Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència

2 respostes

Títol: Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència
Autor: Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9809-170-0
Preu: 18,50€

Sense Espanya, de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató, és un assaig escrit per dos economistes on s’analitzen quines podrien ser les possibles conseqüències econòmiques de la independència de Catalunya per al nostre país.

En cap moment s’explica quines serien les repercussions al mercat per a Espanya d’aquesta hipotètica independència, però sí que es tenen en compte possibles repercussions, sobretot -segons els autors- el més que probable boicot que s’exerciria des d’Espanya cap a Catalunya i els seus productes.

A més, els autors també expliquen quins serien els avantatges, com ara la desaparició del dèficit fiscal que arrossega Catalunya.

Al final de l’assaig, Guinjoan i Cuadras presenten diferents escenaris plausibles i en fan un balanç. I és que segons aquests dos economistes, en el cas d’un boicot econòmic salvatge, fins i tot Catalunya hi sortiria guanyant, sempre però, parlant del global del país, i no de les empreses en concret.

Aquest assaig, que està molt detallat i alhora és molt entenedor es llegeix molt bé. És divulgatiu i té la qualitat de no tenir un aire d’explicar les coses per criatures. Seriós però eficaç. Jo me l’he llegit en un parell de dies… i això no sempre passa amb un assaig!

Share

La nevada del cucut, de Blanca Busquets

5 respostes

Títol: La nevada del cucut
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Random House Mondadori
Col·lecció: Rosa dels vents
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-01-38763-0
Preu: 17.90€

La Teresa s’estrena al Nosaltres. I com ho ha fet? Doncs llegint-se un llibre i enviant-ne la ressenya a nosaltresllegim@clickart.cat.

Què? Us animeu a fer-ne una? Aquí trobareu com fer-ho. Us esperem!

Habitualment passo les vacances a la muntanya i sovint m’agrada llegir novel·les que em transporten a poblets i petits racons rurals del nostre país. Llavors, per vacances puc imaginar-me millor com era la vida en aquests indrets. La nevada del cucut és un d’aquells llibres que vaig comprar per aquest motiu. De lectura fàcil, descriu la vida de dues dones que, tot i ser de la mateixa família, viuen en èpoques diferents. Això però, no treu que tinguin molts aspectes en comú: la seva afició per escriure, la seva relació amb un home que no estimen i que fins i tot les anul·la com a dones, els seus sentiments, les seves preocupacions, la forma i l’estil de viure la vida i la seva visió particular d’un quadre d’un paisatge nevat.

En mig d’una trama paral·lela que va saltant d’un segle a l’altre, La nevada del cucut descriu dos entorns ben diferents, el de la Tònia de fa cent anys; rural, sense comoditats, ple de duresa i gairebé destructiu de la Catalunya rural de l’època; i el de la Lali a Barcelona que, tot i disposar de les comoditats actuals, viu també situacions complexes que no són més que el resultat de la societat actual.

Share

14 d’abril. Macià contra Companys

3 respostes

Títol: 14 d’abril. Macià contra Companys
Autor: Toni Soler
Pàgines: 166
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1378-7
Preu: 17 €

Començo el comentari d’aquest llibre dient que llegint-lo he arribat a la conclusió de que hi ha llibres que m’agraden i m’interessen i d’altres com aquest que m’apassionen. I és que el seu contingut em va atrapar i apassionar tan sols començar-ne la lectura.

Toni Soler, nascut a Figueres, resident a Badalona i soci (com jo) de la Penya (Club Joventut de Badalona), club referent del bàsquet català, com va qualificar-lo l’expresident Pujol arran de proclamar-se primer campió català de la màxima competició europea de bàsquet, és més conegut per la seva tasca de director de programes televisius de gran èxit com els Polònia i Crackòvia que s’emeten a través de TV3, que per la seva faceta d’historiador i escriptor, és autor de llibres com Història de Catalunya (Modèstia a Part), L’última carta de Companys (una de les meves primeres col·laboracions en aquest blog) i Amb Llengua o Sense, un recull de les seves col·laboracions com a columnista de La Vanguardia que tenen com a nexe comú, la seva preocupació per l’estat de salut de la llengua catalana i els intents espanyols de sotmetre-la a un estat d’inferioritat en relació a l’hegemònica llengua espanyola.

El llibre està escrit amb molt de tremp i aconsegueix que el lector –si més no això és el que m’ha passat a mi- visualitzi les anades i vingudes dels històrics polítics catalans que van protagonitzar aquells convulsos dies del naixement de la Segona República Espanyola i de l’efímera República Catalana.

Jo substituiria en el títol del llibre l’adversatiu “contra” de Macià contra Companys, per la locució “enfront de” ja que el que fa és relatar la diferent visió que d’aquells fets tenien ambdós líders polítics.

També ens relata, amb lògica enyorança, com Catalunya va esdevenir un estat sobirà durant tres dies. Els que van del 14 al 17 d’abril de 1936, i com només l’ancestral sentit unitari dels polítics espanyols i la prudència –quasi por- i les desavinences dels líders polítics catalans van portar la nounada República de Catalunya a esdevenir un simple govern autònom, això sí, sota el nom medieval i ple de prestigi històric de Generalitat de Catalunya.

Recomano la lectura del llibre a tots els catalans i ciutadans de Catalunya amb sentit d’identitat nacional catalana o a tots aquells que simplement tinguin interès a ampliar els seus coneixements envers els fets que a partir del dia 12 d’abril de 1936 van portar al naixement d’un règim democràtic i d’il·lusió col·lectiva que només l’alçament militar del sanguinari general Franco va poder escapçar.

Share

Te deix, amor, la mar com a penyora

1 resposta

Títol: Te deix, amor, la mar com a penyora
Autor: Carme Riera
Editorial: labutxaca
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9930-273-7
Preu: 8,50€

Te deix, amor, el mar com a penyora de Carme Riera és un recull de contes i històries d’amor; alguns de molt curts, com ara d’una pàgina, i d’altres que arriben a la quinzena.

Hi ha escrits de tot tipus, tocant diversos pals i gèneres (el primer amor, el lesbianisme, etc.), i fins i tot n’hi ha hagut un que m’ha recordat lleugerament Edgar Allan Poe!

Aquesta reedició -és un llibre dels setanta- el que sí que demostra és que aquest recull d’històries ha envellit bé, segurament perquè moltes d’elles tenen un aire bastant atemporal, i perquè justament aquests setanta no són els protagonistes d’aquestes històries; com a màxim, són el rerefons d’algun d’aquests relats.

No és un tipus de llibre que agafi habitualment, perquè no sóc gaire donat al gènere romàntic, però és un títol perfecte per a aquells a qui els agradi aquesta temàtica. A més, el fet de que hagi sortit en edició de butxaca és ideal per els qui no es vulguin gastar gaire diners.

Share

Eppur si muove

1 resposta

Títol: Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts.
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-9809-188-5
Preu: 5€

Vam rebre fa poc el llibre que recull la conferència Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts que va fer Jordi Pujol fa uns mesos, i li vam demanar a en Toni Aira, que en sap un munt de Comunicació i Política, que ens en fes una ressenya per al Nosaltres. Aquí la teniu:

Una recent enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) demostra que alguna cosa s’està movent a Catalunya. Més i tot, que alguna cosa s’ha estat movent en els últims anys al país. O millor dit, que molta gent s’ha estat movent en els últims temps respecte de l’eix ideològic que té en una punta el sobiranisme i en l’altra l’espanyolisme. I Jordi Pujol, un cop més, ha demostrat com exemplifica, malgrat el seu teòric enretirament, allò que s’entén per líder. Perquè ell, respecte de molts dels de la seva generació, el moviment l’ha començat força abans i apunta maneres d’arrossegar-hi molts altres.

Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts (Pòrtic). De la conferència se n’ha fet llibre, i aquest paga molt la pena de llegir-lo i de guardar-lo perquè en un futur no gaire llunyà se’n podrà valorar més i millor el valor. Perquè d’aquí a no gaire, cada dia ho veig més clar, o serem residuals o serem independents. El comptador ha començat a córrer (molt). I el testimoni del president Pujol n’és una prova d’aquelles que el mític Sherlock Holmes sentenciaria com a concloents. “Elemental, estimat Watson”. Havia de passar, però poc que ens pensàvem que passés. Aquesta és la gran paradoxa que recull aquest breviari que es llegeix en minuts. Que s’endrapa en minuts. Però que necessita d’una digestió pausada.

Perquè Residuals o independents? és Jordi Pujol en estat pur… però com mai l’havíem vist i escoltat abans d’aquell moment, d’aquella conferència. Deien d’ell que quan governava era el rei de l’ambigüitat. El Bolívar català i el Bismark d’Espanya. Segons això tot ell era un oxímoron, una contradicció manifesta. Però com va dir Galileu en el seu dia, “eppur si mouve”. I es va moure. I va quedar per escrit. I si Pujol ho ha fet, quants altres no ho faran després d’ell, ja sigui per la inèrcia del moment històric o pel trencament de l’espiral del silenci que certs referents com Pujol estan fent possible? És el que té aquest petit gran llibre. Necessita d’un digestió pausada, que per a alguns serà del tot difícil i per a altres combustible renovador d’energies… i d’arguments de reforç.

Share

Retrum 2

1 resposta

Títol : Retrum 2. La neu negra.
Autor: Francesc Miralles
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 320
Preu: 18,95€
ISBN: 978-84-9932-476-0

Aquest cop també resulta sorprenent al primer cop d’ull. El seu aspecte tot negre, així com la il·lustració de la portada fan que, inevitablement, t’hi fixis.

Us parlo de Retrum 2. La neu negra, la continuació de la saga d’en Francesc Miralles. Segur que recordeu en Christian i els seus amics pàl·lids. Doncs bé, aquest cop, després dels tràgics esdeveniments a Highgate, en Christian i l’Alexia es veuran implicats en nous misteris i s’hauran d’enfrontar a una altre tribu de joves que intenten imitar els seus rituals però d’una forma massa violenta.

No us explicaré més, Nosaltres! Ho haureu d’esbrinar tots sols perquè escriure una línia més significaria mostrar molts dels secrets del llibre i val més que els descobriu vosaltres mateixos!

Ara que arriba l’estiu, què millor que una aventura juvenil i de fàcil lectura que us atraparà entre la foscor, les tribus i els cementiris! Jo de vosaltres no me la perdria si el que voleu es passar una bona estona de lectura.

I si us pica la curiositat, no deixeu de visitar www.retrum.cat.

Share

Faust, el terrorista

1 resposta

Títol: Faust, el terrorista
Autor: Francesc Puigpelat
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-7588-205-5
Preu: 20€

En Xevi s’ha llegit Faust, el terrorista de Francesc Puigpelat i ens n’ha fet una ressenya ben especial pel Nosaltres:

Ara que la història contemporània veu impassible el ressorgir del Faust,
ja que el moviment del 15M ha recuperat per sí la cita que Goethe encunyà:

“Lo que brilla nació para el instante; lo auténtico permanece imperecedero en la posteridad.”

i ara que Al-Qaeda promet reactivar-se, de la mà d’al-Zawahirí, ha arribat doncs el moment de plantejar-se la darrera obra de Puigpelat.

Quan me’l traslladaren, se’m digué:

“Aquest llibre promet ser un best-seller!”

i, de fet així ha estat.

Puigpelat pretén, i fins i tot massa, seguir els passos de George Lucas i anar més enllà.

Ens proposa un llibre trepidant que cada vegada va a més, i que és plagat de girs inesperats; tanmateix el traç del guió que l’encamina es manté impassible i arriba al seu punt àlgid justament a l’Apèndix! (ah, inestimable apèndix).

La novel·la en sí és amena i addictiva… trets que l’autor no fa en absolut incompatibles amb la recreació de l’entorn; concretament s’hi delecta amb la descripció i perspectiva visual dels preludis a escenes sexuals i especialment dels paisatges de Tunísia (talment com si hi hagués estat vivint).

L’altra cara (i complementària) de la moneda és el camí a la “moralina”, excessivament (al meu parer) recurrent a les obres d’altri, com són en aquest cas la saga de Star Wars, els contes mitològics àrabs i el Faust de Goethe. Hom no revela cap secret si desvetlla que la finalitat del llibre és la d’apropar els extrems fins a tocar-se.

Així doncs, pel què a mi fa, disposo la meva recomanació sobre el camí de Faust, el terrorista, des d’un llindar fins l’altre.

Si en voleu saber més, aquí trobareu el primer capítol en pdf i un vídeo de l’autor explicant la seva novel·la:

Share

I ara que ho penso… com és que jo m’he llegit “Conduir la vida” d’en Servià?

Deixa un comentari

Títol: Conduir la vida
Autor: Salvador Servià
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9809-174-8
Preu: 17€

Permeteu-me una nota prèvia:

Actualment porto un cotxe automàtic, la qual cosa em sembla una autèntica delícia perquè tinc la impressió de conduir un cotxet de la fira que només va endavant  i enrere. A més, sempre que puc hi poso el limitador de velocitat, deixo els pedals quiets i em dedico a guiar el volant mentre escolto la ràdio. Per tant, l’anunci aquell de “T’agrada conduir?” sempre ha merescut en el meu cas la mateixa resposta: NO!

Ara que us he posat sobre avís, pensareu que a sant de què m’he llegit Conduir la vida, d’en Salvador Servià i, a sobre, em ve de gust comentar-vos-el… Bé doncs, el Nosaltres les té aquestes coses i de vegades m’arriben llibres que, si no fos perquè em cauen a les mans, mai no hauria ni vist en una llibreria. Aquest era el cas. Però com que és curtet, me’l vaig prendre com un “entreacte”. El que justifica que tingui ganes de comentar-vos-el no és, tanmateix, que me l’hagi llegit, sinó que m’ha agradat!

Us ho dic ben sincerament. És una biografia distreta, sense pretensions, honesta, amable i plena d’anècdotes curioses d’un pilot de ral·lis a qui coneixia ben poc abans de llegir-me el llibre. En definitiva, m’ho he passat d’allò més bé, descobrint les peripècies d’una família (perquè també apareixen l’avi, el pare, els fills i la dona, que es diu com jo) que ha fet coses curioses al llarg de generacions. I si això m’ha passat a mi, que ja us dic que sóc un 0 a l’esquerra quan es tracta de cotxes, m’imagino que la valoració d’aquest llibre per part dels seguidors dels esports de motor serà extraordinària…

Diu en un comentari final Mossèn Ballarín: “aquest és un llibre on t’hi trobes bé”. No puc estar-hi més d’acord!

Share

On s’amaga en Teo?

1 resposta

Títol : On s’amaga en Teo?
Autor: Violeta Denou
 Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Teo
Pàgines: 12
Preu: 8,95€
ISBN: 978-84-9932-386-2

L’Albert ens explica On s’amaga en Teo, la nova entrega del nen pèl-roig més entranyable de la literatura catalana:

Què dir d’un personatge tan famós com en Teo?

La comparació podria ser la d’un Espriu, o d’un Martí i Pol de la literatura en el món de la il·lustració en català… i dit això, puc admetre que quan el vaig comprar per la meva filla el seu primer llibre de Teo va ser On s’amaga en Teo?

La idea em va semblar sensacional. Les bones idees encara que provinguin d’altres (en aquest cas un altre personatge ratllat) s’han d’aprofitar, i el recurs misteriós d’amagar el personatge entre una munió d’escenes populars i atractives per la canalla fa que s’aboquin al llibre amb uns ullets plens d’interès. La meva filla s’hi va llençar a escodrinyar la imatge amb frisor traient-ne la primera d’elles sense problemes i aprofitant la resta d’objectes per aprendre’n el nom, el  color, etc.

El que té de bo aquest tipus de llibre és que a mida que la meva filla creixi trobarà noves coses per aprendre i divertir-se (poder llegir els noms amb lletra lligada o majúscules, trobar els disbarats,…).

Bé, d’un neòfit en els llibres d’en Teo (els companys de la feina que em van veure el llibre se’m van llençar a sobre dient-me “la meva filla els té tots”) només puc dir que és un llibre molt atractiu pels nens.

Share

La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies

3 respostes

Títol: La bicicleta estàtica
Autor: Sergi Pàmies
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 141
ISBN: 978-84-7727-487-2
Preu: 11€

Potser malacostumat als tocs d’humor que he trobat sempre en els llibres de contes del mateix Sergi Pàmies, d’en Quim Monzó, o de l’Empar Moliner, m’he sentit decebut amb aquest darrer llibre d’en Pàmies ja que m’he trobat amb un recull de contes més aviat tristos protagonitzats per personatges perdedors.

A més a més, l’estil del llibre és més aviat pla, amb poques inflexions ni concessions al to humorístic utilitzat en anteriors ocasions per l’autor.

Sigui com sigui, m’atreveixo a recomanar una de les històries que componen el llibre. Em refereixo a la que porta per títol “Un any de gos equival a set anys de persona”. Un conte delirant, una espècie de vodevil protagonitzat per una parella de gossos i una altra parella formada per un porc i una truja, en què retrobem el millor Sergi Pàmies.

Tot i el seu èxit de vendes, el llibre decebrà o haurà ja decebut els molts seguidors de les intervencions mediàtiques (ràdio i TV) d’en Sergi Pàmies, ja que es trobaran amb un to depressiu molt allunyat de l’habitual to foteta utilitzat en anteriors obres d’aquest escriptor català nascut a París.

Share