Arxiu d'etiquetes: Jordi Cabré

El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació – Diversos Autors

elcanviculturalacatalunyaretratdunageneracioFa molt de temps em vaig arribar a plantejar posar-me a fer una tesi doctoral. Es tractava de veure com havia canviat el món de la comunicació en l’àmbit cultural a Catalunya i, en concret, al món de la música. Els anys m’han demostrat que, en part, tenia raó en la meva hipòtesi però sobretot que a Catalunya hem aconseguit uns “altres catalans” en el món de la cultura.

Afortunadament, estem renovant els nostres “savis” culturals i comencem a tenir una nova fornada d’intel·lectuals molt i molt formats en àmbits molt diferents: des del món de l’edició fins al dels videojocs, passant per la música, el món web, els textos més antics (els estudiosos dels Clàssics catalans) o les persones que ja han aconseguit incorporar com a fet cultural alguns àmbits que fa temps hauríem qualificat d’entreteniment, com ara la comunicació de masses, la televisió, i encara més recentment, internet i les xarxes socials.

Coordinat per Jordi Cabré, El canvi cultural a Catalunya ens demostra que a Catalunya tenim un nou teixit intel·lectual que -més per sort que per desgràcia- no ha viscut ni ha d’arrossegar el pes de la història, i en especial, el franquisme. L’han viscut a casa, pels seus pares, però volen viure a Catalunya. I la majoria d’ells, en una Catalunya nova que mira cap endavant i cap al món, enlloc d’estar pendents d’un passat fosc, gris i massa trist.

Tots aquests narradors del canvi cultural són “crescuts” durant la dècada dels 80 i 90 i aborden les múltiples facetes d’aquest canvi, sigui en primera persona, sigui fent una retrospectiva de com el canvi identitari està modificant la nostra manera d’apropar-nos a la cultura, o simplement, descobrint-nos com el món està fent que vagi mutant la nostra manera d’entendre, acollir o gestionar la cultura.

Entre els que participen en aquestes panoràmiques culturals hi trobem de tot: directors de festivals, advocats, tècnics de cultura, hotelers, actrius, periodistes, artistes, guionistes, músics,… de tot i de tota mena. Una de les meves debilitats és en Francesc Canosa:

És possible que emergeixin uploads i aterrin downloads en aquesta terra? Algú arriba i ensenya la cara. El 2004 neix Facebook. El 2005, YouTube. El 2006, Twitter. Segle I de la visibilitat. Ressucita Josep Carner, el príncep dels poetes del principis de segle XX: «En el món, el visible és governat per l’invisible, i nosaltres ens preocupem sobretot de la nostra visibilitat». Carner, community manager.

Quan us explicava que aquest llibre és una demostració de la renovació dels nostres savis culturals és per coses com les que acabo de transcriure. Comencem a tenir intel·lectuals que poden posar Facebook i Carner en la mateixa frase amb sentit i sense forçar-ho.

Els temps estan canviant. I la Cultura a Catalunya, també. Benvinguts a El canvi cultural a Catalunya.

Títol: El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació
Autor: Diversos autors. Coordinat per Jordi Cabré
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9809-343-8
Preu: 18€

Share

Ara que no ens escolta ningú, de Jordi Cabré

@Ed_Portic @Grup62

Prat de la Riba, Macià, Gaudí… Abans de ser noms de carrer van ser noms de persones. Persones que, fossin arquitectes, polítics, artistes o escriptors, creaven opinió perquè eren un referent per als seus contemporanis. Des de les seves posicions privilegiades van influir en la política de Catalunya, contribuint a construir-la tal i com és ara.

Jordi Cabré manté converses, a Ara que no ens escolta ningú, amb cadascun dels 8 personatges històrics conversant-hi de tu a tu, de manera que gairebé els sentim a parlar (el cas que em va ser més fàcil d’imaginar va ser el de Dalí, amb les seves excentricitats i canvis d’idioma). De cadascun d’ells, mitjançant les preguntes, ens n’explica el seu context històric i polític. A partir d’aquí, en copsa les opinions sobre la Catalunya que ells van conèixer i la d’avui, parlant de pàtria, llengua, arquitectura, societat… però centrant-se sobretot en el procés sobiranista que s’ha iniciat. Hi ha opinions per a tots els gustos: des de qui creu que la independència és la gran solució fins a qui creu que seria un desastre, passant per tota una gradació de “sí miri” i “tot i que”… Una mica com ara, si fa o no fa.

Com a darrer capítol, tenim una entrevista al President Mas, també molt interessant i, per la seva vigència i actualitat, la més trascendental de totes.

En definitiva, aquest és un llibre que, d’una manera amena, ens ajuda a comprendre el passat i el present de Catalunya per, tant de bo, tenir un millor futur. Amb il·lusió!

Títol: Ara que no ens escolta ningú
Autors: Jordi Cabré
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-9809-239-4
Preu: 18€

Share

Després de Laura

Títol: Després de Laura
Autor: Jordi Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent [Núm 552 ]
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-211-6
PVP: 20,00€

Per una d’aquelles casualitats, em vaig poder aconseguir un exemplar de Després de Laura poc després de la seva publicació. Em motivava, en ser finalista del Sant Jordi. I m’encuriosia per ser d’en Jordi Cabré, de qui vaig llegint-ne alguna cosa a la premsa.

I em va captivar la història d’una melodia que és capaç de perviure a través dels segles, de la vida, de la mort. De traslladar-se d’uns a altres com si fos un ésser viu que pot viure en la memòria i reaprendre’s en el cervell d’algú altre.
Em va agradar la història del Salvador, de la Laura, de la partitura perduda i buscada. La Viena de principis del segle XIX i la Barcelona de ple segle XXI. La història d’un músic genial que compon una obra massa bona per ser publicada; la història d’uns intèrprets que assoleixen el coneixement a través del sacrifici.

I el simbolisme en la literatura m’agrada. Em diverteix buscar els orígens, els motius, els referents. Així, d’una manera moderna, faig una mena de Tria la teva aventura, sense que sigui tant dirigida com eren aquelles novel·les infantils. En funció dels orígens que atribueixis als símbols tens una lectura o una altra. I això la fa molt estimulant i rica, per mi.

Bé, vaja, que val la pena dedicar-li unes hores!

Share