Arxiu d'etiquetes: Manuel Baixauli

La cinquena planta, de Manuel Baixauli

1 resposta

lacinquenaplanta

@Ed_Proa @Grup62

Alguna vegada us heu preguntat a quina unitat pertany cada planta d’un hospital? Molts cops ho veiem quan pugem amb l’ascensor… n’hi ha d’altres en què ho desconeixem completament.

En  és el protagonista d’aquesta historia autobiogràfica. Un escriptor que tot just en acabar d’escriure la seva obra mestra, L’home manuscrit, es veu assetjat per una estranya malaltia que el deixa immòbil al llit.

No es pot moure, no pot respirar, no pot parlar… l’únic que pot fer, és pensar. Al cap de sis setmanes, però, quan ningú creia que es podria recuperar, ell ho aconsegueix; es recupera en un sanatori on coneix uns personatges ben estranys i descobreix la fascinació obsessiva que li crea el no saber que s’amaga a la cinquena planat d’aquest sanatori.

En Farragut, l’Orfila, Físico, Fíxia, Director, Timoteu o en Dr. Morgot són alguns dels personatges que donen vida a La cinquena planta, una novel·la carregada de girs inesperats que faran que les neurones del lector s’activin buscant relacions impossibles.

Si, si, Nosaltres… aquesta novel·la us farà pensar i no parar de llegir! És una d’aquelles que quan te l’acabes, fa que la resta de la setmana no pensis en res més! Així que si voleu saber què li passa a aquest escriptor, llegiu-la i em dieu a qui o què us recorda…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La cinquena planta
Autor: Manuel Baixauli
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-404-2
PVP: 17.50€

Share

Espiral

3 respostes

Títol: Espiral
Autor: Manuel Baixauli
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 125
ISBN: 978-84-8256-102-8
Preu: 17 €

Aquesta setmana va arribar com a novetat a la biblioteca on treballo aquest llibre de relats, Espiral, de l’escriptor i pintor valencià Manuel Baixauli. El vaig agafar perquè fa un parell d’anys vaig llegir la seva novel·la L’home manuscrit i em va agradar molt, és d’aquelles lectures en les que has d’estar atent, que conviden a una reflexió.

I en certa mesura, Espiral també és una lectura d’aquest tipus. És un recull de relats molt breus rescrits per l’autor -va ser la seva òpera prima amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona l’any 1998- que té com a fil conductor, però no l’únic, la mort vista des de diferents perspectives i els miralls, o espills, com a joc o recurs per mostrar records i reflexions.

Trobareu a Espiral relats onírics, altres de fantàstics, altres amb un final que us sorprendran. N’hi ha d’altres, els més breus, que dóna la sensació que estiguis llegint petits poemes en prosa. Tots ells formen una petita obra unitària amb molt de suc; són petits tasts literaris que us deixaran tan bon regust que voldreu repetir. Com a primer tast us recomano a continuació l’últim relat que dóna títol al llibre, Espiral:

Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.

Meravellós, oi? No em vull oblidar de fer una última menció a l’epíleg del llibre. Consisteix en un diàleg entre l’autor que va escriure l’òpera prima i l’autor que ha reescrit els relats, un joc de miralls fantàstic! No us ho perdeu.

Us deixem amb un vídeo on l’escriptor Manuel Baixauli llegeix un fragment del seu llibre Espiral.

Share