Arxiu d'etiquetes: Isidre Grau

Els amants volàtils

Títol: Els amants volàtils
Autor: Isidre Grau
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-7588-255-0
Preu: 19,00€

A vegades et cau un llibre a les mans que no és ben bé allò que a tu t’interessa, però en canvi penses que li pot agradar força a algú que coneixes.

Això és el que m’ha passat amb Els amants volàtils. A mi, particularment, ni m’ha agradat ni m’ha desagradat; m’ha passat desaparcebut. En canvi, a la meva mare li ha agradat molt. I és probable que sigui perquè els protagonistes són més propers a la seva edat que a la meva.

Dues dones, una de veritat i una de paper, estimen massa. Estimen amb intensitat, amb ganes. Dos homes, un de paper i un de veritat, que no saben estimar, que són massa immadurs i que se senten pressionats per aquestes dones adultes i capaces.

Vides de paper i de veritat que s’entrellacen i que es modifiquen mútuament, amb homes i dones del voltant, aquests de veritat, que els donen un cop de mà per trobar el seu camí i resoldre els dubtes que els neixen des de les seves pròpies febleses.

L’Adela i la Marta, el Maurici i el Sergi, persones i personatges que no sempre tenen les mateixes respostes als mateixos estímuls. Sobretot perquè l’Adela i en Maurici són de veritat i la Marta i el Sergi són de paper. I aquests últims és més senzill fer-los canviar.

La meva mare, que és qui m’ha fet el resum, tot s’ha de dir, m’ha demanat que li deixi. Li vol passar a la seva germana. Això és el que té de bo el llibre de paper i el llibre ben escrit: que pot passar per moltes mans, encara que no a totes ens agradi amb la mateixa intensitat.

Bona lectura!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La bellesa del diable

En Pablo ens comenta La bellesa del diable, d’Isidre Grau, una història de passions extremes. Llegiu, llegiu…

Títol: La bellesa del diable
Autor: Isidre Grau
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1230-8
PVP: 18.00€

Pot la lectura d’un llibre obrir velles ferides? Com les d’un veterà de guerra que, anys després de la finalització del conflicte, recorda, potser en una cerimònia, les penúries que va viure i es ressenten antigues cicatrius; ferides que tornen a obrir-se, però lesions que no són físiques, sinó psicològiques. Potser les més traumàtiques.

En una espècie de cerimònia mental es troba en Tomàs, el protagonista de La Bellesa del Diable, com a veterà de la guerra més infernal i cruel que hagi pogut viure. La seva vida pateix un important punt d’inflexió quan es retroba amb la Glòria Maleras, una dona amb qui, temps enrere, va mantenir una relació explosiva i destructiva a parts iguals.

L’epicentre d’aquesta història és Barcelona, com a tercer protagonista en discòrdia. Visitem localitzacions molt reals, des del Carmel, l’Eixample, passant pels típics pisos antics de la burgesia barcelonina, fins al Raval o el passeig marítim del Bogatell. És el marc de circumstàncies perfecte i punt de partida d’aquest puzzle que és la vida d’en Tomàs Reguant, ovella negra d’una família burgesa. A mesura que avancen els esdeveniments, tot redactat des del punt de vista i pensament del propi Tomàs, ens adonem de com totes les peces de la seva vida van encaixant de forma mig diabòlica per conèixer la Glòria, enamorar-se’n bojament i, finalment, tretze mesos més tard, patir les conseqüències de la seva marxa. Ella, directa, intempestiva i camaleònica, eleva a passions mai conegudes per a en Tomàs, però també el fa descendir en el més profund dels inferns personals. Ara és només ell qui pot trobar la redempció.

Isidre Grau presenta una novel·la per fer-nos pensar, per rumiar si existeixen les ‘ànimes bessones’ i treure’n les nostres pròpies conclusions. La seva lectura fa plantejar-nos si és possible la redempció total, si podem sortir del nostre infern personal i acceptar-nos tal com som i són les coses del nostre voltant. I aquest regal, encara que al passar les pàgines no ho veiem, s’agraeix quan tanques el llibre per l’última pàgina i tornes a mirar la seva portada.

La bellesa del diable és, com recita el seu autor, ni més ni menys que una història de passions extremes.

Share