Títol: Exitus
Autor: Antonio Luque
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-529-1
Preu: 20,90€
Al Nosaltres ens va arribar un segon exemplar d’Exitus de l’Antonio Luque i vam haver de buscar un altre lector compulsiu i melòman del gènere “indie”.
Dit i fet. L’Estanis Solsona, que coneix bé el personatge i l’escena, s’estrena amb Nosaltres –com ho va fer en Joan– amb aquest llibre, obra del líder del grup Sr. Chinarro:
Portar vint anys composant cançons i haver escrit petits relats i articles per premsa no deu treure’t la sensació de vertigen a l’hora d’enfrontar-te a la teva primera novel·la. Antonio Luque, malgrat tot, és un personatge força ambiciós i segur de sí mateix, i quan va emprendre aquest viatge ho va fer amb determinació: va aparcar la seva activitat com a compositor i veu de Sr. Chinarro i va dedicar nou mesos a completar aquest llibre, una estrena que sobrepassa ni més ni menys que les cinc-centes pàgines, potser excessives pel que suposa la història central.
El cert és que segons com ens ho mirem, el desenvolupament de l’argument tant podria haver estat escurçat a la meitat com allargat tres-centes pàgines més. Luque va deixar volar la imaginació sense lligams a partir d’un punt de partida que despista: en Pepito és un postadolescent perdut que estudia el primer curs d’empresarials a la universitat sense saber ben bé per què i que viu en un barri de classe obrera al sud d’Espanya amb els seus pares. Una nit, mentre ell ha baixat a llençar les escombraries, es produeix una explosió de gas al seu pis que mata a l’instant el seu pare i deixa en estat greu la seva mare. En els primers capítols, on comencem a apreciar el to costumista i ple de detalls quotidians de l’autor (recurs que en ocasions entorpeix la lectura), un pot arribar a imaginar-se el text en una versió cinematogràfica de Fernando León o Benito Zambrano. En Pepito és un antiheroi que haurà d’aprendre de cop a manejar la seva vida i a resoldre totes les gestions desconegudes que impliquen la tragèdia en la qual es veu immers. Però aquesta familiaritat inicial va tornant-se estranya poc després, a mesura que van apareixent els personatges que envolten el protagonista: familiars, veïns, amics, metges, companys d’universitat… Res és el que sembla, tothom té un doble fons pertorbador i la història entra en una espiral delirant, cada cop més accentuada i esbojarrada, fins a deixar-nos amb un pronunciat aixecament de celles al final. A en Pepito se li obren portes que amaguen enganyoses possibilitats de salvació com si es trobés en un laberint, o com si apareguessin pel caprici d’un somni.
A més de suposar un retrat de com de difícil resulta encertar-la a l’hora d’escollir una identitat per la vida adulta tot just havent complert els divuit anys (quasi una imposició social), Exitus és també el dibuix d’una Espanya molt determinada dels últims anys, amb mencions a la corrupció política i a l’especulació, al creixent malestar laboral i econòmic en la classe mitja-baixa, a la superficialitat d’una televisió que cada cop té menys contingut útil, i al jovent gandul abandonat a un consum desproporcionat de droga i alcohol. A vegades tot plegat té un punt esperpèntic que et pot allunyar de la història per pura incredulitat, però no es pot negar que precisament per això té un grapat de girs inesperats. I venint del senyor Luque, el llibre és tota una sorpresa (que jo crec que agradarà especialment el lector que tingui una edat propera a la del protagonista).
