En Pere ens comenta Josep M. Espinàs a I la festa segueix. I nosaltres seguim llegint!

Títol: I la festa segueix
Autor: Josep M. Espinàs
Editorial: La Campana
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-96735-42-4
PVP: 14,00€

“L’any passat no vaig llegir cap llibre de l’Espinàs, així que durant els darrers nadals, al veure aquest nou llibre a les prestatgeries, no vaig dubtar a comprar-lo, i a mitges a autoregalar-me’l per reis. Es podria considerar com una segona part o una continuació de Temps afegit que també duia com a subtítol “Com un autoretrat”. Encara que aquest no me l’he llegit, tots dos resulten ser una mena de memòries o recull de vivències i pensaments de l’Espinàs des que es va jubilar (?). En I la festa segueix tracta de tota mena de temes, sempre d’una manera relativament breu que recorda les seves columnes diàries a la premsa. Com és natural, n’hi ha de més i de menys interessants però tots ells estan acuradament escrits i sempre, des de la seva aparent senzillessa, acaben despertant en el lector alguna que altra reflexió. És un llibre per ser llegit amb calma, en petites dosis, tot i que la temptació de seguir lleguint és altíssima, així que inevitablement és un llibre que et convida a una relectura quasi immediata.

Després d’estar un any sense llegir res seu, a l’obrir les primeres planes i gaudir de nou de la seva prosa, em vaig adonar que l’havia trobat a faltar. No se què tenen els seus escrits però el fet és que m’agraden i molt. Us deixo amb un parell de fragments, el primer sobre la sort:

“Voler allò que pots. Això és la sort.”

I el segon, sobre els brindis:

“Procurem defensar-nos dels impertinents que volen que entrexoquem les nostres copes. El silenci sempre és millor que el clinc-clinc. Compartir una mirada sempre és millor que compartir un soroll.“