Títol: La caída de los gigantes
Autor: Ken Follett
Editorial: Plaza & Janes
Pàgines: 1016
ISBN: 9788401387746
Preu: 24.90€
Doncs sí senyor, he tingut el valor i el coratge d’atrevir-me amb el súper-mamotreto del Sr. Follett.
Això que diuen que s’ha de separar el gra de la palla és una feina ben ingrata perquè, la veritat, jo amb tantíssima profusió de lletra impresa, hi trobat molta més palla que no pas gra (deu ser que busco malament).
Ja fa molt de temps, un bon amic -gran lector- em va dir: “T´has fixat que el K.F. es l´únic escriptor contemporani que posa en majúscules només les primeres lletres del títol de la seva obra i, en canvi, el seu nom sí que l´escriu tot en majúscules?”. Doncs és cert, què caram!, “ande o no ande, zapato grande” i és que sembla ser que ell és així, xulo, xulo!!!!
La novel·la en qüestió ens parla dels terribles anys (1914-1918) en què es va gestar, desenvolupar i mal acabar la 1a Guerra Mundial.
Ho fa mitjançant la vida de cinc famílies que van des de l’alta aristocràcia fins als orígens socials més humils.
Se li ha de reconèixer al Sr. Follett que és tot un mestre en l’art del “culebrón”, perquè això és un culebrot en tota regla. Ara bé, té gràcia per fer-ho mínimament digerible i aconsegueix fer-nos enganxar.
Fa molta ràbia llegir les animalades que només poden donar-se en una època turbulenta i convulsa con va ser aquesta (amb la revolució russa de per mig, com si no n´hi hagués prou): a la guerra cap home de classe treballadora va ser ascendit a un càrrec superior al de sergent. En canvi, tots els nois de les escoles privades entraven a l’exèrcit com a tinents segons. Tots els veterans que amb penes i treballs van aconseguir sobreviure, van posar en un risc innecessari les seves vides per culpa d’uns oficials bàsicament imbècils. Què trist!!!
Individus que es canviaven de roba a cada àpat, que no es podien perdre l’estrena d’una nova òpera, que dubtaven entre l’esmòquing o el frac tancat em diamants en lloc de botons… van ésser els grans estrategues que van gestar la guerra!!!
Quan encara se sentien de lluny els darrers trets de la batalla, quan encara quedava tant terror per pair, i tot i això la gent gosava somriure tímidament, l’aranya negra del nacionalsocialisme començava a teixir els seus fils devastadors, a la penombra, i Hitler encara era un desconegut…
Continuarà…