@ColumnaEdicions @Grup62

La Claire, la protagonista de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, és una dona jove que es dedica bàsicament a viure la vida, alegre i divertida, organitzant festes selectes i un punt extravagants al seu magnífic pis de la Cinquena Avinguda.

Es mou com un peix a l’aigua entre copes de xampany, caviar, sabates de taló i collarets de Cartier. Però la Claire és una impostora.

Li fa creure al seu marit que és un senyora de cap a peus, que pertany a la noblesa, quan la trista realitat és que als 16 anys va fugir de la granja d’Oklahoma on es va criar, tipa de remenar terra i misèria a cabassos. Resumint, que l’engany es descobreix i ha de fugir cames ajudeu-me del seu entorn. El destí que tria és París, cercant la pista d’en Laurent, un antic amor.

Quan arriba al seu destí, les coses no són en absolut com ella se les havia imaginat. Es troba amb un París ocupat pels nazis, pel fred, per la gana, i sobretot per la por. Donant tombs per aquí i per allà, i sense ni tan sols voler-ho, la princesa yanky acaba convertint-se en una primera espasa de la Resistència. Sí, senyora!! Compleix a la perfecció les missions que li encomanen (no podia ser d’una altra manera), fins que de cop i volta apareix un traïdor dins les seves pròpies files.

I a partir d’aquí… Silenci!! És la Guerra…

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€

@ColumnaEdicions @Grup62

La lectura de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, ha estat una sorpresa.

No coneixia l’autora, i després d’haver llegit aquesta novel·la m’he quedat amb ganes de llegir més obres seves.

L’últim cop que vaig veure París és una novel·la d’amor, però també de guerra. Ens relata les vivències d’una dona, la Claire Harris, amb el rerefons històric de la II Guerra Mundial i l’ocupació de França per part dels alemanys.

Els episodis de guerra resulten interessants, ja que sempre se’ns expliquen a través de la visió dels ulls de la Claire. I serà gràcies a ella que coneixerem l’organització de la resistència francesa al París ocupat per l’exèrcit de l’Alemanya nazi.

Al principi de la novel·la, la història s’emmarca a la ciutat de Nova York, on la Claire és membre de l’alta societat americana, i més endavant ho farà a París, ciutat a la qual la Claire acud a la recerca d’un home i on s’esdevé gran part de l’acció.

Tant amb una ciutat com amb l’altra, gaudirem amb la descripció d’episodis en ambients elegants, amb vestits de seda, brillants, xampany i uniformes militars; i també serem testimonis de traïcions i de tortures.

El que destaco per sobre de tot de la novel·la és el personatge de la Claire perquè és una dona interessant i complexa. Penso que totes les dones ho som, i per això ens agrada topar amb personatges femenins amb una complexitat d’aquesta magnitud.

Al llarg de la narració, anirem coneixent diversos aspectes de la seva persona: superficial, tendra, tenaç, valenta, orgullosa, presumida, elegant, etc.

En cap moment, malgrat que se’ns mostri en alguna ocasió com una dona sense escrúpols, l’he jutjada negativament. Això em fa pensar que l’autora ha aconseguit crear un personatge els actes i la personalitat de la qual resulten ser totalment creïbles pel lector. Us puc ben assegurar que m’he identificat amb diverses reaccions de la Claire al llarg del relat.

He rigut amb ella, he patit per ella, m’he excitat amb ella i, al final de la novel·la, he plorat amb ella.

Al llarg de la vida, els lectors acèrrims com una servidora topem amb grans històries, llegim els clàssics, ens fem el salt amb algun bestseller i, alguna vegada, poques, descobrim un gran personatge. Senyors, els convido a descobrir la Claire Harris. No els decebrà.

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€