Títol: El camp del terrissaire
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-767-4
PVP: 14,50€

En Lluís-Emili s’estrena al Nosaltres, i ho fa explicant-nos El camp del terrissaire d’Andrea Camilleri, la nova entrega de la saga del detectiu Montalbano.

Llegir Camilleri en una nova novel·la de Montalbano és com anar a casa d’uns amics dels quals ja en coneixem les dèries. Els estimem amb defectes i tot. Seiem al sofà de casa seva i ens anem assabentant de quina és la darrera que els ha tocat viure.

I, com passa amb els amics, ens anem adonant que van fent anys. Com nosaltres… A El camp del terrissaire assistim a la dura constatació que Montalbano veu que se li acosta el moment de jubilar-se. Es descobreix “vell”.

La novel·la no va d’això.

Té la consabuda trama negra, interessant i ben teixida.

Té les inevitables referències gastronòmiques, els tocs d’humor amb l’inefable Catarella, les cites cultes que poden anar de Shakespeare i Homer fins a Dostoievsky, la crítica del desgavell sicilià,…

Però l’erosió que provoca el pas del temps i també l’angoixa (el pànic), per la possible fallida de l’amistat, el duríssim descobriment de com n’estan tots de submergits (emmerdats) en un garbuix de petites i grans deslleialtats, és el teló de fons (el baix continu, en termes musicals) que dóna gruix a aquest llibre.

Llegiu-lo. Això sí, havent menjat, que fa agafar una gana…