@ColumnaEdicions @Grup62

L’escriptor francès Marc Levy va saltar a la fama a casa nostra gràcies a la  novel·la I si fos veritat…, un llibre que va donar vida a la pel·lícula Ojalá fuera cierto. Temps després, l’autor es va consolidar amb les novel·les El primer dia i La primera nit que van superar, i molt, l’èxit obtingut anteriorment.

El petit lladre d’ombres comença en la infància d’un dels protagonistes: un noi estudiós, aplicat en els estudis però alhora molt tímid, que s’enamora d’una de les seves companyes de classe. Però casualment, el noi més ganàpia i busca-raons de l’escola també s’enamora de la mateixa noia i amb aquesta confrontació neixen els problemes, tant a l’escola com a casa, ja que el seu pare l’ha abandonat. La seva única via de fugida és la seva amistat amb el jardiner de l’escola que li ensenya algunes lliçons de vida.

Aquesta novel·la d’iniciació té l’estil de l’escriptor: de molt fàcil lectura i, sobretot, de descobriment de les coses i les segones oportunitats. Si us han agradat les anteriors novel·les d’en Levy, aquesta us encantarà. Ah! I si voleu trobar sentit al títol, haureu de llegir la novel·la…

Títol: El petit lladre d’ombres
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-630-6
Preu: 18,90€

Títol: La química secreta de les trobades
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-518-7
Preu: 20’50€

Nosaltres, m’acabo de llegir la darrera novel·la del Marc Levy, La química secreta de les trobades, i -com sempre em passa amb aquest autor francès supervendes- m’he distret d’allò més. És una lectura amena, que tracta d’una perfumista de Londres, l’Alice, que, en els anys 50, consulta per casualitat una vident en una fira; serà ella qui li plantegi un destí enigmàtic: l’home de la seva vida li acaba de passar per darrere, però si el vol conèixer haurà de trobar sis persones més abans i haurà de viatjar a Istanbul. A tot això, ella té una colla de quatre amics íntims i un veí més aviat corcó…

Bé, fins aquí l’argument, perquè a poc més que expliqui ja em passo. Tècnicament, el llibre es divideix en tres parts clares, dues de narrades i una d’epistolar (no us dic ni des d’on ni entre qui), i segurament us cridarà l’atenció en totes elles la minuciositat amb què es descriuen les olors. Recordeu El perfum? Doncs a mi m’hi ha fet pensar! No per la trama, eh? Sinó per les constants referències a l’olor de les coses, molt plàstica i ben treballada. És precisament una de les coses que més m’ha agradat de La química secreta de les trobades, la vivesa de les imatges d’aromes. En Marc Levy s’acosta a les coses d’una manera molt immediata i atractiva, la veritat.

Però més enllà de parlar de la trama o l’ús del llenguatge, el que avui volia demanar-vos és si a vosaltres també us passa que quan arribeu al final d’una novel·la romàntica us queda el cos estranyament trasbalsat. A mi sí. Així com la novel·la negra quan l’acabo ràpidament passo a una altra cosa, amb els drames i les novel·les romàntiques estic més estona amb aquella sensació de dir “ai, com els deu anar, ara?”. No ho sé. Digueu-me bleda o que sóc de l’època de La casa de la pradera, però em passa. I no estic parlant de Literatura, eh? Parlo de qualsevol tipus de novel·la d’aquest gènere que estigui prou ben escrita com perquè m’hagi permès conèixer una mica els personatges… Digueu-me: sóc una fava o és més comú que no em penso? Espero els vostres comentaris mentre escric a Columna, a veure si poden pressionar en Levy per a una segona part!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Aquesta tarda hem aprofitat per anar a la llibreria en família. És una de les nostres activitats perferides els dissabtes a la tarda, perquè no tenim presses i trobo que deixar passar el temps fullejant llibres és d’allò més agradable. A més, aquesta activitat individual es posa en comú al final, a l’hora de passar per caixa, i està molt bé veure cap a on s’ha inclinat cadascú.

Jo m’he deixat temptar per una de les novetats que tenia més presència a les prestatgeries -sí, podeu dir que no he estat massa selectiva! El primer dia ha estat l’escollida. Fa uns quants dies que vaig estar parlant amb la meva tieta sobre en Marc Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) i avui he pensat que s’havia acabat tocar d’oïda.

Ara veuré si coincideixo amb els milers de lectors (sospito que hi deu haver més aviat lectores) que té aquest senyor, no només a França sinó també a casa nostra… Ja ens ho explicarem, eh? Nosaltres l’heu llegit, en Levy? Us ha agradat? Per cert, en la meva particular valoració també us diré si m’ha agradat més Un dia o El primer dia i com he solucionat no confondre un títol amb l’altre!!