Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Invisible, de Paul Auster

És curiós perquè aquest llibre va arribar a les meves mans com a regal d’un “amic invisible”. Reconec que va ser una gran sorpresa perquè no esperava que encertessin els meus gustos literaris però la sort o el destí va fer que acabés a les meves mans. Així que sense pensar-m’ho dues vegades em vaig capbussar en una lectura excitant i transgressora.

De seguida em vaig sentir identificada amb el protagonista de la història, Adam Walker, i les seves ànsies per menjar-se el món. Amb només vint anys, Walker estudia literatura a la Universitat de Columbia, posseeix uns forts ideals i es mostra molt segur de si mateix. Poc a poc, però, aquesta seguretat passa al desconcert i gairebé a l’autodestrucció. El jove poètic veu com el seu futur es dilueix amb la presència sobtada d’un professor de la universitat i la seva companya sentimental. A partir d’aquell moment tot canvia per al curiós Walker. Res és el que sembla ser.

Quan un llegeix Invisible queda fascinat per una història imprevisible, de personatges complexos, plens de contradiccions. Paul Auster juga amb una multiplicitat de narradors, formant un laberint on es confon realitat amb ficció. Invisible ens obre les portes a un món oníric i eròtic, un món que Auster no ens havia mostrat fins ara de forma tan explícita (Bé, jo m’he llegit Trilogia de Nova York, Viatges per l’scriptorium i Mr. Vertigo i això no m’ho havia trobat mai!). Auster sorprèn pàgina rere pàgina. Un només té ganes d’arribar al final, i quan per fi hi arriba es troba amb l’estranya sensació de no entendre res.

Alguns crítics assenyalen Invisible com la millor obra de l’escriptor novaiorquès. Jo no m’atreveixo a afirmar-ho. El que puc dir, sens dubte, és que Invisible és una d’aquelles obres que trenca tots els esquemes establerts. Auster aconsegueix que em qüestioni la meva moralitat i dubti sobre la realitat. No tot allò que se’ns mostra és real! A mesura que m’endinsava en la història m’adonava que tenia més coses en comú de les que em pensava amb el jove protagonista. Com tots, Walker té un costat ocult, una part de la seva identitat que no vol mostrar als altres. Una part que roman invisible…

Tots tenim alguna cosa en comú amb Adam Walker, descobreix què hi tens tu!

Títol: Invisible
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-6363-8
PVP: 18,00€

Share

Escriure. Memòries d’un ofici, de Stephen King

Qui ho hauria dit, que això d’escriure pugués fer-se molt millor sense haver de consultar un tutorial de Youtube…

Sort en tenim de Stephen King, que un bon dia, durant un assaig amb el grup de rock que té amb uns quants escriptors de bestsellers li va preguntar a l’escriptora Amy Tan què no li havien preguntat mai en un torn de preguntes després d’una xerrada d’escriptura. El que va passar després us sorprendrà, que deia aquell.

Stephen King és un dels escriptors més llegits -de segur, del segle XX, i probablement- de la història. Porta prop d’una cinquantena de llibres aterrint els seus lectors amb relats que atrapen de mala manera, sigui perquè parlen d’una preadolescent amb poders telequinètics que es diu Carrie, o d’un escriptor que embogeix en un hotel encantat a ‘El resplandor’, o d’un pallasso esfereïdor anomenat Pennywise, o d’un reclús d’una presó amb poders en una milla verda prop de la mort, o una boja fan d’un escriptor anomenada Misery. Si us sonen totes aquestes és perquè només son algunes de les que han acabat al cinema.

Malauradament, no tot el que ha publicat King està traduït al català però editorials com l’Altra Editorial o Les Males Herbes estan acostant els textos del rei de la literatura de terror a la nostra llengüa.

A Escriure. Memòries d’un ofici, Stephen King repassa la seva vida des que és nen i viu aventures i desventures amb son germà, passant per les seves adiccions, el seu matrimoni, el naixement de les seves criatures i les peripècies fins que aconsegueix el primer gran èxit amb ‘Carrie’. I si ho fa no és a mode d’autobiografia -que una mica també-, sinó perquè tot el que explica li serveix a posteriori per poder parlar de tot el que creu que és necessari tenir en compte per escriure, potser no sempre bé, però segur que millor.

A partir de la seva “caixa d’eines” -així és com l’anomena, l’arsenal de recursos per escriure-, en aquest llibre hi trobareu un munt de bones maneres i savis consells per escriure d’una manera que ajudarà el vostre lector, més enllà de què vulgueu explicar. Des de la quantitat de text que requereix un relat, passant per l’ús de certs tipus de paraules, fins a què és el que manté o no la tensió i l’atenció del lector.

I és que, com bé diu Amy Tan, ningú no pregunta mai pel llengüatge.

Si us interessa escriure, l’autor de ‘The Shining’ en sap molt més que un tutorial de Youtube. Agafeu el llibre i gaudiu-lo. A més d’aprendre, us ho passareu bé. És molt divertit!

I feu el favor d’evitar els advervis. No ho dic jo. És Stephen King qui ho diu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf que comparteix L’Altra Editorial.

Títol: Escriure. Memòries d’un ofici
Autor: Stephen King
Editorial: L’Altra Editorial
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Martí Sales
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-947829-9-2
Preu: 17,90€

Share

Ganivet, de Jo Nesbo

La Laia Bohigas torna al Nosaltresllegim amb un llibre que diu que li ha agradat molt! Alerta, que Jo Nesbo no és poca cosa. En un podi de personatges negres, d’intriga i del nord, es disputarien la primera posició la Lisbeth Salander, en Harry Hole, i un més recent Sebastian Bergman.

Aquí teniu l’últim llibre de Jo Nesbo. Benvinguts al Ganivet de la Laia:

«

Començaré admetent que soc una fan de les novel·les de Jo Nesbø, i que les he llegides pràcticament totes. És el meu autor preferit de novel·la negra!

La sèrie de Harry Hole em va atrapar des del començament, per diversos motius. Les històries són sempre entretingudes i els personatges, complexos. Després de tants volums llegits, el nivell de complicitat amb els personatges és molt elevat i, malgrat que hi ha reaccions que el lector es pot esperar, Nesbø aconsegueix sempre sorprendre’l.

És aquest factor sorpresa en els personatges i en la història que m’atrapa i em motiva tant. Perquè llegir Nesbø em fa feliç pels somriures que aconsegueix esbossar-me i per les cares de sorpresa conseqüència dels girs argumentals que no m’espero.

A la faixa de la meva edició hi posava que aquest era el millor Nesbø i, després d’haver-lo acabat, ho certifico. Penso que és el millor Nesbø perquè és el millor Hole.

Qui conegui el personatge sabrà que en Harry Hole és un antiheroi; un home de mitjana edat amb una vida interior complicada, amb problemes de sociabilització, i addiccions que li compliquen la feina i la vida familiar. Malgrat això, és un investigador brillant, de fet, el millor de la unitat d’homicidis de la ciutat d’Oslo.

En Hole aconsegueix resoldre tots els casos que li són assignats, saltant-se tots els protocols que faci falta. Tot i així sempre se’ns ha presentat com una persona de fortes conviccions ètiques i morals que marquen una línia entre el que pot fer i el que no faria mai. Aquesta dualitat que té, brillant en el llenguatge i desastrós en la seva imatge personal; l’anarquia en el procés de les investigacions i les seves sòlides conviccions; el seu caràcter esquerp i la seva capacitat d’estimar ‘els seus’, són el que el converteixen en una persona de carn i òssos que és capaç de fascinar i enamorar el lector.

En totes les entregues, Nesbø fa patir en Hole. Els casos que li arriben acaben per afectar la seva vida personal d’una manera o altra; en aquesta entrega, però, s’ha d’enfrontar a un pèrdua personal que l’enfonsa com mai. És per això que és el millor Hole, perquè ha de combatre la pitjor versió d’ell mateix.

Una vegada més, doncs, una lectura trepidant amb un final obert que em deixa amb moltes ganes del següent.

Haurem d’esperar un any? Se’m farà llarg!

Laia Bohigas

»

Títol: Ganivet
Autor: Jo Nesbo
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-7588-770-8
Preu: 19,90€

Share

Oració per Owen Meaney, de John Irving

La Mireia Faro se’ns estrena al Nosaltresllegim amb una ressenya d’un llibre que encara no tenim traduït al català però que, pel que ens explica, val la pena!

Aquí teniu el seu escrit:

Vaig descobrir John Irving en una llibreria d’una petita i entranyable ciutat de Baviera, Alemanya, i amb ell vaig descobrir un món fascinant.

Oració per Owen Meany, de l’anglès “A prayer for Owen Meany”, narra la història de dos amics de New Hamsphire, Estats Units. Una història que canvia el rumb de les seves vides per un fet dramàtic quan tots dos tenen onze anys.

Owen Meany, extremadament petit per l’edat que té, i John Wheelwright es troben en el camp de beisbol jugant un partit com cada setmana. Owen té el bat, li toca batejar. Després de dos intents on ha fet strike, el petit Meany bateja amb força, tanta que la pilota surt disparada i xoca contra el cap de la mare de Wheelwright, fent-la caure al terra i no deixant que s’aixequi més. Amb tanta mala sort, que no és punt, la pilota era nul·la.

Amb un estil deliciosament detallista i observador, Irving narra la història dels dos infants, que poc a poc es van fent adulta, després d’uns fets que podien haver acabat amb una amistat, en un context històric tant fort com el de la guerra del Vietnam. Owen Meany és un personatge especial, amb una veu molt particular, i que té un do: és capaç de predir el futur. La novel·la comença presentant un nen insolent i insuportable, però a mesura que les pàgines avancen i les paraules t’expliquen, descobreixes que el petit Owen Meany és entranyable i una figura necessària per a John Wheelwright.

Llegint Oració per Owen Meany descobrirem el valor que li donen els dos personatges a la seva amistat, i com amb els anys forjaran una relació forta i sincera. Les vides dels dos personatges són difícils i plantegen escenaris que, sovint, els semblaran contradictoris de gestionar.

I la novel·la farà un gir que no semblava que hagués d’arribar i la història canviarà el curs del destí que hauria de tenir. I John Irving et mantindrà a la cadira sense poder deixar anar el llibre.

Si voleu trobar la Mireia Faro a xarxes, piula des d’aquest compte a Twitter i comparteix fotos i llibres des d’aquest compte.

Torna aviat, Mireia!

Share

Mor Andrea Camilleri, creador del Comissari Montalbano

Andrea Camilleri finalment ha mort per problemes cardíacs. O potser de fàstic, després de llegir els diaris.

Deixa orfes els seus afligits fills Salvo Moltalbano, Mimi Augello, Fazio, Cattarella, Dottore Pasquano, jutge Tommaseo, Livia, Adelina, Enzo, Ragonese, el malaguanyat François, la gosseta Selene,… Com els personatges creats pel seu admirat i entreparent Luigi Pirandello, hauran de buscar un autor, inútilment.

Igualment desolats quedem els innombrables camilleròfags encapçalats pel genial traductor-recreador Pau Vidal.

La llengua dels sicilians perd un puntal insubstituïble. I la denúncia de la porqueria que amaguen les clavegueres dels poderosos també.

El millor consol i homenatge pòstum serà rellegir qualsevol de les seves novel·les (Una veu de nit, per exemple ) i remirar alguna de les entrevistes que trobareu a la xarxa. Us en recomano, especialment aquella en què explica com va conèixer Pirandello quan aquest va anar a visitar l’avia de Camilleri, de la qual era parent.

Em vaig estrenar al Nosaltresllegim ressenyant un llibre de Montalbano; després van ser dotze llibres més del mestre Camilleri, deu dels quals protagonitzats per Montalbano.

Estic trist, m’enyoraré molt.

Share

Robert Langdon, el protagonista d’El Codi da Vinci, tindrà sèrie de televisió pròpia a la NBC

Després que Robert Langdon, el professor de simbologia creat per Dan Brown i que protagonitza ‘El Codi Da Vinci‘ visités Catalunya (Montserrat, Barcelona,… us ho expliquem aquí, això!) en el seu últim llibre, Origen, la setmana passada vam conèixer la noticia que aquest personatge tindrà una sèrie pròpia: Langdon.

De moment sabem que la NBC s’ha posat d’acord amb Dan Brown i Ron Howard (el director de les pel·lícules d’aquest personatge) per fer una sèrie a partir del llibre El símbol perdut. També hem sabut que s’està buscant un nou actor per encarnar el professor Langdon ja que probaaaaaaaaablement no serà Tom Hanks qui faci el paper. D’entrada, és una sèrie! I per altra banda, aquest actor fa cada cop més papers de senyor gran, enlloc de professor universitari!

El llibre El símbol perdut és l’única novel·la de Dan Brown que fins ara no s’ha portat a la gran pantalla després del gran èxit d’El Codi da Vinci (situat a París), Àngels i dimonis (situat a Roma i Ciutat del Vaticà) i Inferno (situat a Florència i Venècia).

Com explicava Deadline fa uns dies,

We have the first big sale for the 2019-2020 broadcast development season. NBC has given a production commitment to Langdon, a drama based on Dan Brown’s thriller novel The Lost Symbol, from Daniel Cerone (Motive, Constantine), Imagine Television Studios, the TV arm of Ron Howard and Brian Grazer’s Imagine Entertainment, CBS TV Studios and Universal Television.

Així doncs, té pinta que d’aquí no gaire ens trobarem un nou professor Langdon passejant per Washington (que és on passa la novel·la El símbol perdut)… però veurem el doctor especialitzat en codis i símbols seguint pistes per Montserrat, la Pedrera i la Sagrada Família?

No li perdrem la pista al professor Robert Langdon!

Teniu algun candidat per substituir Tom Hanks?

Share

Mentides consentides, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt (Serie Bergman 6)

La sisena entrega de la formidable Sèrie Bergman respon a les expectatives dels qui en son (som) addictes i, com sempre, enganxa des de la primera plana.

Tornem a trobar els habituals personatges que es mouen en l’entorn del psicòleg criminalista Sebastian Bergman; però comencem per dir que no cal haver llegit prèviament els cinc llibres anteriors per poder captar la personalitat de cadascun d’ells (i d’elles!), ja que els autors ens els caracteritzen ràpidament i amb gran precisió. Aquesta és una de les grans virtuts del llibre (i de la sèrie): tots els personatges resulten versemblants fins i tot quan el que fan sembla força fora de la lògica previsible.

L’acció que es narra a Mentides consentides es desenvolupa un marc temporal molt definit: comença el 13 d’octubre i arriba al desenllaç l’1 de novembre; tot i que els fets tinguin l’origen en dates molt més anteriors. L’escenari es situa principalment a la Comissaria Central d’Uppsala i al Riksmord (Unitat Nacional d’Homicidis) d’Estocolm. I els fets que cal investigar es reparteixen per la geografia sueca.

Sebastian Bergman comença desvinculat de l’organització policial. A causa del seu tarannà i capteniment s’ha guanyat l’hostilitat de tots els qui han treballat amb ell. La complexitat del cas que cal resoldre fa però, que la nova cap de la policia d’Uppsala consideri convenient convèncer Bergman per auxiliar l’equip investigador aportant la seva indiscutida habilitat quan es tracta de fer el perfil del delinqüent. El mal ambient està assegurat!

Els lectors anem trobant d’una banda la descripció dels fets delictius i del curs de la investigació policial i, paral·lelament, del complex entramat de relacions i conflictes que tenen lloc en el si de l’equip policial. Costa de dir quin dels dos aspectes te més pes i interès perquè ambdós atrapen!

El llibre està dividit en dues parts i, dintre d’elles, uns textos en cursiva que podrien formar part del diari intim personal del delinqüent, comencen per la data i precedeixen els capítols curts, sovint molt curts, que van ritmant l’acció i informant del que va passant.

Prefereixo no desvelar gaire quina mena de delictes són l’objecte de la investigació. Hi ha morts, venjances, violacions i motivacions que, precisament cal descobrir.

I dins del microcosmos de l’equip policial també passen un munt de coses que expliquen una mica perquè es comporten com ho fan. Començant pel propi Sebastian Bergman.

La recomano fervorosament tant als aficionats a la negra nòrdica com als lectors de llibres ben escrits en general. En això darrer hi deu tenir algun mèrit la traductora Cristina Sala.

Aquí podeu repassar TOTA la Sèrie Bergman, al complet.

Títol: Mentides consentides
Autor: Michael Hjorth | Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Cristina Sala Pujol
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-2486-8
Preu: 19,90€

Share

Una relació perillosa, de Michela Murgia

En Joan Maria Morros, autor d’Els coixinets, torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos Una relació perillosa, de Michela Murgia:

A vegades no cal que passin moltes coses en una història per fer-la interessant. No cal que hi hagi morts, ni investigació, no cal que sigui una història coral. Podem tenir pocs personatges. I amb aquests ingredients, quedar-nos atrapats en una història.

Aquesta és una novel·la de pocs personatges: una dona de 38 anys, Eleonora, actriu, i un jove estudiant de violí, en Chirú, de 18. Una història on a vegades tens la sensació que no passa res, però el que s’explica, el desenvolupament vital, és el més important que hi pot haver. Això és ‘Una relació perillosa’, de Michela Murgia. Una novel·la on els dos aprenen: no només en Chirú, sinó també l’Eleonora. Ella aprèn tot allò que la vida, necessàriament, t’ha de portar quan només tens 18 anys. Ella veu quines són les reaccions del noi a aquelles primeres vegades. I això els dona a tots dos la necessitat de continuar després de la primera trobada. L’interès inicial d’ell xoca amb la fredor d’ella, però tots, inclosos nosaltres, els lectors, volem que hi hagi una segona trobada. Volem que ell aprengui el que li pot ensenyar ella: amb 18 anys tot ho tens per davant i una carrera d’actriu pot ser suficientment atractiva per voler saber, per voler que una persona amb una trajectòria vital que se t’acut enlluernadora, t’expliqui com actuar, com créixer, com reaccionar a tot allò que està venint; perquè et prepari. Ella hi guanya una figura que l’anirà captivant per indicar-li què s’ha de fer en determinats moments, i que hi ha situacions que es poden relativitzar per donar-hi una millor resposta.

Murgia teixeix una novel·la que es segueix amb interès. Ve de gust anar endinsant-se en aquesta relació entre dues persones a qui, des de fora, en especial el que l’envolten a ella, esperen que entre una dona i un jove amb 20 anys de diferència hi hagi alguna cosa més que un mestratge o una amistat. La confiança que s’estableix entre els dos fa que es puguin explicar amb total normalitat per què ella no s’ha casat i quina és la relació d’ell amb la xicota amb qui surt. Una confiança al llarg de les 17 lliçons en què està dividit el llibre.

Murgia ens dona suficients detalls perquè coneguem com és l’Eleonora, què ha passat a la seva vida. Ella no és tan dura com fa veure en algunes de les converses que té amb en Chirú. També té els seus punts febles, que se’ns expliquen amb alguns retorns a la infantesa. I això, com a tots, és el responsable de les reaccions que es tenen a la vida adulta. En Chirú tampoc resultarà que és el noi absolutament innocent de la primera trobada. Tot plegat ens anirà fent créixer l’interès sobre quina mena d’amistat es pot tenir entre aquests dos personatges. A anar fent-nos nostres els personatges. I a quedar sorpresos, com en tota bona història, amb l’ensenyança final. Un bon llibre per aquestes nits d’estiu.

Aquí teniu les primeres pàgines en pdf d’aquesta Relació perillosa, de Michela Murgia.

Títol: Una relació perillosa
Autor: Michela Murgia
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-712-8
Preu: 16,90€

Share

Oest, de Carys Davies

Darrere d’una portada suggerent he trobat un llibre interessant i atractiu, d’aquells que si torne a llegir sé que descobriré nous detalls que he passat per sobre. A l’Oest de Carys Davies (traduït al català per Anna Llisterri) podem trobar un meravellós llibre de viatge i reflexió vital. El llibre està ambientat a Pennsylvania (1815), fent-ne una mena de western en què els cavalls, els viatges i la natura desconeguda estan a l’ordre del dia.

El llibre és una deliciosa història al voltant John Cyrus Bellman, un personatge tendre que l’autora s’encarrega de dibuixar-nos com a impulsiu i egoista, tot i que amb certs punts d’ignorància que el fan innocent. Després de la mort de la seua dona els records l’envaeixen i necessita un canvi de vida. Com a conseqüències d’aquesta pèrdua l’autor té una actitud de dubtosa moralitat: pegar a fugir. El protagonista deixa de costat una filla de 10 anys a càrrec de la seua germana, que farà el paper de mare tan bé com pot. Abans de començar aquest camí hi ha tota una preparació de mapes, interpretacions i estris que hem de dur —o no— a una aventura. Durant tot aquest període narratiu l’autora aporta certes dosis d’humor intencionat, ja que una de les coses que creu que ha de portar a una travessada com aquesta és un barret de copa alta, per exemple.

Quins són els motius de la fugida? La recerca d’una mena de monstres gegantescos que hi viuen amagats. Carys Davies ens presenta el protagonista com a boig, una mica il·lús però gràcies a aquest tret el llibre està ple de sorpreses i actituds ben reconeixibles per als lectors de literatura hispànica. I és que, com ja us podreu imaginar, un cavaller una mica boig, a cavall, il·lús i amb una vestimenta ridícula fa que ràpidament ens vinga a la ment el cavaller més conegut de les lletres hispàniques: Don Queixot. Si pensàvem que era una coincidència, l’autora encara ens regala més elements quixotescos com és el seu escuder. En aquest camp no hi trobarem un home gras sinó un indi shawni prim i de 17 anys que té per nom: Dona Vella de Lluny.

Comença el seu viatge com a l’Oest, cap a terres d’indis de diferents tribus i realitats amb els que tracta de comercialitzar per a poder avançar amb tranquil·litat. El Missouri i el Mississipi seran els seus millors aliats per a continuar cap al destí assenyalat i tractar de trobar aquelles bèsties que l’han fet perdre el nord. A poc a poc la novel·la avança i l’autora sap representar els diferents estaments de la societat de l’època mitjançant personatges molt marcats. En Bellman confia en ells les seues cartes que mai no arribaran perquè la mandra i l’egoisme guanyen a la paraula i la solidaritat. Bellman abans d’eixir va prometre que tornaria en menys de dos anys, temps —segons ell— més que suficient per a deixar bocabadat tothom amb el descobriment d’una espècie animal gegantesca. Com més camina cap a l’oest més a prop creu ell que es troba de les bèsties, demostrant una forta convicció i a l’hora, un egoisme que li fa pensar que amb unes quantes cartes la seua filla rebrà una bona educació.

La Bess, la seua filla, és l’altra cara de la moneda. Representa la figura de les qui han de romandre a l’aguait de notícies, una figura molt bèl·lica si tenim presents els temps de guerra en els quals les dones contaven les hores que faltaven per a la tornada dels seus estimats. Ella demostra gran intel·ligència quan es cultiva (mentalment) visitant la biblioteca mentre cerca mapes que l’ajuden a esbrinar els camins del seu pare. La biblioteca li aportarà tranquil·litat i coneixement, i a poc a poc estableix una trista relació amb els mapes mentre espera notícies que mai no arriben.

El llibre es llegeix ràpidament, la brevetat de les pàgines va lligada a una narració deliciosa que fa que empatitzes amb la filla i, si tens una ment aventurera, amb el protagonista. Les classes socials i la morbositat del que ens és desconegut representen el marc en el qual Carys Davies ens dibuixa una barreja de western i aventura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest debut literari de Carys Davies.

Títol: Oest
Autor: Carys Davies
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7695-9
Preu: 17,50€

Share

De tot cor, d’Anna Gavalda

La Meritxell torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos el llibre De tot cor. Quan se’ns va plantar i ens va dir aquella meravellosa frase de “passeu-me llibres, que estic lectora!” ens van venir dues paraules al cap: Anna Gavalda. – Aquí teniu el seu escrit!

El llibre recull petites histories quotidianes en les que tots ens podem sentir identificats: històries properes que ens resulten familiars i que ens retornen sentiments que hem viscut en molts moments de la nostra vida.

Una estudiant, un pare de família, una dona jove vídua, una parella amb una història tràgica al darrere, una relació entre veïns… Els protagonistes del llibre són personatges que tots coneixem, i el text descriu situacions que tots vivim en el nostre dia a dia, però que potser hem automatitzat i no ens hem parat mai a analitzar.

És per això que el llibre m’ha agradat tant, perquè connectes amb la intimitat dels personatges i amb les seves emocions, i les fas teves. No hi ha girs ni desenllaços de ciència ficció, sinó punts i seguits d’històries que podrien continuar.

La lectura és àgil i amena, i les històries no tenen connexions entre elles, pel que és un llibre ideal per anar llegint a estones, si no és que us passa com a mi, que el vaig començar i ja no vaig poder parar de llegir fins acabar el llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a tastar aquest De tot cor.

Títol: De tot cor
Autor: Anna Gavalda
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7666-9
Preu: 18€

Share