Títol: Odissea
Autor: Homer
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-259-8
Preu: 24€

Vaig tenir la sort de fer BUP i COU a l’antiga, amb llatí des de 2n de BUP i grec des de 3r. Era difícil, sí, però va resultar d’allò més enriquidor tant per al que després serien estudis lèxics, morfològics i sintàctics en la llicenciatura com per a l’aprenentatge d’altres llengües, atès que les clàssiques les treballàvem com un sistema formal.

Vaig poder comptar amb molt bons professors, en aquella època. Els professors, ara ho veig claríssim, són persones apassionades que estimen la seva feina i, a sobre, encomanen la passió a una concurrència que, sovint, ni tan sols és conscient que li estan inoculant un verí del qual no se’n podrà lliurar mai. Els recordo amb afecte, aquests mestres i, per sobre de tots, recordo qui em va fer un dels millors regals de la vida: obligar-me a llegir l’Odissea.

El Pepe (no posaré el cognom per si no vol sortir citat aquí) és una persona sàvia; juraria que porta el coneixement en un cromosoma que no tenim el comú dels mortals! El primer curs que vaig fer amb ell, a banda de fer-nos patir molt amb els maleïts verbs, les declinacions o la mètrica, va tenir a bé fer-nos llegir un text que començava així:

Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.

De tota la resta pràcticament no me’n recordo, però d’aquest llibre sí. Va ser emocionant! Em va obrir un horitzó increïble. De sobte, tantes coses encaixaven! Fins i tot Viatge a Ítaca tenia un nou sentit! Direu “és clar, amb 17 anys tot t’impressiona”; sí, però és que n’han passat 22 i segueixo igual d’entusiasmada!

He tingut la sort de gaudir de la versió que acaba de publicar Joan F. Mira, amb introducció d’en Jordi Cornudella, i m’ha semblat encara més plaent. Potser perquè és en català (l’anterior era de Cátedra, en castellà), potser perquè és en vers o potser perquè m’he fet més gran i he tingut temps de llegir més… Tanmateix, crec que la raó principal ha estat perquè l’edició de Proa és una traducció acurada i propera, que permet llegir l’obra d’una tirada, com una història farcida d’aventures i sentiments que atrapa el lector com la que més.

Sens dubte, us la recomano. Si tingués la sort que el Pepe llegís aquest comentari, estic segura que trobaria milions d’arguments definitius. Jo, simplement, us diré que un text on hi diu

Curta és la vida, i curt és el temps de què els homes disposen:
i qui és roí ell mateix, i roïnes les coses que pensa,
tota la gent, mentre és viu, li desitja dolors i desgràcies
per al futur, i quan mor ja tothom el menysprea i se’n burla;
mentre que aquell que és perfecte de cor i perfecte de pensa,
els forasters i els hostes n’escampen la fama i la porten
pertot arreu, i molts diuen que és el millor entre els homes.

no el podem deixar passar. És, de debò, un regal per a tota la vida. Com els que ens fan els mestres dia sí, dia també!