Arxiu d'etiquetes: Lolita Bosch

Campos de amapola antes de esto, de Lolita Bosch

@ElAlephEditores @Grup62

Sempre havia cregut que el món del narcotràfic, era un món a part. Si abans només ho creia, ara n’estic plenament convençuda després d’haver llegit amb el cor encongit aquest magnífic treball de camp de la Lolita Bosch anomenat Campos de amapola antes de esto que ja va ressenyar en Sergi fa temps quan es va publicar a Empúries.

Aquí s’hi expliquen coses que, com a mínim es poden qualificar d’esgarrifoses, a banda d’estrafolàries i per descomptat extravagants.

Assistim a la transformació de tot un país, Mèxic, en mans d’uns homes que es dediquen a l´extermini massiu de la població ocupant-se del negoci de la droga, la prostitució, la pederàstia, les armes i el simple assassinat per encàrrec.

Son homes que viuen en unes mansions que et deixen sense alè, per luxoses i per horteres, animals exòtics rondant pel jardí, fons de piscina amb les inicials del capo fetes amb incrustacions de diamants i robís, aixetes d´or,… En fi: un estilisme que tira d´esquenes.

Homes que apareixen a la llista Forbes com les grans fortunes que son, homes que apareixen a la llista de persones mes buscades del mon immediatament després d’Osama Bin Laden.

Això ho sap tothom: la policia, el govern, la D.E.A., i també ho sap tothom que quan toca mirar cap un altra banda, doncs es gira el cap i ja està, tot sigui per no perdre’l d’un cop de destral.

Tothom té un preu, i el narco te calés de sobres per comprar tot allò que vol. I pobre d´aquell que gosi revelar-se, perquè va directe al forat prèvia tortura.

Es fastigós veure la complicitat que hi ha entre el narco i les mes altes esferes. Així ens va. Ostres, quina ràbia! No hi ha un pam de net!

Títol: Campos de amapola antes de esto
Autor: Lolita Bosch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-570-3
Preu: 20€

Share

Camps abans de tot això, de Lolita Bosch

@Empuries_Ed @Grup62

Camps abans de tot això, de la Lolita Bosch, no és un assaig. Si busqueu posts anteriors meus al Nosaltresllegim hi trobareu el llibre Amèxica, d’Ed Vulliamy, on sí que es parla del conflicte que hi ha a la frontera entre Mèxic i Estats Units i que sí que és un assaig. Aquest llibre, sens dubte, no ho és.

En aquest cas ens trobem davant d’una reflexió de l’autora, recolzada per un munt de dades i investigacions sobre el tema, i que intenta transportar i transmetre al lector la gravetat d’aquest conflicte i com afecta la població que el pateix a tots els nivells: econòmic, sentimental, anímic, moral… I lamentablement, molt més.

Aquest és un viatge a través de les persones que malviuen, pateixen, moren i també viuen del comerç de la droga en aquesta llarga frontera entre aquests dos països nord-americans. És un viatge més visceral que no pas una fotografia del conflicte i això ens el fa més proper. La violència a Mèxic és un fet, i el problema més punyent és que és un fet constant. A més, Lolita Bosch ens vol fer entendre que això que passa tan lluny de les nostres fronteres és un conflicte que es pot traslladar a qualsevol punt del món… i francament, això no deixa de ser preocupant.

Fent una retrospectiva des dels anys 60, Bosch mostra l’enorme complexitat del problema des dels seus orígens fins al dia d’avui. Des del conreu d’opiacis a Mèxic perquè l’exèrcit americà tingui morfina pels seus soldats durant la Segona Guerra Mundial fins ara.

Crec que és un molt bon llibre per entendre el conflicte i, sobretot, crec que és un valor afegit la forma com el plasma. Aquí ho teniu:

PER QUÈ MÈXIC
Així: com un crit.

Egoistes, espantats, farts, això és el que volem saber: Per Què Mèxic.
I pensem en llocs com Síria, en repressions brutalíssimes com la que hi va haver a Cambodja, en exterminis com Rwanda, en dictadures feixistes com l’Argentina, Com l’Uruguai, pensem en Srebrenica, en l’apartheid, en Gaza, Biafra. I tot i així volem, volem per un instant, que tot s’aturi i algú ens miri fixament als ulls i ens contesti: Per Què Mèxic.

Per Què Tots Nosaltres.
Per Què Així.
Per Què Aquí.

Com si algú ho sabés.

Em sembla que queda prou clar. Absolutament recomanable.

Títol: Camps abans de tot això
Autor: Lolita Bosch
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9787-779-4
Preu: 20€

Share

Ara, escric

Autor: Lolita Bosch
Títol: Ara, escric
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 236
ISBN: 978-84-9787-455-7
Preu: 18 €

Ara, escric és l’últim llibre d’una de les escriptores barcelonines més cosmopolita i viatjada, la Lolita Bosch.

Aquesta ficció de la no ficció és un text íntim, una radiografia emocional de l’autora que ens mostra a contraclaror i en forma de collage el que queda d’ella una vegada acabada l’escriptura de la seva anterior novel·la, La família del meu pare. I el que en queda és una persona plena de nostàlgia, sensible, amb dubtes, insegura, desorientada, amb ganes de sentir-se acompanyada i sense forces per continuar escrivint. I que d’alguna manera s’obliga a escriure la primera part del llibre, que actua com a conclusió de la novel·la familiar.

Ja a la segona part del llibre, i en tercera persona, ella mateixa ho evidencia: …a pesar que la Lolita Bosch ara no està provant d’escriure una novel·la, que a vegades és més difícil de recordar, d’abastar, de veure. Sinó anècdotes íntimes i petites on posar-hi les coses que pensa com si fossin una bossa. Perquè ara no pot aprendre res. Ara l’escriptura no és un recorregut, sinó temps convulsionat. I només aconsegueix guardar el que escolta en aquell lloc fosc, inexplorat, que a més que cap altra cosa s’assembla a una bossa. Potser per a no res. Potser per anar-lo a buscar després, entendre’l, apoderar-se de tot el que ha estat escripturalment, conscientment i inconscientment. Salvar-se. Dir: Em dic Lolita i sé qui sóc. O dir, únicament: Em dic Lolita i sóc.

Llegint Ara, escric diverses vegades he pensat en uns versos d’una cançó que crec, Nosaltres, us poden ajudar a comprendre l’estat d’ànims i la situació de l’autora durant aquest període vital seu: “Perdido entre montañas, no conozco este lugar / y tengo la sensación de haber estado, aquí, antes ya.”

Esperem que la Lolita hagi acabat guanyant aquesta lluita interior amb ella mateixa i que puguem seguir gaudint properament de les seves magnífiques novel·les.

Share