L’acció de La nit contra tu, de Ferran Sáez Mateu transcorre, fonamentalment a Barcelona, i molt especialment a la zona alta de la Barcelona dels primers anys vuitanta del segle passat. Una ciutat comtal que Sàez caracteritza repetidament com a grisa, bruta, decadent i plena de ionquis i que és, gairebé, un personatge més de la novel·la.
No és l’únic escenari ni l’única cronologia: els fets tenen l’arrel als anys vint a París i a Om, un poble situat a la depressió lleidatana, i es perllonguen fins a l’eufòrica Barcelona preolímpica del 1992.
El fil de la narració el mantenen, principalment, el testimoni de l’advocat Pròsper Gualba, que mira de trobar una línia de defensa per alliberar el seu client, Josep Alenta, que és a la presó incriminat per tots els indicis que fan creure que és culpable d’uns crims esgarrifosos descoberts en el jardí de la casa que ha heretat.
L’altre fil és allò que anem sabent a través del que explica el mateix Alenta.
Hi ha també un personatge important i omnipresent, de característiques que podríem assimilar a un zombi. No és ni viu ni mort però té uns estranys poders que permeten que les persones amb qui té tractes hagin de fer allò que ell disposa. Aquest personatge té un nom molt peculiar: Procopi Drop.
Passen moltes coses, moltes relacionades amb el consum d’heroïna que tants estralls va fer entre la generació que va ser adolescent en els primers anys vuitanta, i altres que potser hi tenen relació si en fem una lectura metafòrica -penso en el paper que juguen uns misteriosos blocs de marbre, precisament de color blanc.
Com cal en les bones novel·les del gènere gòtic i fantàstic, tots els detalls que envolten l’acció, per més inversemblants que resultin, estan descrits amb tanta precisió literària que esdevenen creïbles. Penso, per exemple en el despatx d’advocats “Gualba, Palacios I Ylla, advocats” que, tant pel que fa als personatges com a l’entorn físic podria ser una descripció fidel d’un bufet que conec molt. Potser és que Sàez té poders sobre mi…!
El llibre enganxa molt i no us explico el tema explícit ni quin és el final per no aixafar-vos la guitarra. El regust amarg que queda a la boca en reviure aquella època que va devastar tota una generació de joves és, paradoxalment, un dels principals actius de la novel·la.
Si no teniu edat per recordar-ho, llegiu-lo. I si, a més us agrada el gènere gòtic escrit per un molt bon escriptor amb ofici, no us la deixeu perdre.
Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar-lo a llegir.
I aquí teniu l’entrevista que li han fet la Mònica Terribas i en Màrius Serra al Ferran Sàez per parlar d’aquest llibre i d’aquesta Barcelona grisa!
Títol: La nit contra tu
Autor: Ferran Saez Mateu
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-7588-632-9
Preu: 19,50€
Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nascuda a Bellparatge a finals del segle xix; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides d’aquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és, alhora, el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no s’ha d’oblidar mai.
Tocat i enfonsat és un circuit que puja i baixa per obagues, carenes i solells, en un recorregut de vegetació viva i de vegetació morta. Habitem sobre els cementiris de bodegons seculars, d’infinites existències que ens han precedit. L’obaga és el millor exemple de la lluita per la llum, amb el barranc rugint al fons, un con de dejecció que erosiona la nostra existència. La carena és l’espai on ens exposem més del compte. Aquí s’ubiquen els nius de metralladora de totes les guerres. És lloc d’encontre també per als amants, solell i obac, un lloc per escarnir la consciència amb els nostres sexes, notant només cada pell nova, notant només els embats de cada amazona que ens puja damunt. El solell resumeix la tarda, els rèdits d’una escalfor coartada, a punt de ser exposada a la plaça pública, vora el cadafal, minuts abans de la posta. És el moment d’obrir el poemari, convertit ara en un llibre d’autoajuda, per colonitzar cada úlcera, cada bancal descarnat, com si fossin les paraules inspirades herbes ruderals, ocupant els espais cremats abans pels herbicides.
gle XVI, el filòsof Michel de Montaigne va inventar-se un extravagant artefacte expressiu, l’assaig, veritable acta fundacional del pensament modern. L’objectiu de Montaigne era, literalment, “pintar-se a si mateix”. Els seus Assaigs són, entre altres coses, un dietari sense dates que permeten explorar els plecs més recòndits de la condició humana amb una franquesa insòlita fins aquell moment. La vida aèria, és un assaig en forma de dietari, cosa que l’acosta a la fórmula original del gènere. El moviment ordenat, clar i rectilini de l’escriptura —diu el professor Sáez— conté alguna cosa que matisa o contradiu la mort, perquè es tracta d’un moviment. Ferran Sáez Mateu hi explora la comèdia humana fent aflorar idees a partir de les pròpies vivències i alhora recreant vivències que tenen a veure amb idees filosòfiques abstractes. El resultat és una literatura del jo on, paradoxalment, el protagonista acaba sent el lector, sorprès per un text que el reflecteix i l’atrapa.
La Kambirí, una nena africana acabada de néixer, és rescatada d’un pastera a l’illa italiana de Lampedusa, juntament amb la seva mare morta i una setantena de migrants. Un metge decideix acollir-la i tot el poble l’ajuda a criar-la mentre intenten localitzar el pare de la nena. Inspirada en un fet real, la història de la Kambirí és per a tots els públics. L’estil endolcit de les seves línies sembla amagar la dificultat de moltes de les situacions narrades. El lector acompanya la Kambirí en tota la seva llarga aventura: una nit a l’Àfrica, una eternitat al mar i una vida a Lampedusa. De la crueltat d’una realitat a la bondat d’una altra. De la tristor a la il·lusió.
