Títol: Tinc ganes de tu
Autor:  Federico Moccia
Editorial: labutxaca
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-9930-044-3
PVP: 9,95 €

Federico Moccia s’ha convertit en un dels fenòmens mediàtics més espectaculars dels últims anys, primer a Itàlia i després a Espanya. Perquè? Què té aquest escriptor que enganxa tant? Pot ser el seu estil fàcil i proper? O bé les seves històries d’amors impossibles que sempre acaben triomfant?

Perdoneu-me pel comentari següent però em ve al cap una cançó adient pel rerefons de la novel·la – és de la pel·lícula El Rey León 2, de Disney (vaig créixer amb Disney i això sempre deixa seqüeles!),-  “Al fin, triunfará el amor y estará  mi hogar allá en donde estemos juntos… y así ya no habrá dolor y amanecerá…  porque junto a ti, triunfará el amor”. Ja veieu que, com diuen, de tal palo tal astilla…

La segona part d’A tres metres sobre el cel, Tinc ganes de tu, ens parla d’una història d’amor apassionada però alhora impossible entre dos adolescents que es retroben després de dos anys distanciats. Els dos joves lluiten contra els obstacles interposats, en part per les males influències de l’entorn, en part pels camins diferenciats que han seguit. Una història entretinguda. Els personatges tenen caràcters molt marcats, clarament distingits entre el bé i el mal. A més, ens trobem davant d’una galeria de personatges molt amplis que ens parlen de l’amor, l’amistat…

L’èxit dels llibres de Federico Moccia ha tingut també repercussions fora de la lectura. I és que, ni més ni menys, ha posat de moda el fet de col·locar cadenats que simbolitzin l’amor entre una parella a diferents llocs, tan en el Pont Milvio de Roma (hi surt, a la novel·la) com a altres llocs del món.

A mi m’ha deixat amb un regust a suc de poma amb eucaliptus…  “y hasta aquí puedo leer!”

Títol: Perdona però vull casar-me amb tu
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 712
ISBN: 978-84-664-1118-9
PVP: 18,90€

Vaig llegir-me Perdona si et dic amor quan es va publicar, ara fa un parell d’anys, i em va semblar una de les novel·les més ensucrades de la meva vida! Al cap de molt poc temps d’haver-lo acabat, em van operar -res massa greu- i em van demanar que fes “repòs total” . No cal dir que m’avorria com una ostra! Llavors vaig voler investigar de què anava tot allò… Un fenomen com el que havia sorgit amb en Federico Moccia i les seves novel·les no em resultava fàcil d’entendre… Quan milers de joves decideixen que no hi ha millor manera de dir-se “t’estimo” que lligant un candau en un pont i llançant-ne la clau a l’aigua és que alguna cosa passa. I tant que sí! Però jo encara no li veia el què… Què té aquest italià que ha arribat a fer néixer una tradició?

Mirant la reacció de les fans, vaig pensar que segurament el gran secret és una prosa fàcil i que desborda sentiment. Uns personatges frescos i d’una peça en situacions absolutament esplèndides on tots ens hi voldríem veure. Una construcció argumental que flueix ràpida i alegre com la vida dels joves que poblen les seves novel·les. Però, sobretot, la capacitat d’estar atent a les necessitats de les persones que voltem pel món i donar-nos allò que volem llegir: una història d’amor i amistat que ens emociona i, com diuen els fans, enamoccia!

Després del Perdona si et dic amor, m’he llegit Tinc ganes de tu i ara Perdona però vull casar-me amb tu. Tots tres estan en la línia, però en el darrer fa créixer la galeria de personatges i hi trobem situacions que, fins i tot per als qui ja comencem a tenir una edat (ai!!), ens conviden a seguir llegint amb ganes!  El pastís que hi ha a la coberta no enganya: llaminer, colorista, sumptuós… En definitiva, allò que tothom espera per celebrar un enllaç literari que, a jutjar pels èxits de vendes, durarà per molts anys. Al final -i que no surti d’aquí- li he trobat la gràcia, al Moccia… Perdona, però m’agrada llegir-te!

Si voleu veure que no us enganyo, ho diu TV3!

Sant Jordi 2009. Allà el vaig conèixer