Arxiu d'etiquetes: Manuel Cuyàs

Enamorats de l’Audrey Hepburn, de Manuel Cuyás

enamoratsdelaudreyhepburnSegur que molts de vosaltres ja coneixeu Manuel Cuyás. És, probablement, una de les persones que per la seva dedicació més coneix el món cultural, ja que al llarg de la seva vida ha treballat en alguna de les entitats més rellevants d’aquest àmbit. Ara el reconeixem per la seva participació a diversos programes on, com a tertulià, participa aportant coneixement i opinió i, els lectors del Punt Avui, el reconeixen entre altres coses pels seus articles diaris.

Tot i això, la trajectòria de Cuyás es defineix per altres coses a banda de les tertúlies. Va ser director de les edicions Maresme i Catalunya d’El Punt, va participar en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona i la seva participació com a articulista li permet donar un punt de vista propi de l’actualitat cultural i política del país.

I és aquí on tot això enllaça amb Enamorats de l’Audrey Hepburn, perquè el llibre editat per Proa és ni més ni menys que un recull d’alguns dels articles que ha escrit en Cuyás. I direu, quina gràcia té el tema? Doncs, sobretot, que no es tracta d’un recull i punt. Perquè seria fàcil fer això, però no. El que s’ha aconseguit és, via els articles, fer una repassada per diversos temes que han servit a Cuyás de motiu per als seus escrits i on, sobretot, es parla de la vida i del que passa a la vida.

Posem per cas el capítol que dóna títol al llibre: Enamorats de l’Audrey Hepburn. Una actriu que hi apareix de passada, com a excusa per a parlar de moltes coses, però sobretot de cine, de les dèries dels actors o directors o de com els espectadors ens emmirallem en aquells actors o actrius que veiem a les pel·lícules.

Tant si us agrada el Cuyás tertulià com si no, val la pena endinsar-se en aquest recull. És poc probable que d’aquí en surtin cites que siguin recordades d’aquí molts anys, però segur que gaudireu d’un periodista que si una cosa sap és retratar els fets del dia a dia d’una forma irònica i simpàtica deixant-nos un bon regust i, sovint, un somriure als llavis.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Enamorats de l’Audrey Hepburn
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-534-6
PVP: 17,50€

Share

El nét del pirata, de Manuel Cuyàs

elnetdelpirata

@Ed_Proa @Grup62

Tothom té un passat

Ja ho deia Joan Capri parlant del protagonista d’una pel·lícula: “es veu que aquell home tenia un passat”.

Efectivament, tots tenim un passat. I com els casquets polars, la memòria dels periodistes que han estat testimonis del nostre passat recent ha entrat en un període de desgel: Nadal, Foix, ara … És una moda? Beneïda moda per als aficionats al gènere de les memòries, sempre a cavall entre la Història amb majúscules i la petita història local i familiar, especialment quan qui escriu les memòries té coses per explicar viscudes de primera mà i sap fer-ho amb amenitat i ofici. A més, cal dir que, per edat, tindrà temps d’escriure, d’aquí vint anys un segon volum de memòries.

El títol del llibre ens remet a la curiosa història de l’Antoni Cuyàs, mataroní nascut el 1802 que, ja vell, escrivia:

Mis abuelos y mis padres han vivido en la ciudad de Mataró. Mi padre de linaje humilde, se había dedicado a las bellas artes, especialmente al dibujo y al grabado. A los catorce años, no habiendo pasado dos del fallecimiento de mi buena madre, me sacó del colegio y me puso a su lado a trabajar, esperando que enseñándome sus habilidades me daría carrera que asegurase mi subsistencia venidera. Pero en este tiempo principió una revolución en mis ideas. Sentía los instintos, las necesidades y la ambición de hombre. Las mujeres que miraba con profundo interés, las nuevas amistades que contraía, un deseo vehemente de jerarquía social, me impelían a dirigir un constante pensamiento a mi sombrio porvenir. Tenia una repugnancia irresistible a la ocupación que me habia destinado mi padre, no adelantaba en ella, no se armonizaba con mis inclinaciones ni vislumbraba en mi patria esperanza lisonjera para mí (…)

El año de 1817 le dije a mi padre que mis abuelos maternos habian sido marinos y yo quería seguir también esta carrera. Que para conseguir una fortuna estaba resuelto a emprender toda clase de empresas y peligros, y que esperaba lograrla o morir en África o en América, para cuyo logro queria estudiar la Náutica” (…) “En febrero o marzo de 1820, segundo día de carnaval, fuí examinado en Arenys de Mar y recibí el nombramiento de agregado a los pilotos. (Pgs. 279-280)

Va anar a fer fortuna a les Amèriques i va fer, entre moltes coses i per poc temps, de corsari al servei de la República Argentina. D’aquí el sobrenom de Pirata. El 1865, amb la fortuna feta amb les altres “moltes coses” torna a Mataró -amb la Mariquita, esposa en segones núpcies- sense descendència. Morta la Mariquita i amb 86 anys decideix casar-se amb una dona de 50 anys que té una germana vídua d’un ferroviari de cognom Cuyàs, sense relació amb el senyor Antoni, que té un primogènit de nom Manuel que heredarà (i malversarà) la fortuna. És el besavi del nostre Manuel Cuyás.

Fins aquí la justificació del títol, El nét del pirata, però el llibre no va per aquí. No és una altra història de les aventures d’un altre indiano. Antoni Cuyàs es construeix una casa senyorial a la Rambla mataronina. Allà va néixer, ha viscut i viu Manuel Cuyàs, l’autor del llibre. I la casa és el testimoni mut de la història recent de Mataró. Veu la petita història familiar i viu el trànsit de Mataró de vila marítima, sense port,  al Mataró postindustrial i encara no pseudosuburbi de la Barcelona dels nostres dies.

Cuyàs escriu molt bé i al servei d’allò que explica sense floritures literàries. A la manera de Josep Pla però sense tants adjectius. En el llibre hi ha humor, tafaneries, discretíssima però potent mala bava i molt d’amor cap a la ciutat de Mataró. Un amor que no és cec -només cal llegir la llista de les “capgrossades”- però que potser per això és més profund i sincer.

I com sol passar, com més local és allò que se’ns explica, més universal és l’interès que ens desperta.

No us perdeu aquesta crònica de la nostra història recent. M’agraïreu el consell.

I sobretot, recordeu que el pèsols, les favetes i les mongetes del ganxet han d’haver “vist el mar”.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El nét del pirata
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-467-7
PVP: 17.50€

Share