar tota la informació per tal que puguem seguir el fil però sempre amb mesura. Allò que ja s’entén no cal explicitar-ho. I Nosaltres, jo això ho agraeixo molt.»

I fins aquí, la llista!

¿Llibres que també hauríem pogut recomanar però que no ens hi han cabut aquí? Molts!

, de Siri Hustvedt; L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez; La vagina, cosa fina, de Nina Brochmann i Ellen Stokken Dahl; La casa de la frontera, de Rafael Vallbona; , de Germà Bel; Filosofia per trempar, de Josep Ramon Casafont; , de Joan Carreras; L’amic retrobat, de Fred Uhlman; La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia; Individus com nosaltres, de Ferran Torrent; La Cavalleria Roja, d’Isaak Bábel,… i molts més!

Sigui quin sigui el vostre llibre per aquestes festes, gaudiu de la lectura.

I regaleu llibres. Són sempre una molt bona companyia!

Share

Els Nostres llibres per aquestes festes

Aquest any ha estat, a nivell literari, molt emocionant! Llibres molt esperats, Nobels inesperats, fenòmens editorials fabulosos, passant per assaig polític i no polític que ens ha fet mirar més enllà de la ficció! És per això que us hem preparat una petita selecció de 10 títols per encertar-la quan feu cagar llibres al tió o quan feu la carta als Reis! Som-hi?

el-laberint-dels-esperits-carlos-ruiz-zafonEl Laberint dels Esperits – Carlos Ruiz Zafón

Per començar, un dels llibres més esperats de… la dècada? Carlos Ruiz Zafón ha tancat amb El Laberint dels Esperits la tetralogia que va iniciar amb L’Ombra del Vent, un llibre de prop de 1000 pàgines que no ha deixat ningú insatisfet i que ha absorbit a tots els lectors que s’han atrevit a obrir les seves pàgines. Com deia l’Eli al post que vam publicar fa poc, “tothom a demanar-lo per Reis”.

Carlos Ruiz Zafón és una aposta segura!

I si ens permeteu, un pla per a fans: abans de començar El Laberint dels Esperits, recupereu els tres llibres anteriors d’El Cementiri dels Llibres Oblidats, rellegiu-los i revisiteu els Sempere, en Fermín, el Julián Carax, i aquest meravellós personatge que és la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón. Llavors podreu començar l’últim capítol d’aquesta sèrie memorable!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoEt donaré tot això – Dolores Redondo

Al Nosaltres li tenim una especial devoció a la Dolores Redondo perquè des que la vam descobrir amb la seva Inspectora Salazar a la Trilogia del Baztán ens va robar el cor i hores de son en favor de la lectura!

I vet aquí que, en el cas d’aquest Et donaré tot això, guardonat amb el Premi Planeta d’enguany, ens hem trobat que qui va ressenyar el llibre, se’l va llegir en tres dies.

La història que ens explica Dolores Redondo a Et donaré tot això és, de nou, negra i fascinant. Esteu preparats per seguir els passos del seu protagonista, en Manuel Ortigosa?

Com a regal només pot tenir un problema: que duri poc per massa addictiu! Fans del Baztán, pròxim destí: Galícia!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

harry-potter-i-el-llegat-maleitHarry Potter i el llegat maleït – J.K. Rowling

Arriba, per fi, per felicitat de tots els Potterheads, el llibre de J.K. Rowling amb l’obra de teatre protagonitzada pels fills de Harry Potter i Draco Malfoy.

No és només una qüestió de que sigui un bon llibre: si teniu un fan de Rowling, Potter i bèsties màgiques a Nova York que desconeix aquest nou capítol, aquí teniu el regal més màgic que li podeu fer!

I el llegat maleït? A què ve aquest nom? Serà que portar el cognom Potter o Malfoy pesa massa -especialment en el primer cas-? Això de ser fill de l’escollit segur que no és gens fàcil! Què us sembla si movem els fils del temps per descobrir-ho? Agafeu les escombres i a volar amb aquest nou capítol de la Sèrie Harry Potter

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

alloquevapassaracardosAllò que va passar a Cardós – Ramon Solsona

Un dels llibres que ha fet gaudir més els lectors del Nosaltres d’enguany és aquesta meravella d’en Ramon Solsona. Primer ens el va ressenyar la Mariona, que és de La Pobla de Segur -vam buscar algú que conegués totes les expressions de la zona per poder-lo ressenyar bé!-, i després en Lluís-Emili ens en va fer un segon escrit fantàstic que partia de la primera ressenya.

Solsona ens transporta a la Vall de Cardós en un moment en què gent d’arreu d’Espanya va anar a parar a aquella part dels Pirineus per tal de portar-hi a terme grans obres hidroelèctriques. El fil conductor? Un assassinat. Qui estira el fil? Un munt de personatges que “parlen com parlen” -En Ramon Solsona és una delícia amb aquestes coses de la llengua- i que ens van descobrint, en capítols curts, Allò que va passar a Cardós.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

quan-anavem-a-les-mongesQuan anàvem a les monges – Judith Càlix i Rosa Gordillo

Un retrat i un repàs nostàlgic però divertit al món de l’escola de monges de la mà de la Judith Càlix i la Rosa Gordillo. Si vau anar o teniu família que va anar a cole de monges i en té bon record, aquest llibre és ideal per aquestes festes!

A més, podreu repassar “què tocava fer aquests dies de Nadal quan anàvem a les monges” perquè ho trobareu tot documentat i explicat en un format molt i molt xulo!

No s’estalvia detalls i se’n recorda de tot, aquest llibre: els noms de les escoles, els tipus de monges, els jocs del pati, els cromos de l’època, els uniformes, els llibres obligatoris -que després tant bé ha anat haver-los llegit!-, les llaminadures, els programes de tele…

Un llibre divertit, entranyable, i que per dins és molt i molt bonic!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

el-navegant-joan-lluis-lluisEl navegant – Joan-Lluís Lluís

Fa pocs dies arribava al Nosaltres les aventures de l’Assiscle, aquest protagonista amb la capacitat de conèixer una llengua només sentint-ne o llegint-ne una paraula.

Des de Perpinyà -com l’autor!- fins als antípodes, anem descobrint les duríssimes peripècies d’aquest navegant.

Un homenatge a les novel·les d’aventures al més pur estil Verne però que, gràcies a Joan-Lluís Lluís, podem redescobrir com a un repàs a totes les animalades que van portar a terme els imperis colonials.

Gràcies a aquest navegant, les seves desgràcies i el seu do de llengües, Lluís ens explica el vergonyós genocidi cultural i físic dels pobles colonitzats.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

14-autobiografia-johan-cruyff14. L’autobiografia – Johann Cruyff

Teniu parents molt i molt culés? No cal donar gaire més pistes, oi? “Fútbol es fútbol”, que deia el mestre!

En aquest llibre hi trobareu més futbol del que us imagineu. L’Ajax del seu cor, la selecció holandesa, el Barça -i tota mena de Barça, ja ho sabeu!- el post-Barça, i per sorpresa d’alguns, molt d’anàlisi tàctic i explicacions d’aquelles que us faran dir en veu baixa: “el Johann era un geni!”

I també descobrireu que el primer en saber i saber-se geni era ell, en Johan Cruyff! Un personatge amb un ego, segons ens explicava en Lluís-Emili, a l’alçada de Wagner (poca broma!)

Per tots aquells que el van veure jugar, serà un gran descobriment. I per tots aquells que el seguim gaudint -la seva herència futbolística encara ens fa feliços a molts-, és un llibre que no us decebrà en absolut.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

lesdarreresparaules-carmerieraLes darreres paraules – Carme Riera

Una aposta segura. I més, si en aquesta llista hi trobàveu a faltar una mica de novel·la històrica. La Carme Riera ens descobreix, a Les darreres paraules, un personatge de família famosa però que per molts deu ser desconegut: s’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena. Aquest membre d’aquesta família aristocràtica és molt i molt conegut a ses illes perquè hi va establir una de les seves bases i va arribar a ser propietari de finques i cases per tot Mallorca.

A mig camí entre la novel·la històrica i l’autobiografia, Riera crea a través de la troballa fictícia d’un manuscrit redactat per s’Arxiduc a les darreries de la seva vida que ens permet saber qui era qui i qui feia què dins de la cort i la família dels totpoderosos Habsburg.

Com dèiem al començament: una aposta segura!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

argelagues-gemma-ruizArgelagues – Gemma Ruiz

Una de les sorpreses d’aquests últims mesos és aquest llibre de la Gemma Ruiz, que potser coneixeu més per ser una de les cares de TV3.

Oblideu però, la tele, i gaudiu d’un llibre que ens parla de dones; dones lluitadores, de “dones-gens-especials”, com diu l’autora, que van viure “històries-gens-especials”.

A partir de la seva besàvia Remei, Gemma Ruiz ens explica la història d’una generació de dones que van treballar molt i que es van sacrificar encara més per la seva família. La Fita ho explicava molt bé: “al llarg de la novel·la desfilen diferents personatges, bones i males persones. Vides plenes de sacrificis, amb ben poques satisfaccions i amb una idea que els dóna molta força: que els fills i els que vénen puguin viure millor que ells. Encara que amb ambicions modestes: menestrals, tenir un ofici, saber de lletra, fer un casament decent…”

La Gemma Ruiz els fa un homenatge, ens explica un relat èpic d’unes dones que eren com les Argelagues: una flor punxeguda i amb gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat l’entorn.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

homodeusunabreuhistoriadeldemaHomo Deus – Yuval Noah Harari

Si necessiteu un llibre diferent que us expliqui coses que habitualment ningú no us explica com ningú us les explica, el llibre d’aquestes festes ha de ser Homo Deus!

Yuval Noah Harari ja ens va sorprendre a tots amb Sàpiens en explicar-nos d’una manera diferent el d’on venim. A Homo Deus, repassa alguns detalls del primer llibre per compartir reflexions sobre cap a on podríem anar.

En aquesta breu història del demà que cita el subtítol del llibre, Harari explica que quan el centre de tot deixa de ser Déu i cedeix el seu lloc a l’home sembla que culmina el procés… però que el fet de saber que les nostres decisions estan regulades per processos bioquímics que no podem controlar tampoc ens fa ser qui gestiona del tot aquest procés, oi?

És un llibre fascinant del que n’aprendreu un munt de coses. A més, a Harari li hem d’agrair que no vulgui augurar. L’autor no fa profecies. Esbossa hipòtesis i planteja contínuament interrogants.

Un assaig apassionant!!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

I si no n’heu tingut prou, aquest 2016 hem tingut el Premi Goncourt de Mathias Enard, la crisi dels refugiats a Lesbos amb l’Arantza Diez, el relat dels supervivents del Bataclan d’Antoine Leiris, aquell horror a qui li deien pare del Carles Porta, els viatges a Hawaïi del Màrius Serra, thrillers i aniversaris amb l’Imma Monsó, thrillers i vídues amb la Fiona Barton, contes i pors amb l’Empar Moliner, dos llibres nous Haruki Murakami, en Batista amb el PSUC o les memòries del mestre de les novel·les d’espies: John le Carré.

Ja ho sabeu: són dies de festa si són dies de llibres.

I Nosaltres llegim!

Share

Els Nostres llibres per aquestes festes

Hola a tots, Nosaltres!

Com bé sabeu, el Nosaltresllegim és un espai per recomanar llibres. I per Nadal, què millor que un post on explicar-vos les millors apostes per aquestes festes? És igual si us ho regaleu o ho regaleu a algú! La qüestió és regalar un bon llibre. I en tenim de diverses menes i colors. Som-hi?

millennium4elquenoetmataetfamesfortEl que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4), de David Lagercrantz

Un dels llibres de l’any. Un dels més llegits. David Lagercrantz ha estat l’encarregat de fer-se càrrec del difícil relleu de Stieg Larsson a l’hora de continuar amb la sèrie de llibres Millennium. Després del fenòmen mundial que va suposar l’arribada de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist, Lagercrantz aconsegueix, amb la mateixa tensió i pulsió, crear una nova història amb aquestes dos personatges ja imprescindibles de la nostra Literatura recent. Com deia la Victòria,

A la legió de seguidors de Millennium no us decebrà gens. I el camí queda clarament obert per la següent entrega amb previsible protagonisme d’un personatge quasi nou que no us desvelo per no aixafar guitarres.

Aquí, més!

· · ·

BARCELONAunabiografiaCALPENABarcelona. Una biografia, d’Enric Calpena

Després d’anys i anys de Sàpiens i En guàrdia, Enric Calpena ha compilat en un sol llibre una biografia apassionant de la ciutat de Barcelona. Des dels seus inicis -una muntanya de Montjuïc que permetia sobreviure- fins a l’actualitat, passant per romans, moros i cristians, tropes napoleòniques, pestes, episodis sanguinolents, bombardejos, plans per eixamplar la ciutat, franquisme, olimpiades,… hi és tot. I el millor és que s’entén tot. Està escrit de manera que qualsevol pot agafar aquest llibre sense obrir la Viquipèdia. Com deia en Lluís-Emili,

Calpena té passió per la Història però també formació acadèmica. També té, segons confessa ell mateix al final del llibre, una especial vinculació personal amb la seva ciutat, Barcelona. Tot això explica que aquest Barcelona. Una biografia tingui el rigor de l’obra acadèmica però l’agilitat i amenitat del periodisme. Els nostres besavis haurien dit “Instruir deleitando”.

Aquí, més!

· · ·

lamaledicciodelspalmisanoLa maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal

Benvinguts a la consagració de Rafel Nadal com a un gran escriptor, més enllà del gran periodista que ja sabem que és. En aquest cas, Nadal ens porta de viatge a una Itàlia que sembla sortida d’una peli de Passolini però amb més amor, més drama, més… Com deia la Fita,

La crònica gira al voltant no d’una, sinó de diverses històries d’amor: de les parelles que la I Guerra mundial destruirà, i dels fills que naixeran i que seran “germans” per fugir de la maledicció dels Palmisano segons la qual tots els barons moren a causa de la guerra. També d’una nonna, l’Angela Convertini cap de la seva família, dona forta i d’una peça que des del seu palazzo i el seu jardí sap estar sempre en el seu paper. I de la mare que es sacrifica; i del metge filantrop… (…) Si en els dos llibres anteriors ens trobàvem davant d’unes molt bones cròniques familiars, ara Nadal ha fet un pas més. Una crònica de ficció, una gran novel·la molt ben ambientada en el lloc i el temps.

Llegiu-la. No us decebrà i tindreu ganes d’anar a la Pulla!

Aquí, més!

· · ·

diamantblauDiamant blau, de Care Santos

La Care Santos ha tornat, després d’Habitacions tancadesDesig de xocolata, amb una novel·la delicada i deliciosa. Situada a les dues primeres dècades del s.XX al seu Mataró natal. Una zona de Catalunya que estava en plena efervescència industrial gràcies a la indústria del tèxtil. I és aquest marc on apareixen la família dels Pujolà, que abandonen el món rural per emprendre una aventura com a tintorers… A tot això, si hi sumeu una gran història d’amor i un personatge principal valent com pocs, us trobareu amb una joia que no se us pot escapar! Com deia la Lia,

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí, més!

· · ·

lespectreL’espectre, de Jo Nesbo

En Harry Hole i en Jo Nesbo tornen amb un nou cas. Des del Nosaltres hem anat seguint l’evolució d’aquest fosc detectiu que, a cada cas, ens presenta un món també cruel on els protagonistes de novel·la negra també acaben escaldats dels casos als quals han de sobreviure. Això de ser detectiu té un preu! Després d’El ninot de neu, El lleopard, EscarabatsEl rat-penat… Harry Hole torna amb L’espectre. Com bé explicava la Fita,

A L’espectre hi trobem un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima-  que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.

A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.

Aquí, més!

· · ·

correrperserlliureCórrer per ser lliure, de Núria Picas i Albets

La Núria Picas és un fenòmen a la muntanya però també ha demostrat poder-ho ser en un llibre. En aquest Córrer per ser lliure ens explica que no hi ha res que no estigui al nostre abast. I no cal ser un superdotat físicament. Cal tenir les ganes d’arribar-hi. Com bé explicava la Marta,

La vida et pot donar cops molt forts, però hem de lluitar per superar-los. La Núria va trobar la força a la muntanya, en la família i en els amics. I la Núria és una fora de sèrie -físicament parlant-, però no hi ha res que la faci gaire més diferent que nosaltres llevat de la manera que té d’enfrontar-se a les dificultats.

Res que no puguem també fer els altres. Feu-vos amb aquest Córrer per ser lliure i ho veureu.

Aquí, més!

· · ·

harrypotterilapedrafilosofalillustratHarry Potter i la pedra filosofal (edició il·lustrada), de J.K Rowling il·lustrat per Jim Kay

Aquí teniu un regal de luxe, si no EL regal, per a tots els Potterheads -els fans de les històries de Harry Potter-. I què té aquest llibre? Aquest volum és el primer de la sèrie escrita per J.K. Rowling però està deliciosament il·lustrada per Jim Kay. No és un llibre barat… però si no el demaneu per Reis, quan podreu demanar un llibre com aquest? Com deia en Martí,

És una edició meravellosa. Les il·lustracions de Jim Kay estan a l’alçada -poca broma- del text de J.K. Rowling i molt sovint superen l’estètica que ens han creat les pel·lícules, no només perquè siguin més boniques sinó perquè el jove Potter no és un jove Radcliffe. I això no només és d’agrair. És alhora encomiable i una demostració de que Jim Kay és un grandíssim il·lustrador. Una història fabulosa en un llibre preciós. Ideal per fans de la sèrie i extraordinari per aquells que encara no heu llegit res d’aquest jove bruixot. Aquí teniu els primers capítols en pdf. Aquest cop, feu clic a l’enllaç. Està més justificat que mai!

Aquí, més!

· · ·

escoltalacancodelventpinball1973Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973, de Haruki Murakami

Haruki Murakami és una dels autors més importants del nostre temps. Cada generació té uns quants autors que, quan passi el temps, podrem dir que recordem quan van publicar aquell llibre o aquell altre. Qui diu Murakami, diu Auster, però també Cabré o Richard Ford. En el cas d’aquest llibre, tenim l’oportunitat de descobrir el primeríssim Murakami, veure d’on ve i cap on va. Com deia l’Ana,

Empúries ha posat al nostre abast i en català les seves dues primeres novel·les. No ocupen més de 283 pàgines i són una delícia… I més en saber que durant anys Murakami es va negar a acceptar la seva traducció a qualsevol altre idioma. Ara, per sort, s’ha decidit a acceptar-ho i Nosaltres podem gaudir de tan boníssima decisió. L’argument és, al meu parer, irrellevant. El que realment és important a destacar és que en les seves pàgines podem començar a albirar el Haruki Murakami que coneixem, però quan encara “ell no era ell”. Ens serveix com a pista per tal d’entreveure el seu camí com a escriptor quan encara no acabava ni de reconèixer-se com a tal.

Us recomano fermament que aprofiteu l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues novel·les. La sensació de reconèixer en un escriptor jove -el que era quan va escriure aquests dos relats- l’escriptor consagrat que ja coneixeu és un goig difícil de descriure.

Aquí, més!

· · ·

lafillaestrangeraLa filla estrangera, de Najat El Hachmi

El retorn de la Najat El Hachmi ens ha portat un dels llibres més brillants de l’any. Guardonat amb el Premi Sant Joan 2015, l’autora ens agafa de la mà i ens porta de viatge a l’interior de la comunitat marroquina establerta al nostre país. La protagonista, una noia nascuda al Marroc que creix en una ciutat de la Catalunya interior i que descobreix que ha de trencar amb els vincles de les dones del seu passat, el seu país i la seva cultura per ser algú. Com explicava en Lluís-Emili,

Jo crec que el llibre es pot definir de diverses maneres. En primer lloc la dona, les dones, ocupen gairebé tot l’espai. La dona marroquina, però també -i molt- la dona genèricament. Tot llegint el llibre anem descobrint que les formes d’organització social radicalment masclistes dels marroquins -quan viuen aquí i quan continuen al poble- no fa tant les teníem ben a la vora. (…) A mi, que no sóc dona, m’ha interessat moltíssim. Haig de reconèixer que compartir la passió per les paraules m’ha provocat una altíssima empatia. I el tema de la cosificació de la dona en gairebé totes les cultures i nivells socials, també.

Si tot això creieu que és del vostre interès llegiu i recomaneu aquest llibre. Jo ho estic fent.

Aquí, més!

· · ·

rescatalregnedelafantasiaRescat al regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

Torna un dels autors més venuts dels últims anys en una nova aventura al Regne de la Fantasia. El nostre ratolí preferit se’n va de rescat al Regne de la Fantasia en un llibre que, de nou i de ben segur, captivarà a tots els seus petits fans -i no ho negueu, farà feliços els seus pares quan vegin que els fills tenen ganes de llegir un llibre dels gruixuts-. Com deia LaMar,

L’argument d’aquesta aventura gira al voltant del rescat de la reina Flordiana, ja que ha desaparegut i amb ella també han desaparegut tres objectes màgics: el Llibre dels Mil Encanteris, l’Esfera de Cristall i la Vareta Xiuxiuejant.

És llavors quan el nostre Cavaller Sense Màcula i Sense Temença inicia una aventura per a trobar-los i així salvar el Regne de la Fantasia. Per tal de rescatar Flordiana haurem d’anar al País de les Aranyes Invisibles, a l’Imperi dels Dracs de Robí, al Regne de les Serps Sibilants i al País de les Mil Ombres!

Aquí, més!

· · ·

10 llibres pels amants de tots els gèneres! Però sobretot, 10 llibres pels amants de la lectura.

I és que no és cap secret: al Nosaltresllegim, nosaltres llegim!

Share

Quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Petits, grans, prims, gruixuts, pesats, lleugers, de tapa dura o tova… siguin com siguin, el Sr. Tió és capaç de cagar tot tipus de llibres.

No dubteu a posar-lo a prova, que sempre us sorprendrà: sigui amb un gran llibre d’aquells que les puntes arriben a punxar com el Jo confesso del Cabré, un mida mitjana com el Divergent de la Veronica Roth, o un petit format, ràpida lectura i postpartit de repercussió mundial com l’Indigneu-vos! de Stéphane Hessel.

I si patiu pel tronc (i el recte) més estimats d’aquestes festes, recordeu que sempre ens quedaran tres senyors que acaben rematant la feina un pèl més tard.

Oblidem-nos, però, del missatger i centrem-nos en el missatge. Perquè, sigui per ser “una solució” o un univers sencer, regalar un llibre sempre és una gran idea, no trobeu?

Durant aquest 2011 us hem explicat que nosaltresllegim un munt de llibres i, francament, ens costa força recomanar-vos-en només un perquè aparegui sota el nostre i vostre estimat Sr. Tió.

La veritat és que des del Nosaltres hem decidit que després de recomanar tant, ja és hora que recomaneu vosaltres.

Així doncs, i traient-nos “el mort” de sobre, volem que ens expliqueu a Nosaltres i a tothom: quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Share