Arxiu d'etiquetes: Don Winslow

L’hivern de Frankie Machine

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor: Don Winslow
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-9930-369-7
PVP: 8,95€

Hola a tothom,

acabo de llegir aquesta novel·la negra-negríssima del Don Winslow: L’hivern de Frankie Machine.

És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i, la veritat, crec que li seguiré la pista perquè m’ha agradat suficient com per fer-ho.

El Frankie M. és un gàngster retirat. S’ha fet gran, té poc més de 60 anys molt ben portats però per fer l’antiga feina d’en Frankie s’ha d’estar en molt bona forma i ell ja “no té el cos per tantes jotes“. Ara es dedica a practicar el seu esport preferit: cavalcar les onades a les platges de Sant Diego com ha fet des de ben jovenet.

Per guanyar-se la vida (tot i que té un raconet amagat) ven esquers als pescadors i porta roba d’hostaleria neta i polida als restaurants de la zona.

Tothom estima en Frankie. És un paio educat, generós, amable i respectuós amb tothom, però… Ja hi som!  No es pot sortir de la màfia així com així i marxar alegrement. De sobte, tota la vida d’en Frank, que ell mateix s’havia ocupat d’organitzar a la perfecció per poder viure mes o menys tranquil, se’n va a fer punyetes.

En Frankie es veu obligat a recuperar el seu instint, la seva mítica destresa, tot allò que va fer que els antics companys de feina el bategessin com “la màquina”. Torna a vestir-se per matar i a mirar de cobrir-se les espatlles perquè no el pelin.

A tot això, és clar, sumeu-hi una filla a qui estima amb bogeria, una exdona que li fa la vida impossible, i una amant elegant, guapa i voluptuosa. En fi, els ingredients hi són tots, el punt de sal i pebre també, la temperatura de foc és la correcta i aquest guisadet fa un xup-xup que heu de tastar!!!

Una abraçada a tots els que llegiu!!

Share

L’hivern de Frankie Machine… Els gàngsters són entre “nosaltres”!

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor:  Don Winslow
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 857 ]
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-6641-321-3
PVP: 18.90€

OOOOOH! Que bé que m’ho he passat!!!! Ups, nosaltres, potser no és aquesta la millor manera, la més ortodoxa, d’iniciar un comentari, però és que vull que quedi clar, des de bon principi i per esvair dubtes, que m’ho he passat “de mort”! Deixeu-me abans de comnentar massa que us posi en antecedents de com vaig arribar a L’hivern de Frankie Machine.

Els meus gèneres cinematogràfics preferits són la màfia i la Segona Guerra Mundial. En literatura no em passa el mateix, perquè m’estimo més gèneres més intimistes i la poesia, però quan vaig veure que Columna publicava una novetat que feia olor de vendetta em va venir molt de gust llegir-me-la. I a fe de Déu que no em vaig equivocar!

És aquesta la història d’un home normal, en Frank Machianno, que viu una vida una mica monòtona a San Diego, atapeïda d’obligacions professionals entre la venda d’esquers de pesca, una bugaderia, una immobiliària i la distribució de peix a restaurants. A més, té una exdona, una amant i una filla. I un amic de l’ànima amb qui fa surf. I així passen els dies. Fins que la cosa canvia i l’avorrit Frank torna a ser en Frankie Machine, una personalitat que havia deixat enrere i que, a causa de noves vicissituds, recupera: un mafiós implacable i precís com la 22 amb silenciador que l’acompanya.

És una narració ben travada, amb una línia del temps amb molt de ritme que, mentre ens atrapa en el moment present, ens permet conèixer què va passar en els 80 i per què s’ha arribat al punt on els protagonistes són ara… Las Vegas, Los Angeles, Chicago, Nova York, San Diego, un cúmul de negocis tèrbols i famílies disposades a qualsevol cosa per poder.

Si us agraden les dues primeres d’El Padrí i hauríeu pagat perquè la Sofia Coppola morís a la primera escena de la tercera, si heu vist Casino més de tres vegades, si Un dels nostres us sembla una obra d’art i si Scarface sempre us ve bé un divendres al vespre, si després d’Els Soprano ja no heu vist res més de bo… ja ens explicareu com us va amb en Frankie… “Ja és ben bé una feinada, ser ell”.

Share