Acabo de llegir Vint-i-nou contes menys, d’Eduard Márquez Taña i no sé ben bé quina impressió em provoca. He de confessar que no sóc lectora de relats curts, que tiro més aviat de novel·la i que llegir contes em demana un esforç extra que la novel·la no em requereix.
Amb una novel·la pots anar avançant línies de text i fins i tot pàgines que, sovint, el context no es perd. Però és que els relats d’Eduard Márquez van més enllà de tot això, perquè alguns d’ells sobten per la seva escassa llargària o més aviat sorprenent poca durada. Per posar-vos un exemple, n’hi ha un que té només tres línies de text!
Tot i això, hi ha algun que altre engany, perquè tot i que els relats tenen tots principi i final, Márquez fa que alguns s’enllacin entre ells, de forma que la lectura de les seves parts fan un tot encara més interessant.
I dius, pot ser? Sí, pot ser i és. El que sí que em queda és l’admiració absoluta cap a un escriptor capaç de sintetitzar en pocs paràgrafs situacions, espais i personatges de la manera com ho fa, creant atmosferes claustrofòbiques, fent que el lector sigui capaç de veure i viure que el personatge sobre el qual està llegint té una vida trista, apagada, avorrida sense haver de recórrer a llargues descripcions, amb l’ús de paraules molt concretes, de frases curtes que s’encadenen de forma magistral.
Perquè, això sí, els contes de Vint-i-nou contes menys no són històries alegres, més aviat pinten una realitat dura, freda, trista, però sobretot fosca, amb personatges dominats per fòbies o per uns altres personatges, reals o fins i tot imaginaris, que els fan viure situacions que podríem veure en pel·lícules de terror psicològic, d’aquelles amb dolents molt i molt pertorbats.
I dius, pot ser? Sí, pot ser i és.
Títol: Vint-i-nou contes menys
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-959-0
Preu: 18,50€
