Recordo que em vaig estrenar en aquest espai, vull dir en el Nosaltres, precisament amb un llibre del Ferran Torrent, El Bulevard dels Francesos (magnífica novel·la, per cert).
Ara ha arribat a les meves mans Només socis i m’ha fet passar més d’una estona aguantant-me el riure per dins, perquè la cosa té “guasa”, “retranca”, ironia i mala baba a parts iguals.
En aquesta novel·la en Torrent recupera els personatges de la mítica trilogia (Societat Limitada, Espècies Protegides i Judici Final). Aquí, l’exdetectiu Toni Butxana i l’exagent de policia Tordera han deixat d’empaitar-se com gat i gos i fan un front comú per convertir-se en Només socis.
Amb un negociet que suposa un desfalc de 5 milions d’euros a l’aspirant a alcalde Juan Lloris. (Ai pobret, quina ràbia li tenen).
A partir d’aquí les situacions agafen un caire cada cop més estrafolari, fins arribar a tenir contactes amb una cèl·lula del Mossad. Al·lucinant: el Mossad rondant per València per mirar d’atrapar a un exdetectiu que fuma caliquenyos, beu conyac sense mesura i li falta temps per dedicar-se, sobretot, a l’amor furtiu.
Fa passar una molt bona estona i també ens fa riure en aquells moments en què tanta falta ens fa.
Bona iniciativa això de la Marató Ferran Torrent! S’ho mereix!
Nosaltres, a partir d’avui comencem una marató que ens fa moltíssima il·lusió!
Des d’avui iniciem la Marató Ferran Torrent, una setmana dedicada a un dels puntals de la literatura catalana actual.
És per això que començarem amb un parell de novel·les d’aquest autor, però us volem encoratjar i animar (i molt!) a fer una mica de memòria i que ens proposeu, ressenyeu, comenteu i compartiu amb tots Nosaltres quin és el vostre Torrent preferit. Quin va ser el primer? Quin us va iniciar en el món de la novel·la negra -si és el cas-?… o un llarg etcètera de “quins”!
Com que ja ho diu el nostre nom, Nosaltresllegim, volem saber: quan vosaltres llegiu Torrent, quin Torrent llegiu o heu llegit?
Volem que això sigui… un torrent de suggeriments! (i, Sr. Torrent, quan llegeixi això, disculpi aquesta mena de metàfora horrorosa! Ens ha sortit el Matías Prats que portem dins!).
Alerta, que això té premi!
Nosaltres, que la cosa pinta bé! A Columna li hem explicat això de la Marató Ferran Torrent i ens han promès que li demanarien a l’autor si podria valorar quina intervenció li agrada més. En funció de la seva tria, enviarem a l’escollit/da un Ombres en la nit dedicat per l’autor. Oi que és una bona notícia?
Doncs au! Animeu-vos, que jo tinc feina… Me’n vaig a crear-me un àlies per poder participar!
Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€
Sovint, veient algunes notícies o llegint llibres que parlen sobre alguns fets de la nostra història, m’he preguntat com actuaria jo si sabés que algunes de les persones culpables de l’assassinat de gent molt propera i estimada gaudeixen de plena llibertat i d’una vida plàcida i còmoda. Seria capaç d’oblidar-ho i confiar que la justícia farà el seu paper? O prendria un rol més actiu per reclamar venjança?
Ombres en la nit, el nou llibre de l’escriptor valencià Ferran Torrent, tracta sobre la venjança i els seus límits, sobre l’odi, l’oblit i sobre la violència. I ho fa a través d’una novel·la en forma de “thriller”, amb una història que t’atrapa des de la primera pàgina.
El llibre té com a protagonista Santiago Cortés, un gitano comunista valencià que lluita amb la resistència francesa i és empresonat pels nazis al camp de concentració de Dachau. Un cop alliberat, i després de perdre la seva dona i la seva filla a mans dels nazis, Cortés s’uneix a un grup de jueus encarregats d’acabar amb la vida dels criminals que, després de perdre la guerra, viuen en la clandestinitat.
Al llibre hi apareixen personatges reals, com Salomo Arouch, un boxejador professional a qui els nazis obligaven a lluitar contra altres jueus a vida o mort només per entretenir-los, o Salomon Sorowitsch, un falsificador a qui van obligar reproduir moneda estrangera per desestabilitzar l’economia mundial. Aquests personatges donen més veracitat i credibilitat a la història, narrada de forma àgil, encara que potser amb un regust una mica massa de guió de pel·lícula. De fet, aquests dos personatges ja tenen un film propi basat en les seves vivències, El triomf de l’esperit en el cas d’Arouch, i Els falsificadors, en el de Sorowitsch.
La novel·la, plena de missions secretes i d’espies, es localitza a diferents ciutats, com ara Viena, València o Madrid, i mitjançant la descripció d’aquests escenaris se’ns fa un retrat de les societats dels anys 40. En aquest sentit, cal destacar els diàlegs dels personatges, estil en el qual Torrent se sent especialment còmode, que donen credibilitat i ritme al llibre.
Diu Torrent que la idea d’escriure aquesta novel·la li va venir després de llegir L’home a la recerca del sentit últim, de Viktor Frankl, psiquiatra que va ser encarcerat pels nazis en un camp de concentració i, en ser alliberat i després de viure aquesta traumàtica experiència que li va canviar la vida, va decidir escriure una reflexió on acabava perdonant els nazis. A Ombres en la nit,Torrent ens fa reflexionar sobre si és legítima la violència, quant de temps es pot odiar, fins a on arriben els límits de la venjança o com els éssers humans, davant d’una situació tràgica, podem actuar de formes que mai haguéssim pensat.
Aquí teniu el primer capítol en pdf, i l’entrevista a Ferran Torrent al programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio.
És, segur, un dels que caurà per Sant Jordi. De Torrent m’agrada moltíssim la seva capacitat de crear diàlegs vius, ràpids, naturals. Diàlegs que penses que bé que es podrien donar a la vida real.
Després de la trilogia sobre la política valenciana que tanca Judici final vaig llegir Només socis, on es troben una bona part dels personatges de Torrent: Butxana i el comissari retirat Tordera, els germans Torres de Gràcies per la propina, en Juan Lloris de Societat Limitada,… i em vaig divertir una bona estona.
He llegit ressenyes de Bulevard dels Francesos que m’han fet venir ganes de regalar-me’l per Sant Jordi. Diuen que és un retorn a l’època que descriu a Gràcies per la propina, i com sempre sense bons bons i dolents dolents. Amb personatges que són complexos. I que els diàlegs són tant vius com sempre.
Em ve de gust llegir Torrent. Em ve de gust veure com tracta la política, les passions humanes, les relacions entre els individus, el desencís i la sensació de fracàs.
Cert és que em fa una mica de mandra que hi hagi dues històries paral·leles, perquè últimament es veu molt. Però venint de qui ve, li donaré un vot de confiança.
Per Sant Jordi, posaré un Torrent a la meva vida.
Us deixem una entrevista a Ferran Torrent a El Secret de Catalunya Ràdio. I no us perdeu aquest vídeo on l’escriptor presenta Bulevard dels Francesos!
Estava donant un cop d’ull als llibres que hem anat comentant a nosaltresllegim.cat i m’adono que la novel·la negraestà prenent força protagonisme. Des de Suècia a la Segarra ens arriben casos plens de Sang i Fetge (encara no són set, però ja falta menys!), i més que en vindran, perquè les llibreries en són plenes. Eps, i això que no hem tocat cap títol d’en Butxana (espero que algú s’animi aviat i així tindrem una visió més àmplia d’en Ferran Torrent) i que no compto Pa negre, perquè seria passar-se!
Però, quin creieu que és el secret, de la novel·la negra, que agrada tant? Quins són els vostres relats preferits? Per què hi ha tantes sèries de detectius que van apareixent a les prestatgeries amb gran èxit? Jo us deia un dia que la novel·la negra no era el meu fort, precisament per això m’agradaria que diguéssiu la vostra. Feu-ho amb passió, però que no hi hagi ferits!!
Fa molts anys que conec la Lia i hem compartit moltes coses plegades… entre d’altres, esmorzars a dojo (mireu, mireu quin Facebook!). Un dia parlàvem “de literatura de la bona” i la vaig embolicar a participar a nosaltresllegim. Avui és la primera vegada, però confio que no serà l’última!
Voldria començar per dir que és el primer cop que faig això i que de manera conscient ha influït en la meva manera de llegir aquest llibre. És a dir, la pressió de saber que tocava fer uns deures, d’alguna manera ha manipulat una lectura que d’una altra forma hagués pogut ser molt més relaxada.
Assisteixo a la lectura d’un altre Ferran Torrent, nou i desconegut per a mi, que no té res a veure en absolut amb el Torrent d’intrigues mafioses a la valenciana, corruptel·les polítiques i submissió del paisatge en forma de grans quantitats de totxos.
Aquest llibre al principi em va semblar fluix, fins i tot una mica cursi. Suposo que pel fet que en Torrent utiltza una forma de fer-te entrar en matèria tan poc agressiva – al contrari, és lent, suau, tendre i vellutat – que trovaba a faltar la marxeta de lectura ràpida habitual, és a dir, distreure’m sense patir cap maldecap.
Però Torrent,sense voler anar de mestre, et fa aprendre (i t’obliga al mateix temps a refrescar la memòria). El sentiment i el pensament polític de tants anys de lluita, de tantes morts inútils, de tantes barbaritats, va fluint com el vi bo passa per dins la gola, i deixa tan bon gust de boca…
He de reconèixer que em fa ràbia a mi mateixa haver d’admetre que és fàci despistar-se, anar aburgesant-se a canvi de perdre una identitat que mai, mai no hauríem de perdre ni d’oblidar.
Torrent diu: “Mai en cap època en què els pobres eren els vençuts, que han sigut totes, els rics han actuat per a ells.”
Aquesta és la música que ha anat tocant Torrent al llarg d’un llibre que acaba convertint-se en una mèlodia per ballar lentament, tota una vida.
Lia Serrat
Us deixem amb un parell d’articles molt interessants a El Periódico i a l’Avui i amb un parell de vídeos on Ferran Torrent presenta el seu llibre Bulevard dels Francesos.
Ferran Torrent al Telenotícies de Tv3
Entrevista a Ferran Torrent al programa Totsxtots de Com Ràdio
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
Títol: Només socis
