En Natxo, un bloggaire d’allò més revolucionari, ens comenta La neu i altres complements circumstancials, de Xuan Bello. Llegiu, llegiu…

Títol: La neu i altres complements circumstancials
Autor: Xuan Bello

El fet de poder llegir un llibre escrit en asturià traduït al català em sembla una excel·lent notícia per una banda, però el fet que pensem això ens fa pensar que hi ha quelcom de paradigmàtic en la situació de segons quines llengües al món.

L’obra és un recull de pensaments al respecte de la vida i de totes les seves facetes, és com una mena de recull de reflexions personals en una bitàcola. Podem llegir des de pensaments al voltant d’una cita literària, fins a versos de l’autor o d’altri, reflexions sobre el pas del temps, referents a la política, més concretament a l’asturianisme, i al voltant de totes les vessants vitals: amics, amor, soledat, etc.

A la dedicatòria que m’escrigué afirma que és un llibre on envelleix una persona. És la narració del seu procés vital: trobem les seves reflexions, els seus pensaments, els seus records, els seus somnis i de vegades fins i tot les seves esperances.

El llibre comença amb un text al voltant dels rius, més concretament reflexionant respecte els noms dels rius. I ens permet adonar-nos de la connexió existent entre nosaltres, la nostra terra i els seus rius. I així, com un riu, fluiran els següents 98 textos, i un epíleg pels catalans, durant unes cent setanta pàgines.

(…)

Podeu llegir més a Semirea.