Aquí teniu les fotos del Sant Jordi 2018 que hem viscut al Nosaltresllegim!
Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta Diada de Sant Jordi tant com Nosaltres, que tingueu el vostre llibre signat i esperem trobar-vos al carrer, l’any que ve, en el dia més bonic de l’any!
Aquí teniu les nostres fotos de la Diada!
Recordeu com va ser el Sant Jordi de l’any passat? Nosaltres si!!
Ha estat un error obrir aquest llibre? La veritat és que no. Però aquesta és la sensació que m’ha quedat quan ho he fet. Atrapa massa i me n’he anat a dormir tard massa dies seguits!! Irresistiblement atrapada al llarg de més de 500 pàgines en les quals assistim a la fugida endavant de Mauro Larrea.
L’autora d’El temps entre costures i La missió de l’oblit ha deixat enrere les veus femenines per donar la paraula a un home… i quin home! Estem davant d’una altra gran novel·la de la María Dueñas on trobem secrets, ambicions, enganys, fortunes, passions, personatges amb moltes arestes i un gran rigor històric.
Amb Destí, La Templanza us trobareu davant d’una novel·la d’amor, amb un fresc històric situat a finals del XIX que comença a Mèxic, segueix a La Habana i acaba a Jerez, en aquesta finca anomenada ‘La Templanza’.
En Mauro Larrea, un indiano caigut en desgràcia arran de la guerra de secessió dels Estats Units, guanya aquesta finca en una partida de billar. Quan hi arriba coneix la pertorbadora Soledad Montalvo: una dona forta, intel·ligent, amb els objectius molt clars i sobretot, amb un marit que es dedica a comerciar amb els vins que es fan a Jerez. En voleu un tastet? Ella diu que…
-El meu pare mai hauria perdonat ni una sola polonesa en un dia com avui. I jo haig de mantenir ben amunt el seu prestigi, com a digna filla que sóc d’en Jacobo Montalvo: el més tal·lós per als negocis i el més hàbil als salons, com tothom el recorda amb tant d’afecte.
Les riallades benintencionades van ratificar l’homenatge al progenitor; però ningú va arribar a captar el doble sentit de la frase.
Potser va ser la càlida acollida dels vinaters el que va contribuir a relaxar-lo i li va permetre desterrar temporalment en un racó de la seva memòria els tèrbols incidents de la tarda. O potser, novament, va ser el simple atractiu de la Soledad, aquella barreja de gràcia i enteresa que l’havia acompanyat en totes les tempestes i tots els naufragis de la seva vida. Fos com fos, a partir del moment en què es van integrar al centre del saló, tot es va volatilitzar per a en Mauro Larrea com per l’art d’un mag capaç de convertir en fum un as de cors: els pensaments rocosos que constantment li martellejaven el cervell, l’existència d’un fillastre menyspreable, la música al voltant. Tot va semblar evaporar-se tan bon punt va agafar la Sol per la cintura i va notar el pes lleuger del seu llarg braç col·locat damunt l’espatlla.
Ja ho veieu. Unes paraules, un ball… i el món s’evapora!
Nosaltres. Si patíeu, no cal. La María Dueñas ho ha tornat a fer. I si no us en refiàveu del tot perquè La missió de l’oblit no us va acabar de convèncer o no va complir les expectatives que us havíeu fet després d’El temps entre costures… no cal que patiu.
La María Dueñas ho ha tornat a fer. És un tros de llibre!
Aquí teniu els primers capítols en pdf.
Títol: Destí, La Templanza
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-1959-8
PVP: 21,90 €
@ColumnaEdicions @Grup62
No havia llegit mai cap llibre de la Maria Dueñas. Sincerament, no em cridava l’atenció però anava totalment errada.
La missió de l’oblit, de María Dueñas, tracta sobre la Blanca, una lingüista espanyola que, arribat a un punt de la seva vida en el qual tot minva, decideix fugir. Una bona decisió?
Què faries si tinguessis tota una vida construïda i de cop i volta els fonaments es desintegressin?
Doncs amb la Blanca viurem com una dona de mitjana edat amb dos fills adults, un marit incondicional i una feina estable, és capaç de deixar-ho tot i marxar a l’altra punta del món per començar una altra vida. Sent conscient que dels problemes no ens en podem amagar, farà el seu camí i s’entregarà per complet a una beca a través de la qual coneixerà homes interessants, viurà moments diversos amb ells, farà noves amistats…
Aquesta beca consisteix en posar en ordre i extreure conclusions del llegat de l’Andrés Fontana, un professor d’universitat que va morir en un accident. Allà hi va quedar tota la seva feina: cartes, llibres, escrits sobre les missions espanyoles…
La Blanca, amb el temps, anirà desgranant la veritat fins a un punt on s’adonarà de la fita de la beca, del seu precursor i de tot el que hi ha al darrere.
L’autora fa unes descripcions acurades que m’han transportat fàcilment a viure aquesta història amb la Blanca. M’ha encantat la intensitat que transmet aquesta història.
No us en dic res més. No us ho vull espatllar perquè val la pena llegir aquest llibre!
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: La missió de l’oblit
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-6641-600-9
PVP: 21,90 €
@ColumnaEdicions @Grup62
No he volgut participar en el concurs de La missió de l’oblit perquè ja tinc el llibre. Ja l’he llegit. I ara em toca acosellar-vos a nosaltres que ja podeu córrer i participar, perquè és d’aquelles novel·les que quan l’haureu acabada pensareu: “ai, que bé!”.
Poques autores contemporànies tenen els tempos dels personatges tan ben controlats com la María Dueñas, gosaria dir. Aquest coneixement fluid que els lectors acabem tenint de les persones que conformen l’obra ja es donava a El temps entre costures: de la manera més natural possible anàvem entrant en els protagonistes (i els secundaris!) fins que els arribàvem a haver tractat íntimament.
La missió de l’oblit és una nova mostra d’aquest exercici: la Blanca, la protagonista, fuig de casa seva a Madrid i deixa enrere una feina exitosa a la universitat per oblidar un matrimoni que era passat, present i futur i que ara, senzillament, és història; en Daniel Carter arriba a ser un hispanista madur i reputat de la Califòrnia del final del mil·leni (moment en què transcorre l’acció) però l’hem conegut també com a noiet inexpert enmig de l’Espanya del franquisme; la Rebecca Cullen, una professional de la Universitat de Santa Cecilia, ens presenta els aspectes més íntims de la seva família que han determinat la seva forma de ser en una escena d’un sopar d’Acció de Gràcies que és de les més emotives del llibre… I així podríem enumerar-los tots. De tots acabem sabent com eren, com són, i per què els passa el que els passa. Res no és inversemblant, tot i que sí que hi ha una defensa de l’atzar com a motor d’algunes de les forces més importants que mouen les nostres vides.
I, tornant als personatges, si a aquesta galeria tan ben treballada hi sumem el mestratge en l’elaboració de la trama -una mica d’amor, una mica de comicitat, un pessic d’incògnita i, sobretot, una dosi d’Història sàviament dosificada- ja crec que tenim una bona part de l’argumentari de per què agrada tant la María Dueñas. Ho fa molt bé, nosaltres.
De debò que us imagino molt fàcilment enganxats a la lectura com jo ho he estat aquests dies, intentant esbrinar si “oblit” és un concepte mereixedor d’haver-se escrit, o no, en majúscules en el títol.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: La missió de l’oblit
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-6641-600-9
PVP: 21,90 €
@ColumnaEdicions @Grup62
Ho heu llegit bé, Nosaltres!
Des d’avui posem en marxa un nou concurs al Nosaltresllegim i el nostre objectiu és regalar 5 llibres signats per la Maria Dueñas del seu nou llibre, La missió de l’oblit, publicat per Columna.
L’autora d’El temps entre costures ens acosta, aquest cop, la vida i peripècies d’una professora d’universitat que fuig dels “intríngulis” d’aquesta adorable (i a vegades ofegant) institució per anar a investigar les missions espanyoles que van anar a cristianitzar l’actual Califòrnia nord-americana.
La protagonista, Blanca Perea, agafa el relleu d’un estudiós de la matèria… i heus aquí les dues preguntes que heu de respondre correctament per poder aconseguir un d’aquests 5 exemplars signats per Maria Dueñas:
Com es diu aquest estudiós de la matèria de qui hem parlat, i quin és l’hispanista que protagonitza la tesi doctoral del “noi” de la novel·la, Daniel Carter?
Ens heu de contestar aquestes dues preguntes en un comentari d’aquest post i heu de saber que el concurs estarà en marxa des d’avui fins dilluns que ve, 25 de febrer.
El resultat de qui s’emporta el premi el decidirà Columna i Nosaltres ens posarem en contacte amb els guanyadors.
I per anar fent boca, per si no coneixeu de què va, o voleu conèixer una mica més de què va aquesta Missió de l’oblit de la María Dueñas, aquí teniu la sinopsi i el text de contraportada del llibre:
Una història lluminosa entre els anys cinquanta i finals del segle XX que es mou per Espanya i Califòrnia desplegant intrigues imprevistes, amors entrecreuats i personatges carregats de passió i humanitat.
“Però ell se’m va avançar. De manera insospitada i desconcertant, aquell americà d’aspecte atlètic i gairebé juvenil malgrat la seva maduresa consolidada, que, pel seu aspecte, poca cosa semblava compartir amb els meus col·legues d’aules i ofici, que mantenia la meva mà en la seva mentre em mirava amb els seus ulls clars, va arrencar en la meva pròpia llengua i, amb un castellà rotund, em va deixar descol·locada.
—La Rebecca ja m’ha parlat de la teva presència a Santa Cecilia, estimada Blanca, de la teva missió de rescat del llegat del nostre vell professor. Ja tenia ganes de conèixer-te, perquè en aquests remots paratges no abunden les dames boniques de règia estirp espanyola.
No vaig poder evitar posar-me a riure. Per la gràcia que tenia aquella paròdia d’una escena galant passada de moda. Per la calidesa amagada rere la seva espontaneïtat. Pel reconfort que vaig sentir, després d’aquelles setmanes fosques de reclusió, en sentir un accent tan proper i impecable en algú tan allunyat del meu univers”.
Té bona pinta, oi? Nosaltres estem convençuts que aquesta Missió de l’oblit agradarà tant com El temps entre costures.
Què? Us hi animeu?
Esperem les vostres respostes!
Títol: El temps entre costures
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-309-1
PVP: 22.00 €
Hola amics,
Avui m’agradaria explicar-vos una petita història:
Fa uns quants mesos, la Montse Brau, va fer una ressenya d’aquest llibre, bastant encisadora. Al cap d’un temps, una altra Montse, la Serrat, que és la meva germana gran, va llegir aquesta ressenya i li va agradar tant el que hi deia que va decidir comprar el llibre en qüestió.
Me’n va fer tan bona premsa que aquest Sant Jordi, tot i que no sigui de rabiosa actualitat, he decidit no ser menys i llegir-lo jo també.
Val a dir que la decisió ha estat més que encertada. A tots aquells que encara no ho heu fet, us convido a seguir aquesta cadena perquè el llibre s’ho mereix.
Ja me’n direu el què, eh??…
Títol: El tiempo entre costuras
Autor: María Dueñas
Editorial: Temas de Hoy
Col·lecció: TH Novela
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-8460-791-5
PVP: 22.00 €
Em deixeu que avui em posi una mica nostàlgica?
Recordo perfectament el soroll que feia la màquina de cosir que tenia la meva àvia. Una Singer de l’any de la tos, que ella feia rodar molt ràpidament amb els peus mentre amb les mans orientava la direcció de la roba amb una destresa gràcies a la qual semblava que tot plagat fos tan fàcil. Jo berenava al seu costat i la mirava com si en el pujar i baixar de l’agulla m’hi anés mitja vida. Vaig veure fer la mateixa operació a la meva besàvia i a la meva mare. Posteriorment, he vist cosir la meva sogra i la meva cunyada, totes elles dones pacients, empeses per la il·lusió de qui sap que aquella feina donarà un fruit, que de les mans en sortirà alguna cosa bona. Malauradament, de cap d’elles no he estat capaç d’aprendre més enllà de cosir-me un botó. Tanmateix, m’han deixat un pòsit d’admiració per la costura. M’agrada veure cosir encara que no en tingui ni idea i, encara més, m’agrada recordar la cara que feia la meva àvia quan veia que les meves vores s’assemblaven perillosament a les costes del Garraf. Crec que la constatació que la seva néta era nul·la per a les labors la va portar a tolerar les meves llargues hores de lectura a la fresca, en estius com aquest, mentre ella, sí, cosia o feia ganxet. Ens fèiem una companyia silenciosa però íntima.
Potser és per això que aquest títol, El tiempo entre costuras, em va cridar l’atenció. Després del rotllo familiar que us he deixat anar com a introducció, no em voldria allargar massa en l’argument, perquè si no ens trobararan a tots nosaltres deshidratats i enganxats a la rodeta del ratolí, o sigui que només cinc cèntims. Una aprenent de modista de Madrid s’enamora com una bleda just abans de la Guerra Civil i, després d’uns esdeveniments inesperats, va a parar a Tànger, on deixa de ser una simple “extra” per alçar-se com a protagonista indiscutible de la seva pròpia vida.
La trama, dita així, no sembla gran cosa, però és que penso que si explico més us l’espatllaré. I és una novel·la que no mereix ser espatllada. És, senzillament, preciosa. Els protagonistes (la majoria femenins), els secundaris, els ambients, la trama, el marc històric, el lèxic… tot està treballat amb una naturalitat que, com quan cus qui en sap, sembla fins i tot fàcil.
L’he prestada a la meva cunyada i a la meva sogra amb la certesa que mai no podré donar-los un cop de mà amb l’agulla, però potser sí amb alguna recomanació literària… De fet, totes dues ja l’han llegida i n’han gaudit tant com jo.
Si voleu obrir boca, us deixo amb el blog de la María Dueñas, l’autora.
