En Pere ens proposa L’herba roja, de Boris Vian. Podeu seguir llegint a les Males Herbes, que és un blog de La Revista de Terror i Fantàstic que fan uns bons amics de nosaltres (senyors de l’IEC, no tingueu en compte la sintaxi!). Mireu-vos-la, mireu-vos-la, però quan encara sigui de dia…

Boris Vian (1920-1959) va ser un personatge escandalós, de vida curta però intensa. La llegenda diu que va morir d’indignació en una sala de cinema, durant la preestrena de la pel·lícula basada en el seu provocador best-seller noir Escopiré sobre les vostres tombes (1946). Però ja explicaré les vicissituds de la seva existència en una altra ocasió, quan el llibre ressenyat no demani tanta atenció com L’herba roja.

Perquè L’herba roja és una novel·la majúscula, que escapa a qualsevol definició. Algú va intentar descriure-la una vegada com l’Alícia al país de les meravelles psicodèlica, i potser sigui lo que més s’hi apropa. És psicodèlica pel constant ús d’un escenari de colors impossibles (el propi títol de la novel·la ja ho anticipa), però també per la descripció de situacions del tot lisèrgiques com ara la ciutat de l’amor o la màquina de reviure records per poder esborrar-los de la memòria que construeix el protagonista. Hi ha molt també de conte meravellós, de joc de miralls i d’amor lliure, de sadisme refinat (l’escena dels protagonistes llençant dards amb una sarbatana contra els efebus és insuperable) i d’exploració de la naturalesa humana.

Hi ha qui diu que un dels recursos més barats per ressenyar un llibre és dir-ne que versa sobre “la condició humana”, i segurament sigui veritat. Però en el cas de L’herba roja no se m’acut cap altra manera de dir-ho! Només que Vian ho fa amb una ironia i un poder evocador insòlits, a les antípodes d’aquells escriptors que intenten ser introspectius i només aconsegueixen dir obvietats.

Si us interessa, també podeu trobar la versió impresa de la revista les Males Herbes a diverses llibreries de Barcelona. Per més informació consulteu a les Males Herbes!