Amb un ull cap a Riba, i l’altre cap a Miralles, vaig començar a llegir aquest llibre sabedor que seria el seu últim. Amb la delicadesa de qui vol que un instant esdevinga etern, anava fullejant fins a arribar a la fatal pàgina 70, que marcava un final de llibre, i d’obra.
Tres Suites és d’aquelles lectures que deixes de costat al metro perquè vols gaudir-la sense perdre’n cap detall. Com la forma musical barroca, el llibre és una successió de dansa en forma de lletres que cauen en vertical creant poemes.
És, si més no, l’adéu d’aquell poeta ribià, que, com diu en Jordi Cornudella, mai renuncia als trets elegíacs que el caracteritzaven des de l’inici (reflexió cívica, meditació sàvia sobre la vida, i fins i tot, la denúncia combativa). El progrés de la seua obra fa palesa que compta amb una evolució de la franquesa a l’hora d’escriure. A aquests últims sospirs literaris hem pogut observar una presència autobiogràfica que, si m’ho permeteu, m’ha fet estar al costat de l’autor malgrat que estiga lluny. La vinculació amb el desconegut és un sentiment que pocs cops puc sentir, i la subtilesa de les creacions de Miralles et condueixen pels camins dels millors narradors novel·lístics.
I l’escultor va obrar
Una fulla de bronze
Com si l’aspra tardor
l’hagués fet caure d’algun arbre,
i el poeta va escriure
que l’escultor l’havia obrat, la fulla,
vegetal i de bronze,
i escultor i poeta
es varen convertir tots dos en arbres.
A les moltes ressenyes que he fet, he destacat molts trets dels autors: precisió, fidelitat, beutat…, tenia moltes ganes d’adjuntar-ne un més: “sensibilitat”. És la paraula amb la qual podria englobar tot el llibre. El tracte que fa d’elements quotidians, esdevé simfonia per a la vista sota la seua batuta.
Cap rugit no se sentí de cap fera d’aquelles
Quan les tombes que protegien
foren saquejades i orbats
els morts de tot allò que els vius
Hi havien deixat perquè se’n servissin
en l’altra vida. Quan ningú
no resta que hagi conegut el mort,
Només coses sense ànima,
incorruptibles, entre els ossos,
damunt la pols, perduren.
Per sort, Carles, hi ha persones que coneixen la mort i ens deixen més que ànima, òssos, i que damunt la pols, perduren. Gràcies per la teua obra.
Comenceu a llegir els primers capítols en pdf seguint aquest enllaç!
Títol: Tres suites
Autor: Carles Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-297-7633-1
Preu: 15,50€
La descripció del país que coneix profundament Lluís Foix (Rocafort i la vall del Corb). Hi va néixer i hi va viure la seva infantesa, fins que va marxar a Barcelona buscant un futur. El lloc on retorna una i una altra vegada. Que l’ha recorregut i observat en el canviant aspecte segons les estacions al llarg de l’any. És també la descripció dels treballs dels homes en aquesta terra. Treballs durs i fatigants. Amb una descripció de la “trilogia mediterrània”: el blat, el raïm i l’olivera. Descripció que apel·la als nostres sentits: els diferents colors de la terra o del blat, els sons de la natura, els sabors de l’oli acabat de premsar, les olors evocadores…
A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre alhora que anem descobrint la Barcelona més gamberra de l’època. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera.
