Arxiu d'etiquetes: Josep Maria Castellet

Josep Maria Castellet, gràcies!

Hi ha dies en què les lletres són tristes. Al Nosaltres ens va deixar molt tocats la mort de l’Emili Teixidor quan la vam conèixer, i així ho relatava la Montserrat. Avui ens deixa una altra mena de veu de les lletres catalanes.

Ens deixa la veu de l’individu que, malgrat no ser sempre el protagonista de la història, del relat, de l’autoria, és qui està a la sala de màquines fent que tot funcioni.

Avui ens ha deixat Josep Maria Castellet, el Mestre. Una figura fonamental per entendre les lletres catalanes: fundador de l’Associació de les Lletres Catalanes i president del Grup 62. Ell explicava que quan Max Cahner li va proposar, l’any 64, dirigir Edicions 62, “em van donar una biblioteca buida i jo la vaig omplir”. Nosaltres celebrem, i molt, aquell encàrrec.

Aquí teniu el text que ha publicat el Grup 62 a la seva pàgina per recordar-ne la figura.

Comunicat de Grup62 en la mort de Josep Maria Castellet

Grup 62 vol expressar el seu condol per la mort de l’editor i escriptor Josep Maria Castellet, i recordar la importància capital de la seva figura en el projecte editorial d’Edicions 62, primer, i de Grup 62, després. Al reconeixement professional i humà més profund, i al sentiment de pèrdua irreparable i d’enyorança que sentim, s’hi afegeix la nostra admiració cap a l’obra literària d’una personalitat decisiva en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX.

Josep Maria Castellet va tenir un paper fonamental en els inicis d’Edicions 62. S’hi va incorporar com a director literari el 1964, i va exercir-hi aquesta funció més de trenta anys. També es va fer càrrec tot aquest temps d’Ediciones Península, el segell en castellà centrat en l’assaig i el pensament, creat el mateix 1964. El 1996, quan es va jubilar, va passar a ocupar el càrrec de conseller de l’empresa; l’any 2000 va ser nomenat president del Consell d’Administració de Grup 62, responsabilitat que ha exercit fins ara. Sota la seva direcció literària, Edicions 62 va convertir-se en l’editorial catalana de referència, amb un catàleg ampli i sòlid, al qual Castellet va incorporar alguns dels títols i autors contemporanis més importants del panorama literari català, espanyol i internacional, tant en la narrativa com en la poesia i en l’assaig. Amb la seva tasca al capdavant d’Edicions 62 i d’Ediciones Península, primer, i de Grup 62, després, Castellet ha deixat un profund segell personal en el món editorial català i espanyol, i una petja inesborrable en tots els que hem tingut la sort de treballar al seu costat.

T’enyorarem sempre, Mestre.

Des del Nosaltresllegim, el nostre condol a tota la família de Josep Maria Castellet, d’Edicions 62 i del Grup 62.

Descansi en pau, Mestre.

Share

Memòries confidencials d’un editor. Tres escriptors amics, de J.M. Castellet

@Ed_62 @Grup62

Un editor entre línies

Fer anys no és mai fàcil. Especialment amb un número com cinquanta! El passat és ja molt extens i per primera vegada te n’adones de fins a quin punt et marca el present; pel que fa al futur, tot i que comença a fer por, s’espera amb més curiositat que amb ànsia. Així, crec, es deu sentir Edicions 62, que acaba de complir mig segle.

Si li poguéssim preguntar a una editorial com porta això de fer-se gran —en el seu cas no només d’edat sinó també de dimensions tenint en compte la gran incorporació que va portar-la a esdevenir Grup 62 fa 6 anys— ens respondria amb una veu molt semblant a la de J. M. Castellet i ens explicaria moltes de les coses que ell mateix ens explica a Memòries confidencials d’un editor.

Però no us deixeu enganyar pel títol, no hi ha en aquest llibre cap informació que mai pugui haver estat considerada confidencial. A la meitat del llibre, de fet, l’autor comenta amb un parèntesi que la “secretivitat” (sic) en una editorial catalana no va més enllà d’intentar amagar les pròpies “xacres conjunturals.” Ara bé, durant la lectura d’aquestes pàgines m’he adonat d’una cosa: quan llegeixes unes memòries o una autobiografia passa el mateix que quan escoltes una bona i complicada peça musical: les notes més interessants són precisament les que no és toquen.

No és que el text que he tingut a les mans no sigui en general molt exhaustiu, o que les descripcions de diverses situacions, escriptors i col·laboradors concrets no siguin extremadament detallades —de fet, en un parell d’ocasions, aquestes últimes freguen l’homoerotisme—; és que els que ens estimem la literatura una fracció del que se l’estima Castellet (és humanament impossible fer-ho tant com ell) però no hi tenim la implicació professional ni personal que hi té ell, no podem evitar trobar-hi certes omissions quasi tant interessants com el que hi ha escrit en aquest llibre.

Per exemple: per què l’autor en les vàries pàgines que dedica a un viatge a Caracas per assistir a un congrés de literatura iberoamericana amb prou feines anomena (i molt de passada) un parell d’autors? És potser inconvenient explorar massa la figura de tots aquells autors del Boom latinoamericano, la majoria dels quals van escriure sols, lluny dels seus països d’origen, i que van acabar triomfant sense cap ajut? Estarien una mica ressentits amb la figura de l’editor després de veure com les editorials no només es beneficiaven de l’èxit popular adquirit sinó que atribuïen el mèrit a una bona estratègia comercial? No són aquestes qüestions una mica més rellevants que no pas si el vol anava amb retard o no?

Un tema interessant que Castellet sí que explora (i amb molta habilitat) és l’essència de la cultura catalana i com hi trobem intrínsecament barrejades qualitat artística, ideologia política i amistat, i com aquestes sempre es troben en un fràgil equilibri. Està plasmat magistralment en la part dedicada a Baltasar Porcel on la concessió d’un important premi literari a Porcel divideix al jurat entre els que hi estan en contra per motius polítics i els que hi estan a favor per motius d’amistat. Aparentment, la qualitat literària no té tant de pes en l’equilibri com les altres dues.

Pel que fa al retrat dels altres dos artistes, Salvador Espriu i Montserrat Roig, només es poden definir com a profundament entranyables. Són el millor i el més emotiu d’un llibre ple de personatges descrits des del cor.

Em quedo amb una frase que podria ser perfectament lapidària: “Per la resta, continuarem fent llibres, que per això ens paguen.” Doncs bé, continueu fent-ne que nosaltres continuarem llegint.

Títol: Memòries confidencials d’un editor. Tres escriptors amics.
Autor: J. M. Castellet
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-297-6938-8
PVP: 22,50 €

Share

Josep Maria Castellet, Premi Nacional de les Lletres

He sabut aquesta tarda que en Josep Maria Castellet ha estat guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres, que atorga el Ministerio de Cultura.

La notícia m’ha fet recordar els temps de facultat, amb el seus estudis d’en Josep Pla sobre la taula de la biblioteca, tot i que havien passat més de trenta anys des que  els va publicar.

He pensat que “ens” agradaria saber-ho!!!

Share