Arxiu d'etiquetes: Carles Porta

Li deien pare, de Carles Porta

lideienparecarlesportaBenvinguts a un nou llibre aterrador de Carles Porta. Aterrador, com ho era Tor, però que en aquest cas fa més angúnia que por. I no sé si malauradament o no però… però és un llibre fascinant!

Porta obre de nou la realitat més negra que tenim al nostre entorn i ens l’acosta prou perquè, fins i tot, hi hagi moments en què ens qüestionem el que sempre hem tingut molt i molt clar.

El cas de David Donet -potser el recordeu, jo no el recordava- és el del pederasta que va ser detingut el 2015 per haver abusat de (molts) menors mentre els feia de pare d’acollida.

¿Més? Més: Donet gravava els actes sexuals, els abusos, que portava a terme a la que molts mitjans van anomenar “la cambra dels horrors”. La veritat, aquestes referències d’estil que es fan servir en periodisme són útils per saber de què és parla, però com a periodista sempre he pensat que és millor fer servir altres expressions menys teatrals i més neutres. Amb un “el pederasta de Castelldans” o “el cas de Castelldans” jo ja en tindria prou.

Amb aquest Li deien pare -Premi Godó de Reporterisme 2015-, en Carles Porta relata en primera persona a través de quatre persones diferents -el mosso d’esquadra que liderava el cas, la víctima principal, el pederasta i la responsable de la fundació que enviava nens a la casa d’acollida de Donet- el cas. Ho fa de manera clara, dinàmica, entenedora i prou propera com perquè, en el cas de David Donet, no arribem a empatitzar amb ell però que molt perillosament puguem arribar a… entendre’l?

Aquí rau l’angúnia del cas i el com d’aterrador pot ser el llibre. Durant més de 15 anys, aquest pederasta de Castelldans va estar fent-se càrrec de nens que, pagant un preu desconegut per un amor paternal, no sabien que el que estaven vivint era un abús.

És per això que li deien pare.
I és per això que fa tanta por.

Jo me l’he llegit en un dia i mig. No l’he pogut deixar!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Li deien pare
Autor: Carles Porta
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Premi Godó de Reporterisme i Assaig periodístic 2015
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9809-359-9
Preu: 17,90€

Share

Quan un reportatge es converteix en una “novel·la”

Títol: Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí
Autor: Carles Porta
Editorial: La Campana
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-96735-66-8

Per Reis de 2006 vaig comprar el llibre de Carles Porta: Tor. Tretze cases i tres morts. Havia vist el “30 minuts” que anteriorment  l’autor havia dedicat a l’assassinat del Sansa en aquest poble i el llibre venia a completar i confrontar el relat audiovisual amb un relat literari, quasi novel·lesc, que vaig devorar amb fruïció.

Per aquesta raó, quan vaig veure a la llibreria el nou llibre de Carles Porta no ho vaig dubtar. També l’he llegit en tres dies. Però no és exactament el mateix. Aquí el reportatge literari s’allunya del crim i de l’escenari del poble i enfoca l’objectiu cap a l’home que el tribunal ha condemnat com a culpable i cap a la seva família i amics. Especialment cap a la figura de la germana Marisa que acaba sent la protagonista principal del llibre.

L’autor retrata a Santiago Mainar i el seu perfil psicològic a través  de les seves paraules, “discursos” carregats d’ideologia, i els escrits i cartes d’aquest  personatge peculiar, sense arribar a  entrar directament en la qüestió de la innocència o culpabilitat. Però aquest retrat va acompanyat pel quasi dietari de la germana que, d’una manera generosa, ens descriurà fil per randa què significa posicionar-se al costat del germà, seguir els seus primers passos per la presó, assistir-lo, preocupar-se de les seves necessitats i béns, i col·laborar en el seu benestar emocional ajudant l’amiga de Santiago Mainar. I buscar i contractar els advocats, relacionar-se amb ells, llegir-se els 4.000 folis del sumari, buscant els errors o els vicis de la instrucció, seguir el judici i sofrir la pressió dels periodistes i oportunistes  mitjans audiovisuals. I tot això arruïnant el seu negoci, descuidant la professió i, el que és més dur, posant en perill la seva relació de parella.

És un retrat d’una dona, valenta i tossuda, que creu en la innocència del germà i lluita per ell, i malgrat aquest, dies i dies… Això m’ha emocionat . M’ha fet pensar que en el món hi ha moltes, moltíssimes persones que lluiten i lluiten… i resisteixen.

Indirectament també aproximem la lent del microscopi a petites realitats que existeixen i que sovint desconeixem: el món de la presó, el comportament dels advocats, l’actuació dels i de les periodistes que tenen programes estrelles de xafarderies…

I tot això amb l’autor mirant-ho des de fora. Això queda molt clar en l’ús de les llengües: la part redactada pel periodista és en català, mentre que els diàlegs de Marisa, les cartes, els discursos  del Santiago Mainar, els testimonis durant el judici,… són en castellà.

Share