@grup62 @ColumnaEdicions

Fa uns quants mesos en Cèsar ens va recomanar En caure la tarda, d’en Jordi Coca, i vaig pensar que seria una de les meves lectures d’estiu. Bé, doncs, ara que ja torno a ser “al peu del Nosaltres“ ja us puc dir que va ser un encert fer-li cas: m’ha agradat moltíssim!

En Miquel Gironès arriba moll, gras i cansat a casa un vespre i l’acompanyarem durant unes hores, saltant entre el monol·lèg interior i la veu del narrador omniscient, a fer un tomb per tota una vida. D’una manera absolutament desordenada coneixerem el pare, el soci, la dona, la cunyada, les putes d’Alacant que freqüentava quan feia negocis a “la ruta del sud”, les veïnes lesbianes, els coneguts del bar… Un repartiment mutant per a les diferents obres que ha interpretat en Miquel al llarg de la vida. Ell, el gran protagonista, està arribant al final del seu paper com aquelles estrelles de Hollywood vingudes a menys, decadents, anyorant les glòries que han quedat enrere i justificant per què quan baixi definitivament el teló estaran absolutament soles.

M’agrada llegir narrativa catalana contemporània d’aquesta qualitat, perquè em reconec a mi (i els altres) en els detalls i la quotidianitat d’una manera molt clara, sense perdre per això la capacitat de transcendir i arribar a copsar els sentiments universals que la bona literatura ens ofereix. En voleu un exemple?

Al seu davant seia un matrimoni de mitjana edat amb una criatura petita – segurament era un nét- i els avis s’esforçaven tant, eren tan protectors, que al marge del mal que allò feia a la criatura, encarnaven l’estupidesa profunda que sovint desenvolupa la parella feliç.

De debò que us el recomano, aquest llibre!

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

En caure la tarda, el darrer llibre de l’escriptor barceloní Jordi Coca, és una novel·la magnífica, una joia literària.

Amb un protagonista destacat, en Miquel Gironès, un home gran ja ben entrat en la seixantena, la narració transcorre estrictament en unes quantes hores, començant just amb l’arribada a casa seva una tarda plujosa després de la feina. I així, entre la tercera persona del narrador i la primera persona del Miquel vessant els seus pensaments i monòlegs interiors, el lector descobreix la seva personalitat i conducta al llarg de la seva vida. Això sí, amb un esdeveniment tràgic que l’acompanyarà per sempre en forma de… remordiment?

Jordi Coca ens descriu un Miquel Gironès senzill, insegur, contradictori, amb uns actes totalment reprovables i incorrectes, tant com a home que com a marit. Vidu de la seva esposa Ester -durant la narració coneixereu què és el que va passar i per què-, en Miquel tindrà diverses relacions amb dones diferents alternant-les al llarg del temps, i cínicament les va recordant i descrivint des de la distància dels anys ja passats, i a vegades, imaginant-se-les tal i com li agradaria que haguessin estat. Però tot s’ha de dir, amb una falta de moral i delicadesa, i un vocabulari tan groller, que demostra fins on pot arribar la mediocritat humana.

Tot i aquesta actitud d’en Miquel, jo crec que la mort de l’Ester li pesa com si fos la seva espasa de Dàmocles particular. Tot i fer més de trenta anys que va succeir, no l’ha pogut superar.

Hi ha crítics que han dit que En caure la tarda és una novel·la políticament incorrecta, d’altres que representa a un Robinson urbà, i d’altres que reflexiona sobre la societat actual. Jo em quedo amb la cita de l’Albert Camus que hi ha a la contracoberta: “L’home és l’única criatura que refusa ser el que és”.

Nosaltres, a llegir-la i a gaudir-la.