@Ed_62 @Grup62

Hi ha llibres que et demanen temps per llegir-los i encara més temps per assumir-los.

Això és el que m’ha passat amb El quadern daurat de la Doris Lessing. D’acord que és d’una premi Nobel, però tampoc no és la primera vegada que llegeixo Nobels i no em sol passar. D’acord que és un llibre construït sobre quatre potes que s’acaben barrejant en una cinquena per esdevenir el que és, però aquesta tampoc no és la causa.

Senzillament passa que és un llibre complex, elaborat sobre les múltiples cares que tenim com a persona -en aquest cas concret, una dona jove, mare, divorciada i escriptora, l’any 1957- i que són les que ens conformen com un tot, més o menys acabat, més o menys equilibrat.

L’Anna té una filla, ha tingut un marit, té passió per la política, estima l’Àfrica, vol escriure, té por, té amants, té examants, té amics, té amigues, té coneguts i saludats, té dubtes, té ansietats, té certeses, té voluntat. Però cadascuna d’aquestes coses complica les anteriors i les modifica. No hi ha una Anna política aliena a les amigues; no hi ha una Anna amant oblidada de la seva filla; no hi ha una Anna escriptora que renegui de l’Àfrica. I precisament per això és complex, elaborat.

Necessites temps per pair cada una de les vessants de l’Anna i, sobretot, per veure quines són les teves vessants. Però també necessites temps per desenfadar-te amb l’autora i per recordar que el 2012 no és el 1957. Tot i que hi ha molts elements intercanviables (sobretot en política), n’hi ha molts que són a les antípodes del pensament actual.

O no. I és que jo sóc més senzilla que tot això, que també podria ser.

Títol: El quadern daurat
Autor: Doris Lessing
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: MOLU s.XX – Les Millors Obres de la Literatura Universal Segle XX
Pàgines: 976
ISBN: 978-84-2974-899-4
Preu: 26€