Títol: Tardor – 40
Autor: Viladomiu, Elisa
Editorial: La Patumaire Edicions

Un dia de setembre del anys vuitanta. Una visita a un pis del carrer Casp. Una llibreta al fons d’un maletí. La veu d’Elisa Viladomiu descobrint-nos un petit tresor que comparteix amb els lectors.

A Tardor-40 trobem trossos de vides lligats amb mirada serena, de descripció objectiva i clara que s’assembla a la d’una càmera de filmar. La història comença amb una llum apurada, com de llanterna d’una nit d’excursió, que descobreix els records empolsegats de la tieta que vivia a un vell pis del carrer Casp. Entre estampes de sants i quaderns d’escola, apareix una petita llibreta escrita a mà. El diari d’una dona que viu sola en mig d’una Barcelona assolada per la guerra. Una dona que no connecta amb els temps que li toquen viure. Una ciutat que no és amable, ni fàcil. Una ciutat que embolcalla amb silenci les persones tancades en si mateixes.

“Com va viure la tia àvia de l’autora els anys difícils de la seva plenitud vital? Com ha heretat els avenços que ella va fer en el seu recorregut?

Quines diferències i quines similituds hi ha entre la seva vida i la de l’autora? Mentre llegia la llibreteta secreta de les seves memòries, s’adonava que havia estat una dona capaç d’interioritzar tot el patiment d’uns moments històrics especialment durs. Que en la seva closca espiritual havia creat tot un món diferent: el seu exclusivament. Calia salvar-lo. Calia recuperar to el que havia amagat en el fons del seu maletí de viatge. Això és el que pretén aquesta novel·la”.

L’autora fa el retrat fidedigne de la seva tieta-àvia. Un personatge que no destaca per ser massa vital, però si pels afectes que demostra, la incomprensió que a moments sent envers el seu entorn i els vincles que teixeix amb petites coses, que li serveixen per no enfonsar-se en un món fosc i sorollós. La vida de post-guerra a Barcelona, que Elisa Viladomiu despulla amb les seves precises descripcions.