Arxiu d'etiquetes: Geronimo Stilton

Ratolí “escriptor” i protagonista d’una sèrie de novel·les infantils.

M’agrada passar Un dia a les llibreries (bé, una tarda potser ja és prou)

Aquest és un post d’aquells que faig de tant en tant, que no van enlloc però que penso que potser us poden despertar, als qui normalment llegiu nosaltres però encara no us heu engrescat a escriure-hi, les ganes de fer-ho. Si em poso pesada, m’ho dieu; però si us agrada… ah, si us agrada no us ho penseu dues vegades i digueu la nostra!! Quan llegeixo alguns dels comentaris que hi ha en aquest blog penso que hi ha tantes veus que tenen tantíssim a dir!

Bé, a allò que anàvem!

El dissabte vam anar la família a Sant Cugat, a recollir unes fotos antigues de l’Escola Santa Isabel, de quan les classes es feien dins del Monestir. Certament, les imatges són impressionants, curiosíssimes, amb nenes lluint uns pentinats i unes llaçades que ara ni l’estrella pop més radical gosaria exhibir als escenaris! Bé, doncs, amb la feina feta vam aprofitar per acostar-nos a veure com està el Monestir  i, badant, badant (oh sorpresa!), vam acabar en una llibreria!

És un espai molt ben cuidat, amb una secció infantil que ens va permetre fullejar novetats a la fresca durant mooolta estona. Ple de ratolins, això sí! Ratolins amb l’Ulisses, ratolins al Machu Pichu,  ratolins amb el Marco Polo… Quan ja no vaig poder més de la febre del Geronimo i la Tea que està vivint la meva filla vaig fugir escales amunt!! Allà, mentre mirava les novetats, vaig sentir que la llibretera li deia a una client: “el que t’agradarà és Un dia“. Què va anar a dir, aquella bona dona! Jo, que sortia de quinze minuts de monòleg sobre els grans avantatges del Geronimo davant de qualsevol altra bestiola animada, vaig sentir allò i no vaig poder resistir-m’hi:

– Li fa res si m’hi fico?
– I ara! -respon molt amablement la llibretera.
– Estic totalment d’acord amb vostè. És una novel·la preciosa. -En aquest punt la senyora ja es pensa que jo sóc agent del Nicholls-. Una història inoblidable.
– Sí, sí – la llibretera s’anima-. És romàntica però sense ser tova.
– I el final?
– Ai, me’n queden unes trenta pàgines per acabar-la.
– Doncs, permeti’m que li digui, li espera el millor… Bé, li espera allò que no s’espera.
En aquell moment la senyora ja ha mostrat el llibre a caixa. A totes dues els espera una trobada amb uns personatges que no oblidaran…

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Us prometo que tot el que he escrit és absoutament cert (que em caiguin al cap cent-mil formatges de bola si menteixo!). Tan de bo que alguna de les protagonistes d’aquest diàleg ho corrobori aquí, amb Nosaltres. Això voldrà dir, a més, que el proper 15 de juliol podran celebrar, com jo mateixa, que tal dia com llavors es van conèixer dues persones, perfectament fictícies, que ens han enriquit amb la seva vivència, meravellosament real.

Per cert, si l’heu llegida, voleu que el dia 15 en fem, entre tots, una selecció de cites per posar-les en comú?

Share

Preparar l’estiu amb Geronimo Stilton

Títol: Vacances per a tothom! 4
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
COl·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9932-143-1
PVP: 7,95€

Títol: Vacances per a tothom! 5
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
COl·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9932-142-4
PVP: 7,95€

Estimats nosaltres, és un plaer comunicar-vos que  a casa “hem” començat les vacances d’estiu. Bé, estrictament parlant, qui les ha començades és la meva filla, però crec que tots els qui tigueu criatures estareu d’acord amb mi que aquest fet trasbalsa la quotidianitat de tota la família. Amb les vacances escolars arriben les colònies i casals d’estiu, els pantalons curts a totes hores, el repel·lent de mosquits… i els quaderns d’estiu!
Geronimo Stilton

Ja l’any passat vam descobrir els que publica l’autor més eixerit de la gal·làxia, Geronimo Stilton, i enguany hem decidit repetir. A nosaltres ens toca Vacances per a Tothom! 4, un llibre que comença així:

Estava impacient per poder-te conèixer… A partir d’avui formaràs part dels meus enviats especials i passaràs un estiu extraràtic amb els meus amics i amb mi. I ara entra tu també a la meva redacció!

I, 110 pàgines més tard, amb 60 digestions a l’ombra, 1 llapis gastat i 1 o 2 de perduts, 1 goma escarbotada i 60 mines de llapis de colors trencades, arriba a la següent fita:

Diploma d’enviat especial de l’Eco del Rosegador

Emès pel propi Geronimo.

Enmig hi trobareu una bona pila d’exercicis il·lustrats amb els personatges de la col·lecció – la Tea, en Benjamí, en Hiena… – que ajuden a pair amb una mica més d’alegria una tasca que, si més no a casa, no és massa ben rebuda, però sí necessària com els Calippo que mengem!

Per cert, portats per una eufòria i una empenta incontrolades, pròpies de qui té 3 mesos per davant de vacances, vam comprar també el Vacances per a Tothom! 5. “Que no sigui dit” -vaig pensar – tot i que em fa l’efecte que ens esperarà, pacient, fins al juny que ve…

Share

No oloreu els peus dels trols!

Decideixo que, com que queden pocs dies per Sant Jordi i el Quart viatge al Regne de la Fantasia parla de dracs, és oportú comentar-lo. En aquesta ocasió, en comptes de llegir-lo visitaré un parell d’especialistes en el tema. Són un nen i una nena de deu anys, experts en Stiltonologia per la Universitat de l’Illa dels Ratolins. Em conviden a seure amb ells a taula i em permeten que els faci unes preguntes mentre revisen acuradament el Manual d’urbanitat dels dracs, un dels capítols de la Dragologia que apareix com a annex al Quart viatge al Regne de la Fantasia.

Títol: Quart viatge al Regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-92790-76-0
PVP: 19,95 €

M.B. (sóc jo!): Si haguéssiu de parlar a nens i nenes sobre el Quart viatge al Regne de la Fantasia, què els diríeu que els pugués interessar?

B.O. (ella): Que és un llibre d’aventures, de moltes aventures, i que està molt bé.

R.B. (ell): Hi estic d’acord. Que està molt bé.

M.B.: I si haguéssiu de dir-ho als pares?

B.O.: Doncs que els comprin el llibre, perquè és molt divertit!

R.B.: I que no olorin l’olla perquè fa pudor de peus de trol.

En aquest moment, penso que m’he confós…

M.B.: Que no olorin, dius?

B.O.: I tant! Que no ho saps que els llibres del Geronimo fan olors? Algunes pàgines dels Viatges es poden rascar i fan moltes olors diferents.

R.B.: N’hi ha que fan molt bona olor i altres… en fi!

M.B.: D’això… i si deixem de banda les pudors i ens centrem en l’argument?

B.O.: La novel·la comença com sempre, amb l’Stilton prenent-se moltes camamilles, anant a dormir i…

R.B.: sí, sí, quan es desperta comença la història. És massa, han d’anar a buscar un ou de drac, que el tenen els trols perquè en volen fer una truita…

B.O.: I sort de la Flordiana!

R.B.: I del Brasa del Socarrim!!

En aquest moment, els meus entrevistats corren cap a la biblioteca a buscar els tres viatges previs – Al Regne de la Fantasia, Retorn al Regne de la FantasiaTercer viatge al Regne de la Fantasia – i jo em quedo amb un pam de nas, mirant un llibre meravellosament il·lustrat, escrit per un tal Geronimo Stilton, que resulta que és un dels autors de més èxit del moment. (…) Ecs! Tenen raó!! No oloreu els peus dels trols!!!

Share

Stilton, Geronimo Stilton

Títol: No volies karate, Stilton?
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Destino
Pàgines: 108 + un manual de karate
ISBN: 978-84-92671-97-7
PVP: 7,95€

Segons m’ha dit la meva filla, així és com es presenta sempre aquest ratolí periodista que escriu llibres. I quan faig servir aquest verb, escriure, és a consciència! Jo el vaig veure fa dos anys per Sant Jordi signant llibres a El Corte Inglés! I com que era hora de classe, el pobre “ratolí” només tenia a la cua pares, mares, avis, àvies, tiets i tietes! I ell allà,  suant estòicament la cansalada (bé, en el seu cas, el gruyère!).

Al gra! Ja us deia l’altre dia que m’havia compromès a llegir-me’n un per comentar-lo i aquí està! A casa no s’ho acabaven de creure que, de debò, l’hagués llegit, però us puc garantir no només que ho he fet, sinó que mentre ho feia m’ho he passat prou bé.

Jo havia acompanyat la meva filla en la lectura d’En el reino de la fantasía i Regreso al reino de la fantasía (ens els van regalar en castellà) però no havia estat el mateix perquè, al seu costat, la lectura feia salts freqüents fins que trobàvem (o tornàvem) a les pàgines amb olors… Ara que he estat tota sola davant d’aquest No volies karate, Stilton? he anat seguint el fil i he pogut gaudir d’alguns matisos tipogràfics que tenen ganxo -les paraules s’escriuen amb una tipografia o una altra segons la situació, l’estat d’ànim, etc; fins i tot poden dibuixar formes o tenir diferents colors- o veure com el Geronimo fa ús de la reiteració en un estil que podria ser el d’una novel·la convencional, gosaria dir.

En qualsevol cas, crec que he entès millor que l’Stilton s’hagi guanyat un 9 (vegeu El fred i la lectura); si fins i tot jo he rigut amb les cares de l’adversari al combat, un tal Músculs Abonyegaratolins...
Per mil formatgets de bola
, no em direu que no té història!

I per si us ha interessat… aquí us deixem més obres de l’escriptor, que n’hi ha un munt!

Quin cangueli al Kilimanjaro! | El descobriment d’Amèrica | El somriure de Mona Ratisa

I no us perdeu aquest fragment dels dibuixos animats que es van estrenar a Bèlgica el setembre del 2009, esperem que properament també els puguem veure a casa nostra!

Share

El fred i la lectura

Sempre he pensat que qualsevol moment és bo per llegir però a mi particularment m’agrada fer-ho quan fa fred. Hi ha res millor que arrupir-se sota una manteta i treure només les mans per agafar el llibre? Bé, potser sí que hi ha més coses, però ara no toca!

No us descobriré res si us dic que al Berguedà, on he tingut la sort d’anar aquest cap de setmana, feia un fred que convidava al recolliment, a les tertúlies i, naturalment, a parlar de llibres. He aprofitat que anava amb la meva filla i tres amigues seves –totes entre 9 i 10 anys-  per demanar-los pels seus hàbits lectors. He d’admetre que segurament si el comentari hagués estat orientat als seus hàbits televisius hauria tingut més èxit… Què us he de dir! Els qui teniu canalla d’aquestes edats també deveu patir la Hannah Montana, oi? I segurament també deveu trobar que quan hi ha més de tres nens junts parlen tots alhora i costa de discernir les frases entre la cridòria que organitzen, no? Tanmateix, al final hem arribat al consens: el Geronimo Stilton és qui mereix una millor puntuació, amb una mitjana de 9!

Hem quedat que jo me’n llegiria una novel·la a canvi que elles quatre me’n fessin un dibuix cadascuna. Ara ja hem fet el tracte i em toca complir-lo, de manera que ben aviat tindreu aquí la meva opinió (espero que il·lustrada!). Paraula de rosegador!

Share