Arxiu d'etiquetes: Miquel de Palol

Ja tenim els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017

David Nel·lo guanya el Prudenci Bertrana; Albert Garcia, el 40è Premi Miquel de Palol de poesia; Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017; i Xavier Gual s’emporta el 32è Ramon Muntaner.

Fa una estona hem rebut les notícies de qui són els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017. Com bé sabeu i explica la web,

Es convoquen els Premis Literaris de Girona, en llengua catalana, PRUDENCI BERTRANA de novel·la, MIQUEL DE PALOL de poesia, CARLES RAHOLA d’assaig, RAMON MUNTANER de literatura juvenil, CERVERÍ de lletra de cançó i LLETRA per a iniciatives digitals de i sobre literatura catalana, instituïts per col·laborar en la difusió d’aquests gèneres i de la lectura en català, tot honorant la memòria d’aquests escriptors i gironins il·lustres.

I al Nosaltres que ho celebrem! Pel què fa a què podrem llegir, aquí teniu els guardonats!!

EL PRUDENCI BERTRANA 2017, PER DAVID NEL·LO

David Nel·lo guanya el 50è Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la sobre fins on estem disposats a arribar per fer feliços els que ens envolten

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Melissa i Nicole és una novel·la excepcional que ens mostra els límits que estem disposats a creuar per ser feliços i les conseqüències de traspassar-los.  Els Callahan i els Vinyals es troben casualment en una petita illa del mar Bàltic. Aquest escenari nòrdic serà testimoni d’uns esdeveniments que canviaran per sempre les seves vides.

La vigília del solstici d’estiu, dues famílies visiten la petita illa de Fårö, a pocs quilòmetres de l’illa sueca de Gotland, al mar Bàltic. Uns i altres, els Callahan i els Vinyals, passegen amb els cotxes suecs que han llogat. Així doncs, què els uneix? Tot i res. La filla dels Callahan, la Melissa, és ben americana. La Nicole Vinyals, en canvi, és la perfecta jove parisenca.

I tanmateix, després de la trobada fortuïta, els esdeveniments se succeiran en un brevíssim període de pocs dies i sacsejaran completament l’existència de les dues famílies, que no s’haurien volgut retrobar mai més.

Columna Edicions publicarà Melissa i Nicole, de David Nel·lo, el proper 29 de novembre.

EL MIQUEL DE PALOL, PER ALBERT GARCIA ELENA

Albert Garcia Elena, guardonat amb el 40è Premi Miquel de Palol de poesia amb La saliva dels morts

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Al llarg de cinquanta-cinc poemes breus i esmolats, La saliva dels morts proposa un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci. El llibre d’Albert Garcia Elena és una crua confessió personal -allunyada de tot lirisme- que gira al voltant de la identitat i de l’espècie humana i el seu lloc al món, sense altre testimoni que la consciència del jo-poètic.

Edicions Proa publicarà La saliva dels morts, d’Albert Garcia, el proper mes de gener.

EL CARLES RAHOLA, PER MONTSERRAT TURA

Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017 d’assaig amb ‘República pagesa, una vindicació del catalanisme rabassaire’, que parteix de la memòria familiar

I això és el que ens expliquen del llibre!!

El 39è Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a l’obra República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire, de Montserrat Tura.

Els fets més significatius del catalanisme polític de la primera meitat del segle XX els ubiquem a la ciutat. Les imatges que els fotògrafs han immortalitzat són d’homes amb corbatí als balcons de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Però cal no oblidar que la Catalunya on naixia la reivindicació catalanista i de progrés era massivament pagesa. El pes d’una victòria o una derrota electoral requeia en els municipis petits, on la industrialització era encara incipient. Aquest treball intenta mostrar que, sense el compromís del món pagès, no hauríem vist l’Assemblea de Bases a Manresa, la Solidaritat Catalana, la Mancomunitat, el primer esborrany d’Estatut, el Pacte de Sant Sebastià o la victòria de l’esquerra catalanista en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i en les del Parlament del 32.

D’entre tots els moviments del món agrari –que abraça els propietaris, els sindicats, les cooperatives, etcètera–, el que incorporava més reivindicacions socials va ser el rabassaire, una organització político-sindical que va fer possible la victòria d’ERC l’abril del 31 i alhora va condicionar-ne el programa. La llei de contractes de conreu i les seves vicissituds expliquen els interessos que van anar concretant-se fins als dos bàndols de la guerra civil.

L’assaig parteix del cas concret d’un d’aquests líders rabassaires, Feliu Tura Valldeoriola, de Mollet del Vallès, fundador –juntament amb altres pagesos joves– de la Unió de Rabassaires. La seva lluita per organitzar-se, per obtenir coneixements i per aconseguir una vida millor per als seus fills va ser estroncada brutalment per la guerra civil espanyola.

EL RAMON MUNTANER, PER XAVIER GUAL

Xavier Gual obté el 32è Premi Ramon Muntaner amb un thriller al voltant d’una trama policial i mafiosa.

I això és el que ens expliquen del llibre!!

La noia de la caravana narra les aventures d’una adolescent que intenta descobrir què hi ha al darrere de la desaparició del seu xicot i salvar-se ella mateixa

La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 32è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner a l’obra La noia de la caravana, de l’escriptor Xavier Gual.

Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana forma part dels Premis Literaris de Girona. S’hi poden presentar obres originals i inèdites destinades al públic juvenil i té una dotació de 6.000 euros, a més de la publicació de l’obra sota el segell Fanbooks. Enguany han format part del jurat Patrizia Campana, David Cirici, Núria Martín, Francesc Miralles i Marta Vilagut.

La noia de la caravana és un thriller juvenil al voltant d’una trama policial i mafiosa. L’obra narra les aventures de la Laura, una adolescent de setze anys que marxa de cap de setmana amb en Kilian, un noi que li agrada. Quan arriben al càmping abandonat on s’estaran, la Laura té una mica de por, però en Kilian la tranquil·litza i passen la nit plegats en una caravana. L’endemà al matí, però, el noi ha desaparegut i la Laura comença a fer descobriments estranys: petjades desconegudes a terra, piles de fils de coure que un dia hi són i l’endemà ja no, missatges que l’insten a fugir escrits a l’entrada de la caravana…

La Laura viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses fins a aconseguir resoldre el gran enigma en què s’ha vist involucrada i vèncer el monstre que l’assetja, que li és molt més proper del que ella es pensava.

Tornava a estar com al principi, sola i sense entendre què dimonis passava. De fet tot era molt pitjor que al matí, perquè ara sabia que un home armat m’estava buscant. Em notava molt cansada i el meu cap valorava l’opció de lliurar-me, amb les mans enlaire, només per deixar de patir. Acceptava la meva sort si almenys amb la rendició algú m’explicava en quin embolic estava ficada. També vaig pensar que en Kilian podria estar retingut o fins i tot mort, i que jo estava fugint sense saber on anar, incapaç d’orientar-me a mitja tarda, en un bosc ofegat d’aigua on aviat es faria fosc. Corria i relliscava tota l’estona. No sabia per on seguir, no tenia cap estratègia que no fos allunyar-me d’aquell home i sobreviure.

Fragment del llibre La noia de la caravana,
de Xavier Gual

I fins aquí, les notícies sobre els Premis Literaris de Girona 2017!

La nostra més sincera enhorabona als guardonats. Us llegim aviat al Nosaltresllegim!

Share

El llac dels Signes, de Miquel de Palol

elllacdelssignes

@Ed_Proa @Grup62

Llegir aquest El llac dels Signes, de , és un repte per a tossuts impenitents. Com que jo en sóc un m’he dedicat des de fa uns quants dies a treure’n l’entrellat. No tot el dia, és clar. Ni les festes ni les neurones donen per tant.

Capbussat en la lectura sense previ advertiment, i no pas a la meitat del camí de la vida (què més voldria!), la sensació és la d’endinsar-me en una selva obscura sense un Virgili que m’acompanyi.

Com a molt, un generós Joan F. Mira. El rètol que convida a deixar tota esperança als que gosen entrar no hi és però s’endevina que Palol no ens pensa donar peixet.

El bosc és espès, ple de senyals –Signes?- estranys i poc entenedors. De tant en tant, però, s’obren clarianes que em permeten reconeixer paisatges coneguts: alguns literats i pensadors. I músics: Bach, Mozart, Buxtehude, Bach, Schönberg, Beethoven, Bach, Fauré, Jeannette MacDonald, Bach i Bach i Bach i Bach. Cadascú té les les llacunes culturals que té. A mi la constant referència a Bach m’ha servit per no perdre la confiança en descobrir on vol anar a parar o com trobar un fil que ens permeti sortir del laberint amb la satisfacció d’haver-ne trobat el sentit.

I a la plana 74 trobo la primera pista explícita:

A quin gènere s’adscriu aquest llibre? En termes matussers: en quina secció el posarà el llibreter. Si hi té a veure com va decidir l’autor quin material és especulació teòrica i quin ficció imitativa de la vida, si a més no para de barrejar-ho. Si per més que els teòrics s’escarrassin a recordar que tota escriptura és ficció, el periodisme al capdavant, i sembla un acudit, la convenció no es mou (…).

(…) Qualsevol de les peces que vénen tot seguit podia haver dormit la resta dels segles (…) o haver estat donada a l’edició per separat (…). I a aquestes alçades ja prou he fet contra les normes per sentir-me cridat a fer més funambulismes.

“Les peces que vénen tot seguit”! Som a la plana 74 però he estat immers en el PREFACI SENSE ATRIBUTS que s’estendrà encara 25 pàgines més en les quals explicita detalls sobre les esmentades peces.

Ha estat com si l’autor ens convidés a llegir totes les notes (no pas a peu de plana sinó aplegades una darrera l’altra) abans de desenvolupar les “peces”.

Un cop començada la lectura, doncs, trobem un poema diguem-ne que convencional: versos ben arrenglerats, seguit per la primera de les tres sèries d’aforismes que amb el títol comú L’Arquer i l’Orfebre anem trobant repartits simètricament en el llibre amb ritme inspirat en l’estructura de les obres barroques de Bach.

I dins d’una narració en forma de diàleg que porta el títol Estudis de complexitat variable, una sèrie de narracions curtes reunides sota el títol d’Apèndix, un altre poema i finalment dues peces originades per encàrrecs: una per a l’escena i una altra per al cinema, aquesta última sobre Incerta glòria.

Segurament, el que més he gaudit han estat els aforismes que van apareixent durant tot el llibre. És un gènere molt i molt complicat i que no tothom és capaç d’escriure sense fer el ridícul.

Rarament la castedat és opció. Quan no és obligada, sol ser refugi.

No és un llibre, crec, que s’hagi de llegir d’una tirada. Però tenint present que Palol és un home que té coses a dir i que escriu molt i molt bé, és un llibre per tenir a mà i anar-hi tornant.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llac dels Signes
Autor: Miquel de Palol
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7588-431-8
Preu: 24,90€

Share

Avui és el Dia Mundial de la Poesia #piulempoesia

Nosaltres, avui ens sentim especialment feliços, perquè el gènere que ens acompanya en els grans moments de la vida pren tot el protagonisme. I com que ja sabeu que aquí, en aquest Nosaltresllegim, els grans moments passen molt sovint (no cal esperar un casament per llegir uns versos) no ens n’hem pogut estar de sumar-nos a aquest Dia Mundial de la Poesia.

Si encara no heu llegit el Quatre Paraules, el poema que en Narcís Comadira ha escrit per a l’ocasió, us el deixem sencer:

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

M’ha agradat aquest poema, i molt! Gairebé tant com el llibre de què jo us volia parlar avui: Aire amb Cel de Fons, d’en Miquel de Palol.  Us dic de debò que és un text d’aquells que paga la pena tenir, rellegir, deixar, perdre i tornar a comprar per tornar a prestar…

Títol: Aire amb cel de fons
Autor: Miquel de Palol
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-293-2
Preu: 16,00€

Hi ha de tot, en aquest llibre. Des de poemes humorístics (Balada del Reunit és una conyeta d’allò més divertida i àcida) fins a reflexions de país, del pas del temps, de natura (és Des de més Amunt el poema que regala, en el seu darrer vers, el títol del llibre a l’autor), de l’amor… Però m’estaré de triar-vos-en fragments, perquè el poeta diu, només començar:

Deia Ferreter en una entrevista que les úniques unitats consistents eren el poema i el conjunt de l’obra, i que llibres, parts del llibre i tota mena d’apartats no eren més que cortines i visillos que mes que portar res a la consideració de l’autor venien a ser ridícules marejades de perdiu, una regla que per cert ell no va seguir del tot.

Bé, doncs, si ho deia Ferrater i ho subscriu Palol, què he de fer jo? Res que no sigui callar i desitjar-vos un gran Dia!

Share