Títol: Crónicas del gran tiempo
Autor: Fritz Leiber
Editorial: Martínez Roca

“Mis pies me sirven para mantenerme estable en cualquier circunstancia; gracias a ellos nadie sabe nunca si estoy sobrio o moderadamente borracho.” (Fritz Leiber, ironitzant sobre les dimensions dels seus peus i el seu passat alcohòlic).

Crónicas del Gran Tiempo és un recull de contes publicats per Fritz Leiber (1910 – 1992) durant la primera meitat dels seixanta. Tot i ser independents entre sí, tots ells comparteixen un mateix escenari: l’existència de dos exèrcits enfrontats en una guerra de dimensions còsmiques, els Aranyes i les Serps. Els dos bàndols estan tan igualats, que no dubten en enviar els seus agents al passat o al futur per intentar canviar el rumb de la Història i decantar-la al seu favor.

Fritz Leiber és conegut sobretot per ser un dels pares de l’anomenat fantàstic de “capa i espasa”, però és amb aquesta sèrie de contes futuristes que va aconseguir el major reconeixement de la crítica. Va escriure’ls un cop superada la greu crisi alcohòlica de quatre anys que l’havia apartat de l’escriptura, i hi ha qui, potser amb una certa malícia, ha considerat que el que l’autor pretenia amb aquest univers de viatges endavant i endarrere en el temps, era canviar el seu propi passat.

Però els seus contes són estranys i, en la meva opinió, no acaben de funcionar. És cert que són plens de frases brillants, i de reflexions d’una profunditat metafísica insospitada en un escriptor de gènere. Però -i potser precisament per culpa d’aquestes pinzellades de genialitat-, els contes de Crónicas del Gran Tiempo semblen desenfocats, d’acció confusa. Per dir-ho ràpid i malament, podria dir-se que, en aquests contes de Leiber, la trama sembla una excusa per que l’autor pugui explicar els seus pensaments, fins al punt en que aquesta acaba fent nosa o resultant absurda.

Pere Grament