Arxiu d'etiquetes: Màrius Carol

Un estiu a l’Empordà, de Màrius Carol

unestiualempordaUn estiu a l’Empordà ens explica la història d’en Marc, un periodista en la cinquantena que un bon dia rep la trucada del director del diari on treballa com a corresponsal. Hi ha retallades al diari i en Marc ha de tornar a la redacció, serà substituït per un jove acabat de sortir de la facultat i que resultarà molt més econòmic per a l’empresa, mentre que a ell li quedarà la feina a la redacció, una feina estable i falta d’emocions, completament diferent a la vida a Londres a la que ja s’havia acostumat.

Fins aquí, més d’un dirà: “doncs quina novetat, una història sobre la quotidianitat, el que ens passa cada dia a la majoria de mortals d’aquest país”. I sí, en realitat, el punt de partida de la novel·la de , podria ser un moment de la vida de moltes persones. En Marc experimentarà i ens farà viure el seu propi punt d’inflexió, aquell moment pel que segurament tots passem un moment o un altre. Aquell moment en què hem de decidir com es desenvoluparà la nostra vida, en què hem de triar si prendre la pastilla blava o la vermella.

Doncs sí, en tornar de Londres, en Marc es troba amb una sorpresa inesperada. El seu oncle Lluís li ha deixat en herència un mas a l’Empordà envoltat de vinyes i oliveres i amb una història personal interessant i intensa on fins i tot retrobarem Romy Schneider, la Romy més íntima i personal. I és aquí on en Marc haurà de decidir què fer amb la seva vida. El periodisme, tal i com ell mateix reconeix, li ho ha donat tot, però no té massa més per oferir-li, mentre que al seu davant, se li ofereix una nova oportunitat, una vida a l’Empordà tranquil·la, diferent i que li permetrà descobrir-se altra vegada a si mateix.

Què faríeu, nosaltres?

Aquí teniu els Primers capítols en pdf.

Títol: Un estiu a l’Empordà
Autor: Màrius Carol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1874-4
Preu: 19,95€

Share

Bon temps, sol, platja i… Dry Martinis a Palamós

L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) ens comenta L’home dels pijames de seda, una novel·la que ens descobreix els tres llargs estius que l’escriptor Truman Capote va passar a Palamós. Llegiu, llegiu…

Títol: L’home dels pijames de seda
Autor: Màrius Carol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1088-5
Preu: 19,95€

Durant tres llargs estius de principis dels anys 60, Truman Capote es va refugiar a la Costa Brava per escriure la seva obra cabdal, A sang freda.

Va viure a diferents cases, la primera situada a la platja de la Catifa, de Palamós; la segona al Comtat Sant Jordi, a Platja d’Aro; de nou una estada a la casa de Palamós; la tercera a la platja d’Es Monestrí, a Sant Antoni de Calonge; i la quarta a Cala Senià, de Palafrugell. La calma que va trobar a la Costa Brava, juntament amb el bon clima, el paisatge i el menjar el van convèncer per triar aquesta zona en lloc de la Costa Blava o la Riviera italiana. Se saben poques coses del seu pas per Catalunya; sabem que va passar pràcticament inadvertit per als seus coetanis, per bé que resultava un personatge curiós, vestit de manera extravagant, acompanyat pel seu company Jack Dunphy i el seu caniche cec.

L’home dels pijames de seda és el relat de l’escapada creativa a Europa d’un personatge central de les festes del Nova York de l’època, amic i confident de Marilyn Monroe, Lee Radziwill –germana de Jacqueline Kennedy, i tantes altres figures del moment. Un llibre evocador, en què Màrius Carol ens convida a imaginar-nos Capote, assegut a la seva casa de la Catifa, després d’uns quants martinis, escrivint a altes hores de la matinada, i remugant per la fressa que feien els pescadors que sortien del port a començar la jornada.

Us vull recomanar aquest llibre, obra del periodista Màrius Carol i que va merèixer els premis Prudenci Bertrana de Novel.la i el M. Àngels Anglada. La millor lectura per llegir a l’estiu, sota el parasol, sentint olor de mar i sal i amb un bon dry martini!

Us deixem amb un parell d’articles molt interessants, un a La Vanguardia i l’altre a El País.

Share