Arxiu d'etiquetes: John Irving

Oració per Owen Meaney, de John Irving

La Mireia Faro se’ns estrena al Nosaltresllegim amb una ressenya d’un llibre que encara no tenim traduït al català però que, pel que ens explica, val la pena!

Aquí teniu el seu escrit:

Vaig descobrir John Irving en una llibreria d’una petita i entranyable ciutat de Baviera, Alemanya, i amb ell vaig descobrir un món fascinant.

Oració per Owen Meany, de l’anglès “A prayer for Owen Meany”, narra la història de dos amics de New Hamsphire, Estats Units. Una història que canvia el rumb de les seves vides per un fet dramàtic quan tots dos tenen onze anys.

Owen Meany, extremadament petit per l’edat que té, i John Wheelwright es troben en el camp de beisbol jugant un partit com cada setmana. Owen té el bat, li toca batejar. Després de dos intents on ha fet strike, el petit Meany bateja amb força, tanta que la pilota surt disparada i xoca contra el cap de la mare de Wheelwright, fent-la caure al terra i no deixant que s’aixequi més. Amb tanta mala sort, que no és punt, la pilota era nul·la.

Amb un estil deliciosament detallista i observador, Irving narra la història dels dos infants, que poc a poc es van fent adulta, després d’uns fets que podien haver acabat amb una amistat, en un context històric tant fort com el de la guerra del Vietnam. Owen Meany és un personatge especial, amb una veu molt particular, i que té un do: és capaç de predir el futur. La novel·la comença presentant un nen insolent i insuportable, però a mesura que les pàgines avancen i les paraules t’expliquen, descobreixes que el petit Owen Meany és entranyable i una figura necessària per a John Wheelwright.

Llegint Oració per Owen Meany descobrirem el valor que li donen els dos personatges a la seva amistat, i com amb els anys forjaran una relació forta i sincera. Les vides dels dos personatges són difícils i plantegen escenaris que, sovint, els semblaran contradictoris de gestionar.

I la novel·la farà un gir que no semblava que hagués d’arribar i la història canviarà el curs del destí que hauria de tenir. I John Irving et mantindrà a la cadira sense poder deixar anar el llibre.

Si voleu trobar la Mireia Faro a xarxes, piula des d’aquest compte a Twitter i comparteix fotos i llibres des d’aquest compte.

Torna aviat, Mireia!

Share

L’Avinguda dels misteris, de John Irving

lavingudadelsmisterisA L’avinguda dels misteris en John Irving ens presenta Juan Diego Rivera, el gran protagonista d’aquesta novel·la bestial.

La història del Juan Diego és ben cert que dóna per una gran novel·la. Ell és un nen de l’abocador, un “niño de la basura”. Allà és on creix amb la seva germana Lupe, una nena francament especial. La Lupe es comunica en un idioma enigmàtic que només és capaç d’entendre el seu germà. A més, ella té poders telepàtics de manera que, tenint a la Lupe a la vora, el millor que es pot fer és posar la ment en blanc perquè es corre el risc de que et llegeixi el pensament!

El cas és que en Juan Diego arreplega tots els llibres que arriben a l’abocador, siguin del tema que siguin i estiguin escrits en l’idioma que sigui. Tant li fa: ell ho devora tot! Per tant, gairebé sense adonar-se’n, el nano agafa un nivell cultural i una sèrie de coneixements impropis de la seva condició i del lloc on li ha tocat viure.

 La vida dels dos germans, a més, és un rosari d’escenaris impossibles, des de asils per a nens orfes i amb problemes fins a un circ.

Al llarg de la seva existència es troben en situacions que només és capaç d’imaginar Irving: coneixen capellans amb bon cor, monges sense pietat, prostitutes, transsexuals, gais, nans i domadors de lleons. Això últim marca significativament la vida dels dos germans per causes que ara no puc desvetllar (i que haureu de llegir).

Durant un viatge a Manila organitzat per un ex-alumne del ja professor Diego Rivera, anirem coneixent la vida d’aquest home, el lligam que tenia amb la seva germana, la vida que va tenir quan va ser adoptat per un gai i una transsexual, els seus problemes de salut i els seus fantasmes.

I de fantasmes n’hi ha per donar i vendre. Alguns d’ells són tan reals que sembla que no ho siguin, però passen unes coses… que no tenen explicació.

Irving és un escriptor fascinant. Té el poder o la facultat de semblar normal i quotidià quan juga permanentment amb l’extravagància i el despropòsit. Aquí, en aquesta història ens brinda un compendi de les seves fixacions, l’església, la sida, l’homosexualitat… La vida, en una paraula.

Mereix ser llegit amb atenció. És, simplement, el geni Irving!

Aquí podeu llegir els primers capítols en pdf i aquí els llibres de John Irving al Nosaltres.

Títol: L’Avinguda dels misteris
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 664
ISBN: 978-84-297-7487-0
Preu: 22,90€

Share

En una sola persona, de John Irving

@Ed_62 @Grup62

Diu Shakespeare a Ricard II que “així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç”. Billy (de William, curiosament) és l’escriptor protagonista de la darrera novel·la de John Irving, que també juga a ser molts personatges al llarg de la seva vida, i tampoc no sembla ser massa feliç…

Però deixeu-me que us expliqui una mica l’argument abans que no m’empatolli! En una sola persona és la narració autobiogràfica d’un escriptor anomenat Billy Abbott que va des de la seva adolescència fins al moment actual, quan ja té uns 70 anys. La vida sentimental d’aquest home i com descobreix la seva condició de bisexual és un dels pilars sobre els quals gira la trama, que sovint voreja el documental, perquè ens submergeix en l’agonia de l’època Reagan i els morts per la SIDA. La podem catalogar com a drama, però els episodis amb una càrrega irònica o sarcàstica sovintegen.

Conec un bon grapat de fans incondicionals de John Irving i entenc perfectament per què ho són. Jo no tinc el carnet d’aquest club però hi simpatitzo, entre d’altres coses, per textos com aquest (tingueu en compte que el noi, el “jo”, s’enamora d’un lluitador -un esport lligat a Irving- i sap que li caldrà defensar-se):

Era prou romàntic per creure’m que la senyoreta Frost ho sabia, això, de mi? Creia que ella era la primera persona que entenia que una sola persona no m’ho podria donar mai tot?
Sí, probablement. Al capdavall, jo només tenia dinou anys. Era un noi bisexual amb una passada enrere contundent. Només era una clau, i jo no era lluitador, però se n’aprèn molt dels bons mestres.

Confio que, com va passar amb L’última nit a Twisted River, siguem molts nosaltres llegint Irving i comentant-lo aquí. Compartir grans llibres sempre és un plaer quan ens enamorem dels autors…

– (…) No hi ha persones inadequades; som lliures per enamorar-nos de qui vulguem.
– Que no hi ha gent “inadequada” per enamorar-se’n? Ho diu de debò? (…) Ja ho crec que n’hi ha, William, i hi ha bona literatura sobre el tema de l’enamorament de persones inadequades.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En una sola persona
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-2977-004-9
Preu: 22,50€

Share

L’última nit a Twisted River

Us deixem amb un comentari d’en Pere, L’última nit a Twisted River.

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1

“Hi ha pocs escriptors vius dels quals compri els seus llibres a mesura que van sortint publicats. De fet només em venen al cap els noms de John Le Carré, Josep M. Espinàs, Jonathan Safran-Foer (del que acabo de descobrir que ha tret el seu tercer llibre) i, evidentment, John Irving. I el seu darrer treball, “Last night in Twisted river” no m’ha decebut.

Trobo que no és la millor novel·la que ha escrit fins ara però s’hi apropa molt. Crec que els llibres d’Irving es poden classificar en dos grups: les obres totals en què l’autor crea uns personatges complexes i ens submergeix en la seva vida i el món que l’envolta i les obres fallides en què la intenció és la mateixa però els protagonistes acaben sent superficials i les novel·les un pur entreteniment sense pretensions. En la primera categoria hi posaria aquesta darrera novel·la, així com “Una dona difícil” o “Fins que et trobi” mentre que “La quarta mà” o “Prínceps de Maine” serien de la segona categoria. Així doncs, a qui es vulgui iniciar en la lectura d’Irving i no només busqui evasió li recomanaria algun dels llibres de la primera categoria. I de fet, recomanaria precisament el “Last night” perquè no és tant bo com “Una dona difícil” (i no convé començar un autor llegint la seva millor obra) i perquè no és una lectura complicada com la que et trobes a “Fins que et trobi“.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per A la vora del foc.

Share

L’última nit a Twisted River s’ha de llegir!

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1

Tots aquells de nosaltres que conegueu l’obra d’en John Irving crec que estareu d’acord amb mi en què estem parlant d’un escriptor que, una de dos, o t’agrada molt i molt o et desconcerta molt i molt.
A mi, personalment, m’agrada tant com em desconcerta.
Sigui com sigui, L’última nit a Twisted River fa de molt mal recomanar a causa de la manera d’escriure tan canviant, tan camaleònica com arriba a tenir. El que heu de fer és llegir-lo, i com més aviat abans millor!!
Amb aquestes 656 pàgines, lògicament hi cap de tot, des de la rialla subtil a la riallada sense embuts, de sobte, una cella alçada perquè alguna cosa va malament, la pena, un gran atac de desconsol i una ploranera d’aquelles que et deixen la gola fatal, fatal.
Pèro afortunadament, la vida dóna moltes voltes i sempre hi ha la possibilitat de començar de nou.
Val la pena llegir aquesta novel·la, de veritat.
Share

Irving i L’última nit a Twisted River

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1
Preu: 26 €

L’última nit a Twisted River és la darrera novel·la del veterà i reconegut escriptor nord-americà Jonh Irving, que per cert demà dia 9 de juny estarà a Barcelona, concretament a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, conversant amb els periodistes Antonio Lozano i Óscar López, a les 19 h, dintre del cicle “El valor de la paraula” que organitza el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Primer de tot comentar-vos que el fet que L’última nit a Twisted River tingui més de sis-centes pàgines no us ha de fer enrere a l’hora de voler llegir-la, perquè us en penediríeu, de debò.

L’última nit a Twisted River és la història d’una fugida cap endavant d’un pare i un fill que volen deixar enrere un passat difícil carregat d’incerteses i fets desgraciats, alhora que còmics alguns d’ells, a la recerca d’un futur millor on poder-se reinventar en forma de cuiner a diversos restaurants el pare i de novel·lista d’èxit internacional el fill.

La fugida, que és l’argument central de la novel·la, mostra cinquanta anys de la vida dels dos protagonistes, dues vides plenes de canvis d’identitats per no ser reconeguts, de records frustrats, de relacions sexuals de diverses naturaleses, etc., on hi van apareixent una gran diversitat de personatges la conducta dels quals reflecteix una societat americana plural, complexa, amb diferents escales de valors, per moments brutal però també tendre, partidària unes vegades de l’ús de la violència per solucionar situacions adverses però d’altres partidària de la reflexió i del diàleg. Mentre llegia la novel·la en venien al cap els personatges marginats de la nord-amèrica profunda dels llibres de relats d’en Raymond Carver i de les novel·les d’en Charles Bukowski i John Fante.

Un dels aspectes que més m’ha agradat de L’última nit a Twisted River és el seu ritme narratiu. Tot i que a primera vista aquesta novel·la us pugui semblar “un totxo interminable”, res més lluny de la realitat, ja que el tempo de la història va fent contínuament referències al passat i al futur de les vides dels protagonistes, fet que ens ajuda als lectors a entendre el perquè d’allò que els va passant a pare i fill en tot moment. A més, l’Irving no s’entreté a fer grans descripcions de paisatges ni espais interiors, fet que jo particularment agraeixo molt de no trobar-me en una novel·la.

Hi ha autors reconeguts per escriure bestsellers i autors reconeguts per escriure obres literàries. Hi ha novel·les reconegudes per esdevenir bestsellers i novel·les reconegudes per ser obres literàries. John Irving i L’última nit a Twisted River pertanyen tots dos al segon grup.

Us deixem amb dos articles molt interessants a El Periódico i a La Vanguardia.

Share