Per llegir i fruir de la lectura d’aquesta novel·la no cal haver llegit (i/o vist la pel·li) del seu gran èxit de fa 65 anys: Matar un rossinyol. Si ho feu, millor per vosaltres, ja que són dues obres mestres memorables. Mai no podrem imaginar l’advocat Atticus Finch amb una cara que no sigui la de Gregory Peck.
Aquí la simpàtica Scout, nena cavallot de nou anys, ja s’ha convertit en la Jean Louise de vint-i-cinc anys, que viu i treballa a Nova York i torna al seu Maycomb natal per passar-hi un parell de setmanes, com cada any. Retroba el seu pare que ja té 72 anys i artritis, la tieta Alexandra, el Henry (o Hank) “millor amic” de tota la vida i ara advocat ajudant d’Atticus, l’oncle Jack,…
L’acció s’esdevé cap a 1957. Han passat un munt de coses. A Maycomb i als Estats Units. Algunes les sabrem de passada encara que siguin tan importants com la mort prematura i sobtada del Jem, el seu germà gran i company de jocs inseparable. Alguns personatges que eren molt importants gairebé desapareixen, com el Dill. La Calpúrnia deixa la casa arran de la mort del Jem…
Altres fets són un teló de fons que forma part de la història d’aquell immens país i que Nosaltres, els lectors, coneixem sense necessitat de fer res més que fer-ne referència: la guerra mundial, la sentència del Tribunal Suprem que s’enfronta a Roosevelt per la 10ª esmena, l’aparició de la NAACP… El lector català no versat en història nord-americana pot seguir tranquil·lament la lectura, ja que el context és prou explícit.
El llibre s’estructura en tres parts, com Matar un rossinyol. En la primera Jean Louise reprèn el contacte amb el seu Maycomb a través de les enganxades amb la tieta Alexandra, de les passejades amb Hank i també dels records que li fan reviure moments divertits i tendres de l’arribada de l’adolescència.
Cap a la meitat apareix, gairebé diríem esclata, el conflicte.
Moral, gairebé existencial: res no és com creia què era i què havia de ser.
No vull aixafar guitarres i no explicaré el conflicte. És en aquesta part que jo, com a lector, començo a pensar que aquesta novel·la m’ajudarà a fer-me una idea del món del Sud i dels problemes del seu encaix en la nova realitat americana.
I en la part final pren un gran protagonisme l’oncle Jack i les seves reflexions que, unides a les rèpliques de la Jean Louise, ens porten sense deixar la realitat de Maycomb ni d’Amèrica a un nivell molt universal.
Llegiu-lo, que val molt la pena. És el llibre que escriu una persona des de la saviesa que li donen 89 anys de veure lúcidament el món. Per cert, no he sabut veure quan diuen que va escriure Vés i aposta un sentinella. Potser només tenia 65 anys però ja era sàvia.
I si, en acabar, trobeu que heu quedat massa seriosos, rellegiu les escenes de l’embaràs o dels falsos pits i somriureu amb ganes.
Títol: Vés i aposta un sentinella
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Anna Llisterri Boix
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7459-7
PVP: 19,90€
