Títol: Blau de Prússia
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica, 701
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-0756-4
Preu: 21,6€

Me la van regalar quan vaig estar convalescent d’una operació, ara fa gairebé quatre anys. No coneixia de res ni l’autor ni res de la novel·la, ni en tenia cap referència, de manera que me’l vaig començar amb molta curiositat i una certa malfiança.

I em va encantar.

Em vaig trobar amb una novel·la negra a cavall entre Andorra i Catalunya, amb policia a banda i banda de la frontera que mantenen relacions professionals i personals. Amb una història que es remunta a fa molts anys, on s’hi troben embolicats les classes altes (i valgui la redundància) d’Andorra, les actuals i les anteriors. I que té ramificacions amb la resistència política catalana de l’època franquista.

Una novel·la molt ben escrita, molt bonica, trepidant i ràpida alhora, on es recuperen símbols i imatges que generen vinculació entre el llibre i el lector.

I que aconsegueix traspassar l’opressió d’un petit país anxovat entre muntanyes tan altes com les del Pirineu.
Ara he vist, al Facebook de Columna, que l’Albert Villaró treu una nova novel·la, La primera pràctica. Hi havia la possibilitat de baixar-se el primer capítol, per fer-ne un tast.

I em sembla que me’n vaig a comprar la resta del llibre, per poder devorar-lo aviat, perquè té una pinta tremenda!
Per cert, el Blau de Prússia també té una doble connotació, penso… A veure si coincidim.