Títol: Nocturns
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-632-2
Preu: 17 €

L’Ishiguro és un autor que m’agrada força i això, unit a què fa uns quants dies en Cèsar ens portava el seu comentari de Nocturns (vegeu Nocturns), em va fer venir ganes de llegir-me aquest llibre. És un recull de contes (el primer de l’autor) que ens permet conèixer un grup de personatges frustrats, fracassats, amargats… però crec que ells mateixos no ho saben. Els trobem en moments de la seva vida que no resulten especialment rellevants i que, en canvi, ens permeten fer-nos una idea clara de què porten al darrere i què els espera per davant.

El primer i el darrer conte, com si es tractés d’una simfonia tancada, transcorren a Venècia, una ciutat com les històries que hi passen: melancòlica, decadent, amb una grandiositat rònega.  Fixeu-vos en el que diu una senyora que està donant classes de perfeccionament a un intèrpret d’aquest instrument en el darrer relat, Violoncel·listes: “El fet que encara no hagi après a tocar el violoncel no canvia res, de fet. Has d’entendre que sóc una virtuosa de debò. Pero encara no m’he “desembolicat”. I el més increïble és que tots dos s’ho creuen!

No voldria deixar de dir que, entre tants tons grisos, el relat que dóna títol al llibre, Nocturn, ens brinda un dels episodis més còmics que he llegit darrerament. De debò que és una escena d’aquelles de l’estil Peter Sellers a El guateque, per exemple, que de tant absurda fa riure a cor què vols… El Cèsar no ens va voler explicar què passava, i va fer bé, trobo, de manera que jo també sabré estar-me’n d’aixafar-vos la sorpresa.

Bé, ja sabeu, si aquest setembre teniu ganes de crooners, no deixeu passar aquest Nocturns… I poseu-vos Chopin al CD!

Títol: Nocturns
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-632-2
Preu: 17 €

Nocturns és un llibre compost per cinc relats units per la seva temàtica, la música, i protagonitzats per dos tipus de personatges centrals: músics que no han triomfat i músics que van triomfar però que es troben a la fi de la seva carrera. Són una mena d’antiherois la vida dels quals coincideix puntualment en el temps i l’espai. Tenint en compte que Kazuo Ishiguro va voler ser músic -la música és un referent constant a tota la seva obra- crec que podem considerar alguns d’aquests personatges com a alters egos de l’autor.

L’escenari d’aquests relats el trobem en el ventall de relacions humanes que ens mostra: relacions de parella a punt de trencar-se, d’amistats que es retroben o de familiars que no sempre s’avenen, enfocades normalment en hores nocturnes. Però el pes dels cinc relats crec que recau en el temps, concretament en el pas del temps. Per una banda, músics veterans que s’adonen que el seu moment de glòria ja ha passat i no tornarà i no saben com afrontar-ho. Per l’altra banda, músics joves que es veuen amb talent però als qui el temps els hi passa i no se’ls reconeix la seva vàlua. I tots ells coincideixen en allò de “lo que pudo haber sido y no fue”, és a dir, en un cert sentiment de frustració.

Però a Nocturns, fruit d’aquesta varietat de relacions humanes, també trobareu moments d’humor, escenes realment còmiques. Són relats molt visuals on predominen els diàlegs. Això fa que la lectura sigui molt amena i un punt àgil. Ara que tot just comença l’estiu crec que pot ser una lectura adient, amb la que no suareu i que us mantindrà entretinguts durant una bona estona.